.. A La Fusteria la Joana li diu al Guillem que l'Andreu, a causa del judici està revisant tots els papers: les declaracions, l'autòpsia... Té por de que l'Andreu descobreixi alguna cosa. Vol que el Guillem demostri que la Carme és innocent, perquè el que els va passar amb el Biel va ser un accident... El Guillem insisteix en que es tranquilitzi i li aconsella que mentre duri el judici deixi de veure l'Andreu. Però ella li contesta que no, que ja ho va fer una vegada i que ara no el pensa deixar sol.

A casa, la Núria li diu a la Carme que no pensa anar al casament del Jordi, tot i que potser els avis s'ho prendran malament. Surt l'Adrià en pijama de l'habitació i la Núria li recorda que s'ha de dutxar. Cada dia li costa més que li faci cas.
Quan se'n va la Núria, la Carme aconsegueix convèncer son pare perquè es dutxi.

En la tradició de les grans pel·lícules de cinema Gore, el Jordi i la Rut s'estan petonejant. Truquen a la porta i és la Roser - ara ja tenim tots els monstres a l'escena-, que li anuncia l'atac del Jaume -tot plegat una pujada de tensió-, i que faria bè en anar-lo a veure.

La Lurdes està tan moixa que no vol ni sortir de casa. Al final, per animar-la, la Paquita la convenç per anar al cinema. Això sí, desprès aniran a fer un frankfurt i una cerveseta.

El Jordi ha anat a visitar son pare a la farmàcia. Aquest insisteix en que no ha estat res, però la Roser fa una lectura més alarmista.
Quan aquesta se'n va, el Jaume torna a mostrar la seva preocupació per la situació financera del fill, i també el seu malestar perquè la Núria ja no ve a veure'l mai i creu que si ell estigués com l'Adrià no el cuidaria de la mateixa manera.

La Carme i l'Adrià han sortit a comprar. Al carrer ensopeguen amb la Joana. Aquesta, nerviosa li diu que ha de confiar en el Guillem, que és un bon advocat i que tot va ser un accident, un cop... de la sort. La Carme, ben estranyada, li pregunta què li passa i per què es preocupa tant per ella. Sembla que li vulgui dir alguna cosa, però la Joana li deixa anar que no ella no sap res i se'n va.

La Carme va al despatx del Guillem per comentar-li la trobada amb la Joana. Li diu que l'ha trobada espantada, que semblava que li amagava alguna cosa. A més, quan el Biel va entrar a l'hospital encara era viu...

El Guillem li respon que la Joana està malament d'ençà la mort del nano i que no s'ha recuperat, a més hi l'intent de suïcidi... La Carme, però, es quedaria més tranquila si el Guillem hi parlés i ell afirma que ho farà.

La Lurdes i la Paquita s'estan menjant un gelat al banc d'un parc. Es el moment en que apareix el Ferran, que diu que tot just acaba d'arribar de l'Uruguay i que anava a veure-la. Però la Lurdes li fa l'observació que anava justament en direcció contrària a casa seva. La Paquita se'l mira i el Ferran no sap a on posar-se.

L'Adrià i la Carme estan al menjador de casa. Ella està escombrant. Truquen a la porta i és el Jordi que pregunta per la Núria. Aquesta no hi és, però l'Adrià quan el veu el vol fer fora de casa i s'embranca amb històries passades amb la Clara i les drogues que ell viu com si fossin d'ara. Finalment el Jordi se'n va tot dient-li a la Carme que li digui a la Núria que ha vingut a veure-la.
L'Adrià surt de la cuina pelant una taronja amb els dits i tira la pell a terra per a que la Carme l'escombri.

El Ferran i la Regina prenen un cafè a casa. Ella li confessa que ja es pensava que no estrenaria el vestit de núvia. Però ell li contesta amb fermesa que és un home de paraula. Tot i així està molt estrany: quan la Regina li agafa la ma ell li retira i al acomiadar-se li fa un petó al front. Tot això porta a sospitar a totes dues dones si no les ha descobert.

La Carme i la Clara estan junts menjant cireres. Totes dues recorden la seves vivències amb el pare: com les va tractar, la mort de la mare. La Clara tenia por que amb l'enfermetat ho oblides tot, però ara té por que no recordi massa... La Carme creu que l'han de seguir enganyant: el Mingo amb la fusteria, elles seguint-li la veta...

L'Andreu està tan capficat mirant repassant documentació pel judici que no ha tingut temps d'anar a dinar. La Joana s'ofereix per portar-li alguna cosa, però ell li contesta que no té gana. A més, hi ha una cosa que no enten: els testimonis coincideixen que quan el van atropellar, el Biel va caure de costat i que el cop al cap se'l va fer al front. En canvi, l'autòpsia informa que el cop que va matar al Biel el va rebre al clatell. I l'Andreu vol saber, vol entendre. Que pot dir de tot això la Joana?

Massagran