.. La Marta acaba anant a la comunitat terapèutica on s'hi estarà, com a mínim, un mes.
Abans de marxar té temps de donar esperances a un Ivan que es desviu per ella. Un petó a la boca segella el comiat.
El noi, esperonat per aquesta efusiva mostra de carinyo, té cura dels interessos de la Marta fins al punt de ser ell qui acabi obrint la botiga de roba durant els matins.

La Paquita està saturada de feina i enamorament i no dóna per a més. Confessa el seu amor al Manel i li demana de no veure's per estalviar-se maldecaps.
Però el dia del judici per l'agressió que va patir la Vicky, la Paquita i el Manel es deixen d'orgues i decideixen desfogar-se junts sense tenir en compte les possibles conseqüències que poden ser moltes, francament.

A casa de la Montse no paren, després d'una desgràcia... una altra.
El Narcís s'ha dedicat tota la setmana a buscar feina pel seu compte sense cap resultat positiu. Quan se n'assabenta el Dani, li ofereix el lloc de treball a la fusteria que va haver de deixar per manca de feina. El Narcís treu pit i li diu que ja es rumiarà l'oferta però entre la Clara i la Montse l'acaben convencent que aquest és el treball que necessita.
L'Alfons sorprèn la Teresa amb un viatge sorpresa a Viena que, d'entrada, ella rebutja perquè li fa terror l'avió. Passen els dies i entre el que li diuen els uns i els altres, la Teresa accepta ballar un vals al país del Danubi Blau. Massa bonic per a ser real i tots desperten del somni quan l'Alfons perd el coneixement a la cuina amb un possible (no confirmat encara) atac de feridura.

Els cursets prematrimonials del Fede i la Blanca són una joia d'hipocresia, falsedat i doble moral. Que s'ha de passar per l'embut paleocristià per a casar-se per l'església? Doncs s'hi passa i llestos!
L'Alba està decidida a contactar amb el seu avi per tal que pugui assistir al casament mentre la Cecília assegura que els dos no hi caben a l'església i que si ell hi va, ella es queda a casa.

El Marcel sembla haver arribat a un punt mort pel que fa al seu article sobre el músic suïcidat. Tot sembla indicar que el noi no jugava net i que tenia prou motius per a treure's la vida.
Ho deixa aparcat, de moment, i es dedica a fer el seguiment de la tancada dels immigrants a l'església.

Quan la Pilar sap què està passant li falten cames per anar fins allí, d'amagat de sa germana, per a portar-los el seu suport moral i uns termos amb caldo. Vegetal, clar.

Mentrestant la Núria va de "sobradeta" amb el Víctor i es posa de vint-i-un botons per a anar a treballar. Allò que dius... calia? Doncs sembla que per arribar al primer petó consentit, sí. Falten tres mil·límetres per a que el Víctor la torni a deixar amb la mel a la boca (m'hi jugo qualsevol cosa a que ell s'hauria apartat en l'últim moment) quan el Marcel apareix en escena i li estalvia una segona "plantada". Oportuníssim, el reporter.

El David parla seriosament amb la Laura i reconeix que s'ha equivocat en algunes coses però que ell estima la família que ha triat, que no vol llençar la tovallola i que pensa lluitar per tal que la relació funcioni. La Laura acaba entregada a la vehemència de les seves paraules.
Les insinuacions sexuals de la Clàudia a la cuina del restaurant són tan clares i evidents que el David li ha d'acabar parant els peus amb una rotunditat que evidencia molt més les poques ganes que té la Núria d'acabar les tonteries del Víctor.

El Peris regala un ordinador portàtil a la Cinta pel seu 50è aniversari. Aquest cop s'ha lluït com mai però la festa acaba amb cares llargues perquè ell es sincera i confessa la seva disfunció sexual a una Cinta agobiada pels anys que acaba de complir.

La K es fa la dura uns quants dies amb el Gus però com que l'estima torna a acabar al seu llit.
I el Gus acaba amb una ordre directa de la Paquita de desnonament de l'habitació que fins ara havia ocupat a la pensió. Les seves músiques escatològiques fereixen la sensible oïda d'alguns hostes que van deixant la pensió a carrera feta. Ell es consola pensant que tots els genis han sigut uns incompresos en els temps en què els ha tocat viure.

La conversa inacabada de la setmana:

A la cuina del restaurant el David deixa ben clar a la Clàudia que ja en té prou d'insinuacions perquè ell estima la Laura i no necessita a ningú més.
La Clàudia, en un intent de "rebobinar" i tallar el tros de cinta inconvenient, fa veure que tot han estat imaginacions seves i diu, per acabar:
- "A mi no m'agraden els homes casats".
El David dóna la conversa per acabada però potser hauria hagut de contestar:
- "Doncs ho dissimules molt bé, nena!"

Casablanca