.. El Jordi te problemes de liquidesa i comença a fer martingales amb els calers dels inversors. El soci financer -al soci no se'l pot enganyar- li detecta un forat als comptes i li diu que amb els diners de l'empresa no es juga i que vol que els torni immediatament.

La Carme li torna a insistir a la Núria que no ha que carregar-se amb la feina de cuidar l'avi. Però la noia li contesta que ho porta força bé, tot i que es perd algunes classes i que no vol tornar a tenir la mateixa conversa de sempre.
Apareix l'Adrià i li pregunta a la Carme per què fa tan mala cara.

Al taller el Huari li segueix donant voltes a la idea d'invertir a l'empresa del Jordi. La Montse s'hi oposa contundentment, i la Teresa sentència que abans que donar- li diners al Jordi, prefereix cremar-los.

La Paquita, aguantant-se els plors, li llegeix la cartilla a la Regina. Està deseperada perque no ha deixat d'enganyar-la i de ficar la pota: exhibir-se pel carrer, comprar-li un cotxe a l'Enric i pulir-se els quartos al casino. S'ha ficat a tots els embolics i més i no ha parat de dir mentides. Però el pitjor és el que li està fent al Ferran. Si tingués una mica de dignitat l'hauria de telefonar i dir-li que no es casa amb ell. La Regina el truca per a que la Paquita deixi de plorar i de lamentar-se.

Al Peris hi ha petit comité. El Jordi està convencent al Francisco i la Lola per a que inverteixin més diners en una oportunitat finacera única. Ell també hi invertirà, no pot quedar fora del negoci, és clar. La condició és que s'ha de fer la transferència avui mateix abans que tanquin els bancs. La Lola va llançada i pensa invertir 60.000 €uros.
El Huari no ha perdut paraula de la conversa del trio. Se li acosta el Peris i li comenta que no se'n refia ni un pél del Jordi i que aquest negoci que porta acabarà com Gescartera.
Entra el Narcís a esmorzar, i el Huari, que te ficat el tema dels calés al cap, li demana ajuda.

El Ferran ha acudit a la cita amb la Regina. Aquesta té molts dubtes: això de tornar-se a casar... li fa por... Però aquesta nit ha tingut un somni. No, era tan real que semblava una aparició: era l'Avel·lí que li deia que si es volia tornar a casar... a ell no li sabria greu. El Ferran s'emociona però la Regina encara mostra incerteses. Però aquestes es disipen quan el Ferran li dona un anell amb un pedregot com el massís del Garraf. La Regina deixa anar un si que ompliria el Camp Nou i ja comença a buscar data, però el Ferran, que a més a més, vol sexe, li fa un petó.

La Núria i l'Adrià van passejant pel carrer i ensopeguen amb l'Andreu. Evidentment, l'Adrià no sap res de res, i si ho sap no se'n recorda, i li recrimina que n'estigui tan poc de la Carme, que no la cuidi i que estigui tan ensopida.

L'Andreu està a punt de dir-li la veritat, o part d'ella, però finalment s'ho repensa i es fa enrera i finalment s'acomiaden, no sense que l'Adrià li digui a la Núria que a ell l'Andreu no li ha agradat mai.

El Jordi està a casa seva amb el soci. Li diu que ja té els diners que faltaven. Però el soci, que fa temps que es pentina, li pregunta d'on els ha tret. El Jordi li confessa que són de gent de Sant Andreu que li fan confiança i que volen invertir. En què, en les obres de la nova casa?, li pregunta sarcàstic el soci. I li sentència que està venent fum, accions que no existeixen, que això és una estafa i que ell no hi pensa participar-hi, i que per tant li proposa disoldre la societat.
En aquests moments truquen a la porta. És la Carme que vol parlar amb ell. El soci se'n va però el tema queda pendent. La Carme ha vingut a veure'l per demanar-li que parli amb la Núria, potser a ell se l'escoltarà.

La Paquita no dona crèdit al que li diu la Regina: és casa amb el Ferran. El primer que vol fer la Regina és anar a una joieria per a que li tassin l'anell. Li servirà per a sobornar algú a la presó li diu la Paquita, que pensa que s'ha begut l'enteniment. Però la Regina està convençuda de que el Ferran és la solució als problemes econòmics. No se l'estima, però al matrimoni, l'amor és un luxe. És la frase del dia.

El Narcís li ha entregat tots el seus estalvis al Huari i aquest li fa prometre que no li dirà a ningú. Serà un secret entre tots dos.

El Jordi ha anat a veure la Núria per a convèncer-la que deixi que interini l'avi. Però ella ho rebutja de ple. El Jordi insisteix: no pot estudiar i cuidar l'avi a l'hora. Ha de deixar que la Carme l'ajudi. Llavors la Núria es posa a plorar: és la Carme la que necessita ajuda, doncs l'Andreu li està fent molt de mal. Avui se l'ha trobat quan passejava amb l'Adrià i li ha fet por que li digués res a l'avi que li pogués fer mal .

Dit i fet, el Jordi se'n va a veure l'Andreu. Aquest ja no es sorpren de res: primer la germana, després la filla, desprès el Martí -un gran noi-, i ara la Carme li envia el Jordi. Però el Jordi li contesta que mai la Carme ha enviat a ningú i a ell tampoc. Només li vol dir que l'està cagant. La Carme mai se'n ha amagat, però que ell, l'Andreu, només fa que escampar merda i mentides. Ha destrossat la Carme quan més feliça l'havia vist mai, quan pensaven a casar- se...
Finalment, l'Andreu el fa fora, però no sense que abans el Jordi l'avisi de que deixi estar la Carme i que, sobretot, no s'acosti a la seva filla.

Massagran