.. Magatzem.- En Toni segueix cridant i picant el bagul, mig asfixiat i molt desesperat.

Bar Peris.- En Fede i la Cecília estan discutint per l'apartament de Lloret. Sembla que la Ceci hi volia anar aquest cap de setmana però, clar, en Fede té "plan" o això es pensa i no li pensa deixar l'apartament a sa mare.

En Fede marxa i la Ceci s'asseu amb la colla de teatre que estan celebrant el resultat de la representació.
De cop i volta la Isabeleta se n'adona que no té les claus de casa i recorda que se les ha deixat al magatzem. La Cecília li deixa les claus i la Isabeleta se'n va cap a la fusteria tota sola.

Pis Núria.- La Núria troba la cartera del seu pare, l'obre i veu una fotografia de tots dos.

Casa Rut.- La Rut és al llit amb en Jordi i li està dient que és una bona cantant, que potser es presentarà a un concurs d'aquests de la tele per promocionar-se, et.c etc. En Jordi li diu que no es pot viure dels somnis i que es busqui una feina normal, que podrien vendre la casa i anar a viure en un pis i fer vida normal i tot.
La Rut s'enfada i li diu que ella és massa jove per donar-se per vençuda.

Magatzem.- La Isabeleta té l'espant de la seva vida al sentir els crits i els cops d'en Toni. La pobra pregunta qui és i en Toni li reconeix la veu: Isabeleta? I li crida que el tregui d'allà, que és en Toni i que s'està ofegant.
La noia, al.lucinada, obre el bagul i veiem en Toni fet un quatre, esbufegant i que li costa molt de sortir d'allà dins. La Isabeleta fa una pregunta òbvia: T'has escapat? I en Toni respon: Premi!.
En Toni es posa a riure i a bellugar-se més content que unes pasqües: me n'he sortit!.

Pis Marcel.- En Marcel està enfadat i fart d'haver de fer coses en contra de la seva voluntat, com ara cascar un nano i prendre coca. En Fede li recorda que ja el va advertir però que ara que és tan a prop, també seria una llàstima deixar-ho.
Aleshores en Marcel treu el tema de la Mari, enfadat amb ell mateix per no haver-se'n adonat. En Fede li comunica que ho sabia tot Sant Andreu menys ell.

Pis Mari.- La Cari està plorant davant la tele i està llençant improperis a algú d'un culebró per mala persona.
Truquen a la porta i la dona s'aixeca amb recança. És la policia.
La Cari no s'ho creu i els hi fa ensenyar la placa per l'espiell però tampoc sap si la placa és falsa o no. La Mari surt de dins i diu que obri d'una vegada.
Entren dos policies i directament pregunten on és. La Mari i la Cari, evidentment, no saben de què va la cosa. Un dels polis entra a les habitacions, empaitat per la Cari que no vol que despertin la nena.
Mentrestant l'altra poli li diu a la Mari que potser ja ha marxat però que el trobaran. La Mari, dels nervis ja, pregunta de què dimonis va tot això i finalment, li diuen que en Toni s'ha escapat de la presó.
Aleshores truquen a la porta, la poli es treu la "pipa", la Mari crida: Ves-te'n Toni que hi ha la policia!.
El policia obre la porta, pistola en mà i es troba amb en Marcel.

Casa Rut.- S'acosta la nit i en Jordi ha de marxar cap a la feina. Es disculpa amb la Rut per haver-li dit el que li va dir però que no suporta que l'enganyin, que si vol seguir amb la música que el deixi estar al seu costat, que amb ell ningú l'estafarà perquè ell ha estat un estafador i se'ls ensuma a quilòmetres.
La Rut, que havia començat l'escena més tiesa i més dura que un "poste" de telèfon, s'estova i li demana el telèfon de la feina per si necessita trucar-lo. En Jordi li apunta en un paper, la Rut agafa el telèfon i truca fent-se passar per la filla d'en Jordi i dient que el seu pare està malalt, que no para de vomitar i que estan esperant el metge.
Quan penja, la noia se li abraça.

