.. El capítol comença al bar del Peris.
D'una banda, la Paquita, que ha anat a buscar el cafetó de l'esmorzar, diu que ha de parlar amb el Gus, perquè els clients comencen a queixar-se del soroll que fa amb la seva particular música.
L'Alfons intenta raonar amb la Teresa la seva reacció de no acceptar la sorpresa que li havia preparat. Havia de ser com una lluna de mel, li volia fer un regal, però la Teresa posa totes les excuses possibles: que si ara no és el moment, que si són massa dies i massa lluny...
Els Peris es preparen pel vespre; celebraran els 50 anys de la Cinta a casa del David, que els prepararà el sopar. El Peris ja torna amb la història de la seva indecisió pels regals, i la Cinta no està per gaires festes.

Al mercat, el Rafa i la Isabeleta han quedat per anar a veure un altre pis.
La Pilar, per la seva banda, està amoïnada, no en sap res, del Iasir.

Mentre el David torna a plorar per culpa de les cebes, rep una sorpresa: la Laura l'ha vingut a veure. Parlant del sopar, la Claudia s'interessa per quina mena de salsa vol fer el David, i li'n dóna a la Laura; una mica gelosa, contempla com el David i la Laura es petonegen a la cuina de Can Solsona.

La Cinta ha anat a fer-se el color a la perruqueria, i li confessa a la Cecília que no està gens animada; senten com la Teresa posa l'excusa dels nens a la Montse per no anar a Viena, i la Cinta enveja la sort que té la Teresa de tenir un home tan detallista com l'Alfons.

A La Fusteria, la K i el Gus busquen solucions per una reconciliació, que sembla ser que ha de passar necessàriament pel llit; però la K busca altres vies, ni tan sols li fa il·lusió la rosa que el Gus li dóna.

El Rafa i la Isabeleta han tornat a punxar en la seva visita a un altre pis, i tornen a mirar els anuncis al diari. De sobte, hi veuen una fotografia del Iasir, sembla ser que al seu germà encara no l'han deixat anar...

La Claudia vol fer calamars farcits pel menú de l'endemà; el David diu que els que fa la seva mare són els millors del món, i comencen a plantejar-se una juguesca. Però la Claudia comença un joc perillós, i el David li para els peus ben ràpidament; ell és casat, i no vol problemes.

La Paquita passa un moment per la pensió, però ha de tornar a la botiga. La Remei ja reclama ajuda, tota sola no se'n surt.

De cop i volta, una música estrident i escatològica alhora provoca que una clienta es queixi i decideixi marxar.
La Paquita, després d'això, entra a l'habitació del Gus, on també hi ha la K, i li avança que ja es pot anar buscant un altre lloc.

Arriba l'hora del sopar familiar dels Peris a casa del David. La Cinta bufa les espelmes, un 5 i un 0...es mira els números com si li pesessin d'allò més...i arriba l'hora dels regals: el Xavi, un penjoll de plata, i el David i la Laura, una col·lecció de CD's d'aquells que a ella i al Quim li agraden. Li fa molta il·lusió.
I arriba l'hora del Peris...li porta una capsa ben grossa, gairebé no hi cap, a la taula...la Cinta, nerviosa, obre el regal i...oh sorpresa! Un ordinador portàtil!
Aquest cop el Peris s'ha lluït de debò, i la Cinta està ben contenta.

A casa seva, la Teresa fa el sopar, i arriba l'Alfons. Parlen del viatge, la Teresa s'ho ha repensat, i sí que hi aniran, a Viena, tot i que l'avió li fa molta por.
L'Alfons li confessa que li ha canviat la vida, ara té ganes de fer de tot, i es felicita per la sort que ha tingut.

La Pilar ha anat a buscar la seva germana a la farmàcia, i arriben el Rafa i la Isabeleta; li porten la notícia on surt el Iasir, en un article escrit pel Marcel. Sembla ser que s'han tancat a l'església, fan vaga de fam.

Després del sopar, els Peris arriben al bar. Han vingut caminant, i el Peris recorda l'època en què ell i la Cinta eren nòvios, i es passaven la tarda caminant amunt i avall.
La Cinta està tota malenconiosa, no somriu, i el Peris comença a insinuar-li que la nit encara no s'ha acabat. Però la Cinta li diu que no cal que s'hi esforci, està cansada, i no vol que el Peris faci res per obligació...entén que ja es fa vella, i li confessa que volia estrenar el conjunt de roba interior que havia comprat, però en emprovar-se'l, s'ha adonat que ja no és la mateixa que fa uns anys.
El Peris li retreu que pensi així; ella és la de sempre, és ell el que s'està fent vell. I arriba el moment de la confessió: ell també està amoïnat, això que els passa al llit no té res a veure amb la Cinta, sinó amb ell; i no és que no en tingui ganes, però ja no té la força i l'empenta que encara té la Cinta.

Baulena