.. L'Adrià i la seva malaltia.- Aquesta setmana l'Adrià s'ha girat com un mitjó pel que fa a la perenne actitud de mala llet, brusquedat i manca d'expressió sentimental. L'hem vist tendre, amatent, preocupat, dolç, carinyós... però no amb tothom, eh?, que els miracles només els fan els sants!, diuen.
La cara bona la reserva en exclusiva per a les seves filles, els seus nets i els qui estima i la cara de sempre l'ensenya a la resta. Els "noviets" de les seves filles han tingut ocasió de comprovar-ho: a l'un i a l'altre els ha tancat la porta als morros i, si ha pogut, fins els ha cantat les quaranta amb l'agror que fins ara l'havia caracteritzat.

Los "Amantes de Teruel".- Aquesta setmana han celebrat el seu primer "mesiversari" (què carrinclons!) i l'advocat li ha regalat una cadena a la Cinta que ha portat penjada fins divendres, moment en que se l'ha treta i li ha tornat junt amb les promeses d'amor etern. "Els anys perduts" s'ha imposat com a propera obra per a representar i la Cinta no pot aguantar la pressió. L'advocat li diu, però, que ell sempre la continuarà esperant.

La vida sentimental del Quim.- Ni és vida, ni és nà. I l'Empar ja n'està més que tipa de ser "plat de segona taula" si només comptem la Clara i "de tercera taula" si afegim el Max en el lot. La profe ha fet els impossibles per a que tot rutllés però, com sempre, no troba el "tempo" adequat i el viatge a Egipte li peta als morros.
Toca fer front a la realitat i deixar de banda les il.lusions. Ella té molt clar que estima el Quim però també sap que no és corresposta. Li diu així de clar i com que el Quim només sap contestar amb aquella cara d'amargat i baixant la vista, l'Empar li dóna el passaport definitiu. Això s'ha acabat.
I com que allí on acaba una cosa, en comença una altra...el Max ara sembla que ha recuperat les seves ganes de "papa" i li proposa de quedar-se a viure amb ell perquè la Clara està massa ocupada amb el Dani. Algú li hauria de dir a aquest xiquet que no es pot anar canviant de "papa predilecte" com si d'un boli es tractés, brrrr!

La Paquita i la "Suplantadora".- Aquesta setmana hem vist escenificat el conte de la Ventafocs per part de la "Suplantadora" i un galan força maduret que balla amb ella i a qui li queda, a les dotze de la nit, una flor com a penyora i record.
La Paquita, que no en sap res de res, és amb el Lluís mentrestant i també li regala una flor encara que el Lluís li torna, a contracor, abans de dur-la a casa ;-)

La "Lolita" i el "Peter Pan".- Com que a la "Lolita" li van ensenyar que "allò que es promet és un deute", sobretot si ho prometen els altres i no ella, no para d'incordiar al Jordi amb la promesa que li va fer de la compra de la torre.
Li ensenya el que serà el seu nou habitatge a la Remei i ja pensa en fer-hi totes les reformes de disseny que trobi al mercat. El Jordi, però, no ho té gens clar. Acaba de perdre diners a la borsa i, tot i que encara li queda una bona picossada (500.000 €uros), no en té ni per comprar el jardí de la torre que resulta ser un edifici catalogat: 1.200.000 €uros de res val la caseta.

Quan la "Lolita" veu que el Jordi no fa altra cosa que marejar la perdiu s'apressa a retreure-li que si no li va dir la veritat pel que fa a la compra de la torre tampoc la hi devia dir pel que fa als seus sentiments i que no la deu estimar. Aquesta xiqueta segur que es va treure el "Master de Manipulació" amb matrícula d'honor, banda i música, brrrr!

L'amor i la fatalitat.- La Carme està feta un nyap a mesura que va descobrint que el fill de l'Andreu és aquell xiquet que ella va atropellar el dia que va marxar cap a Austràlia. Està angoixada, no menja, plora, evita tot el que pot veure l'Andreu i es deixa amanyagar i mimar pel seu pare. Estima l'Andreu però li costa molt actuar amb normalitat sabent el que sap.
L'Andreu no entén el perquè d'aquesta distància que, de sobte, hi ha entre els dos i es comença a preocupar. Divendres, la Carme agafa el toro per les banyes, el va a trobar al despatx i li diu que l'estima i que res no podrà canviar el que sent per ell.

Posa un Dani en la teva vida.- Aquest xiquet ens ha demostrat que quan posa la banya en un lloc no la treu amb facilitat, no. Quan arriba a Cardiff després d'haver-se creuat, sense veure-la, amb la Clara a Sant Andreu, agafa un altre avió i cap a Catalunya falta gent!
La Clara torna a enviar el Max a casa del Quim i la parella aconsegueix desfer-se de la tensió sexual acumulada a base dels actes més o menys habituals en aquesta casos. I, com que quan s'està enamorat, no n'hi ha mai prou, queden pel proper cap de setmana a Paris.
La Clara li pregunta al Max si li sap greu tornar a passar el cap de setmana a casa del Quim i com que el nen recull els trastets amb mala cara però sense dir un "sí" explícit, ho interpreta com un "no" i ja comença a preparar, altre cop, la maleta.
L'Adrià li dóna un toc d'alerta i li diu que no s'està comportant bé amb el Max.
La Clara intenta una segona xerrada amb el Max i ell no torna a parlar clar i li diu que faci el que vulgui...ella, doncs, ho fa.

Altres temes.- El Huari està de molt mala òstia: a la feina perquè no en té i al futbol perquè no hi ha manera de marcar gol i, a sobre, s'ha tornat a fer mal al peu. La Montse ja té els bitllets per anar a Boston amb els seus dos fills.
El David continua amb el malhumor que li genera la seva insatisfacció personal. El Santos li diu: "Si no t'agrada el que fas, només tu ho pots arreglar". El David i la Marta estan tan ocupats amb les seves respectives feines que no troben ni el moment per a estar junts.

L'escena de la setmana.- El Max jugant amb la Play Station i plorant a casa del Quim després d'haver marxat de casa de la Clara perquè venia el Dani. Què difícils són les relacions humanes, recoi!

Casablanca