Bar Peris.- Els de teatre estan intranquils perquè la Isabeleta triga molt i en Rafa es disposa a anar-la a buscar però aleshores entren els mateixos dos polis que han anat a ca la Mari. Quan es presenten, en Peris diu: Merda!, en Fabra ja m'ha denunciat!. El poli aclareix que no hi ha cap denúncia i després d'assegurar-se que eren ells els que han anat a la presó pregunta si han trobat a faltar res.
De primer es pensen que potser els hi han robat l'equip de música ja que no van comprovar si encara el portaven quan van sortir, però que el bagul pesava i que, per tant, l'equip havia de ser allà dins. El poli els hi diu que l'equip és a la presó i, com que la policia no és tonta , se n'adonen que en Toni ha marxat camuflat d'equip de so.
Aleshores tot són presses: On és el bagul?- vol saber el poli-. Hi ha un batibull de veus: és al magatzem de La Fusteria, la Isabeleta és allà i està sola.................
Apa, corre-m'hi tots!.

Magatzem.- En Toni i la Isabeleta han recordat vells temps i han fet un kiki gloriós tenint en compte lo penedida que està la noia mentre es va cordant la brusa. Quan la noia li retreu el fet, en Toni diu que ha estat ella que se li ha llençat a sobre però que també és cert que després de tant temps a la presó, ell anava molt cremat.
La Isabeleta li diu que és el dimoni, que els homes com ell haurien d'estar tancats per sempre i ell li demana una cita bíblica abans de marxar. La Isabeleta treu la de la serp dolenta i en Toni, encantat, li clava un "morreo" per caure de cul i li demana que busqui una barra de ferro.

Casa Rut.- La Rut dorm mentre en Jordi fuma, molt pensatiu. (Aquest tio un dia cremarà els llençols).

La Fusteria.- Els polis obren la porta (sense clau, clar, estava oberta per la Isabeleta) i, seguits pels de teatre, entren al magatzem; la Isabeleta crida espantada i es disposa a fer el millor paper de la seva vida.
Com que representa que no sap què passa, en Rafa li explica, el poli li pregunta si ha tocat el bagul, ella diu que no, el poli se'l mira (el bagul) i veu que les frontisses estan trencades; sembla una cosa feta des de fora però, com que ells no tenen el CSI, no tenen clar que també hagi estat possible des de dins.
Pregunten si hi ha més claus a part de les que té la Isabeleta ( que ja ha dit que ella s'ha trobat la porta del bar oberta) i la Cecília mira en un armari on en Fede sempre en té unes. No hi són.
El poli arriba a la conclusió que en Toni ho tenia tot molt ben planejat i mentrestant, la Isabeleta fent el paper de dona espantada, repenjada en el seu marit i dient: si me l'arribo a trobar!.
(Nota de la resumera: Isabeleta, cremaràs eternament a l'infern per un dels set pecats capitals: la luxúria i per desobeir un dels deu manaments: No aixecaràs falsos testimonis ni mentiràs. Estàs pringada, nena, que lo sepas!).

Pis Mari.- Ella i en Marcel parlen d'en Toni per passar a parlar del conflicte emocional que els toca d'aprop.
La Cari els interromp dues vegades i finalment marxa a treure les escombraries.
En Marcel, que ja ha començat dues vegades, ho aconsegueix a la tercera; li diu a la Mari que no s'havia adonat de res, que li sap greu i que ell l'estima molt, a ella i a la nena però que no n'està enamorat i que, per tant, l'estaria enganyant si li digués el contrari. Que ella és la seva millor amiga i que vol seguir així.
Es mira la Mari i pregunta: Amics?. I a la Mari no li queda una altra opció: Amics.

Carrer.- Mentre la Cari intenta obrir els contenidors de les escombraries, algú la crida des d'un racó fosc. Quan la dona veu que és en Toni, se n'hi va corrent i li comença a clavar castanyes al cap, dient-li de tot menys "guapo".
En Toni s'acaba enfadant perquè la dona no l'escolta. Finalment es fa sentir i li demana ajuda.
La Cari i en Toni marxen plegats emparats per la foscor (taxán, taxán)

tplana