.. Al bar, la Cecília, amb to molt afectuós, explica al Peris que ningú no es va riure d'ell perquè ningú no sabia res del que havia passat amb la Cinta i tothom l'aprecia. Ell comprèn que la única que estava al cas era ella i que per això havia insistit tant en no fer l'obra. Sent que ha fet el ridícul. La Cecília intenta portar les coses al terreny de la normalitat i li demana de fer l'assaig que va quedar interromput, ja que tenen l'estrena el dia 14 de juliol. El Peris no se sent amb ánims per continuar fent l'obra i demana que busquin un altre protagonista.

La Clara, la Carme i l'Adrià estan al bar. La Clara s'ofereix per estar amb el seu pare el cap de setmana, ja que no té al Max. La Carme no ho vol i pregunta pel Dani. La Clara li explica que no el pot convèncer perquè vingui. L'Adrià està absort mirant per la finestra i no s'adona que ja li han portat el tallat.

El Jaume parla amb el seu fill perquè ha sentit rumors que la cosa no va prou bé. El Jordi contesta que la gent sempre parla i que s'ha de tenir paciència amb aquestes coses i intenta fugir d'estudi quan el seu pare li recorda que té a les mans els estalvis de mig Sant Andreu.
El Jaume, aleshores, endevina que està ficat en un embolic i que per això no va agafar els diners dels seus pares. Llavors el Jordi li explica què ha fet. El Jaume li diu que això és un delicte i li recomana que es vengui la casa i retorni a cadascú el què és seu. El Jordi contesta que es casa d'aquí a quinze dies i que ell i la Rut han de viure allà. El pare vol saber si la Rut n'està al corrent i el Jordi diu que ella no n'ha de saber res. Està disposat a qualsevol cosa per ella i que justament ell ho hauria d'entendre perquè també va estar enamorat d'una altra dona. El Jaume li diu que ell no va fer cap disbarat i el Jordi contesta que és perquè és un covard i que ell no és igual, que no la vol perdre.

La Teresa reparteix l'esmorzar al Narcís i al Huari. La Montse surt dient que ja esmorzarà al Peris i després anirà a parlar amb el Jordi per mirar de recuperar els diners. El Huari ho vol arreglar ell. Discuteixen i el Narcís salta trasvalsat cridant que no discuteixin més. La Montse se'n va i el Huari i el Narcís comencen el camí de la reconciliació: el Huari admet que ha estat un tonto donant els diners del noi justament al Jordi i li promet que hi parlarà i que farà les paus amb la seva mare. El Narcís diu que si és així ja no estarà enfadat i li dóna permís per dormir al llit de l'Ivan.

Al despatx, el Max pregunta a la Clara si es casarà o no i la Clara contesta sense gaire convicció que sí i li planteja la possibilitat d'anar a viure a Cardiff. El Max deixa clar que ell es vol quedar a Sant Andreu amb el Quim, l'avi, la Núria... i no acaba d'entendre perquè no pot ser el Dani el que vingui .

A casa, l'Adrià demana a la Carme que li digui al Jaume que el vagi a veure perquè vol aclarir les coses. La Carme no entén res.

El Francisco i la Lola no veuen clar el tema de la inversió i decideixen demanar al Jordi què els torni els diners. Entra la Montse i els pregunta si el Huari ha anat a parlar amb ells. Li diuen que no.

Sona el telèfon. El David l'agafa. Algú l'amenacen de fer mal a la Marta. Es neguiteja i surt corrent del bar.
Quan arriba al supermercat pregunta a la Marta si està bé amb ansietat. La Marta queda una mica sorpresa. Ell li explica que l'Àngel ha sortit de la presó li l'està vigilant. La Marta vol denunciar-lo i el David diu que no pot perquè ahir es va barallar amb ell i el judici és al cap de quatre dies. El noi mira de tranquil·litzar-la una mica dient que només ho fan per espantar-los i li ofereix d'acompanyar-la a casa. Ella accepta.

La Roser pregunta al Jaume si ja han fet les paus amb el Jordi i el seu marit respon que sí. També li pregunta pel negoci i, el Jaume, li menteix dient que no passa res. La Roser se'n malfia.
Ell se'n va a fer el cafè al Peris i ella li demana que tafanegi. El Jaume diu que ells no han de fotre cas de res.
En aquest moment entre la Carme a la farmàcia i demana al Jaume que vagi a veure al seu pare tal com li ha demanat l'Adrià. El farmacèutic diu que sí.

El Quim retreu a la Clara que no li hagi explicat res del casament. Ella contesta que tampoc no li ha de donar explicacions. Llavors el Quim li diu que no pressioni al Max per endur-se'l amb ella i que si marxa li tornarà a passar el que li va passar amb la Núria.
La Clara està amoïnada i quan queda sola truca al Dani. Tenen una conversa tensa. La Clara mira d'explicar-li que no pot marxar i deixar als fills i el pare, malalt com està. El Dani no es mostra disposat a renunciar a res. Comença a semblar un altre.

A la perruqueria, una dona vol fer safareig del Peris amb la Cecília. Aquesta, molesta, contesta donant-li una revista del cor plena de gent que cobra per explicar la seva vida.
Mentrestant, la Montse comenta que la Lola i el Francisco eren al Peris i semblaven parlar de les inversions.. La seva mare opina que hauria d'afluixar una mica amb el Huari i donar-li la oportunitat d'arreglar les coses. La Montse es fa creus que aixó li digui la seva mare.

Els inversors i el Jordi estan parlant. Li han demanat que els torni els diners. El Jordi els torna a entabanar. Fa veure que està disposat a donar-los tot el que han invertit i els reparteix uns quants "beneficis". Aleshores pregunta si algú vol recuperar els diners i, tothom, davant la prespectiva de grans guanys, es fa enrera. Té la barra de dir que no vol que dubtin de la seva honradesa.

El David es troba la colla de l'Àngel, que miren de provocar-lo parlant de la Marta i de com n'estava de guapa amb la faldilla, que diuen que et fa tot el que vols, que si li agradava més quan anava rossa... El David primer aguanta força bé però es va escalfant. Al final amenaça que si la toca el mata. L'altra li contesta que si es porta bé no li passarà res. Aleshores el David pregunta què volen que faci.

El Jaume és a casa l'Adrià i aquest parla a la Carme com si fós l'Esparança. L'Adrià li demana la veritat al Jaume. Aquest li segueix la corrent, davant l'estupafacció de la Carme que no pot acabar-se de creure l'escena. El Jaume diu que la veritat és que estima la dona però que ella mai no l'ha estimat a ell, que només pensa en l'Adrià i les seves filles. L'Adrià li pregunta a l'Esperança si és veritat. La Carme contesta d'esma que sí.
El Jaume se'n va i l'Adrià li promet que no li diran res a la Roser. L'Adrià continua parlant a la Carme com si fós l'Esperança: "Perquè no m'ho deies que el Jaume t'anava al darrera? Era per no fer-me patir, oi?" La Carme diu que sí, que era per aixó. L'Adrià no s'estranya que els homes la festegin, és la més bonica i li diu que l'estima tant! La Carme aquest cop segueix el joc amb més convicció. Elll continua parlant de les nenes, de com són i de com es barallen. Diu que les han de cuidar molt i estimar-les sempre perquè quan siguin grans elles puguin fer el mateix amb els seus fills.

Antaviana