.. Ha arribat el dia en què donen d'alta l'Adrià, i mentre la Núria s'avoca amb entusiasme a preparar una rebuda i aterratge a ca la Carme de l'avi i el gos, les germanes Bosch es plantegen què faran amb son pare.
Un cop recuperat del tot, l'Adrià no voldrà ser a casa de ningú, però sol no es pot quedar... així que decideixen començar a mirar residències. Dubten un instant, però sobretot la Carme impulsa el projecte.

Però, aliens a la decissió de les germanes, el Max i la Núria s'apressen a recollir tota la roba de l'Adrià, les dames, les cartes pels solitaris...
Quan la Carme i la Clara veuen venir els nois amb el gavadal d'equipatge, s'espanten i comenten el que han decidit, però la Núria i el Max queden horroritzats per la idea...
Sigui com sigui, l'Adrià és a punt d'arribar.

La pobra Mari continua vivint en una perpètua mar de llàgrimes. Sola, sense la nena, és consolada per l'Andreu, la Montse i la Cinta, que li fa una mica de mare tot portant-li les seves irrepetibles mandonguilles.

A través de la Remei, el Fede i el Marcel s'assabenten que la Mari és a casa seva, a l'espera de judici, i la van a veure. Ella, d'entrada, intenta fer el cor fort, però s'enfonsa i s'abraça al Marcel somicant, gairebé udolant de dolor...
El Marcel li ofereix passar uns dies a casa seva, però ella, de moment s'hi nega dient que ja està bé sola allà...

Més tard sona el timbre i quan la Mari obre la porta, apareix un Ramon ressentit i farcit de violència verbal i gairebé física: l'amenaça, li assegura que no veurà més la Desi, l'espanta, i satisfet de l'efecte de les seves paraules carregades de verí, se'n va més relaxat.
I, ara sí, la Mari cau al sofà, plorant com una boja, i decideix acceptar l'oferiment del Marcel perquè té por del seu ex marit.

El procés de reconciliació Jaume-Jordi, implica un dinar a casa del Jordi i la Ruth; a la noia no li fa gens de gràcia l'esdeveniment "perquè no li agrada fer comèdia", i a la Roser li passa tres quarts del mateix, però el dinar se celebra en un ambient tens que la Roser s'encarrega de tensar encara més. Es queixa del caviar perquè no li agrada, demana a la Ruth, anomenant-la "nena" si sap cuinar, si estudia o si no fa res...
La Ruth aguanta amb ràbia continguda les embestides de la Roser.
En un moment donat, veient que la Roser no menja, el Jordi li ho comenta, i la dona diu, mirant la noia: "estic tipa", i la Ruth respont obrint foc creuat: "jo també"...
Però el Jaume, que s'ha revifat des de la reconciliació proposa un brindis per la família. Les copes colisionen més que es toquen.

L'afer de l'escletxa perpetrat a la paret del Franciscu segueix portant cua: la Remei intenta negociar amb el futur veí, però no arriben a cap acord.
Al mateix temps, el grup de teatre navega a la deriva sense Cyrano i sense Cecília...

A cal Jordi, hi ha maragassa: la Ruth se sent molesta pels fets del dinar i el Jordi li demana paciència tot argumentant que ho fa per son pare, que ja l'ha fet patir prou. "Abans no parlaves així", diu la Ruth, i proposa que si fan un altre dinar, que sigui a un restaurant, així ella no hi anirà.
La tensió entre la parella és palpable.

L'Adrià arriba a casa francament recuperat.
Retroba família i Trasto i hi ha un moment de joia compartida. La Carme diu que ara mateix soparan i l'Adrià diu que sí, que sopin, que així tornarà aviat a casa. Li comenten que no se'n pot tornar i la Núria s'avança dient que el volen amb ells, que passarà una temporada a casa de cada filla...L'Adrià s'emociona de manera continguda, i les germanes Bosch són incapaces de plantejar el tema residència davant l'entusiasme dels dos nois...

Spock