.. La Pilar està molt excitada amb les noves rebudes; intueix que aviat enganxaran els fugitius i podrà tornar amb la Desi.

Mentrestant, el Jaume fa un posat tot ensopit (fa segles que està ensopit aquest home) i surt de la farmàcia arrossegant-se cap al Peris.
La Roser no pot evitar estar amoïnada.

El Jaume pren un cafetó mentre, parlant amb el Franciscu, comenten el que li ha passat a l'Adrià i s'adonen que el troben a faltar.
El Jaume decideix anar a veure el malalt i quan es troben, l'Adrià, que no ha perdut el geni, rondina per la seva situació, perquè ja n'està fart de ser a l'hospital i perquè no vol que les seves filles perdin el temps amb ell.
El Jaume es lamenta dient que encara sort que les seves filles es preocupen per ell...
I quan torna a casa, encara està més apagat: afirma que espera morir-se abans que la Roser perquè ningú el cuidarà.

La dona decideix parlar amb el Jordi, que cada dia està més demacrat (i això que, pel que sembla, la Ruth no ha après encara a fer la mítica pinça birmana), i demana al fill que miri de fer les paus amb el Jaume.
I com que el Jordi es resisteix argumentant que cada cop que parlen discuteixen, la Roser li fa veure que ell també té una filla amb qui, probablement, voldria tenir una bona relació...

El David ha quedat amb l'advocat a La Fusteria per preparar l'estratègia pel judici. Amb ell, el Peris no para de fer el corcó, nerviós: que si no és lloc de quedar, que si ja s'està retrassant... el fet és que el Matt diu al David que té una trucada.
Durant la pausa, se sent el soroll de l'expremedor de taronges (un brown citromatic, per ser més exactes) i, just en el moment en que acaben de fer el suc invisible, el David torna dient que l'advocat no pot venir. El Peris es posa com una moto davant la desesperació del noi.

L'home truca a l'advocat i el cita per parlar-hi: discuteixen i, sense permís del David, l'acomiada. Són a un mes del judici i no tenen advocat. "Hòstia!", exclama en assabentar-se el noi, tot fent gala de la riquesa de vocabulari que el caracteritza.

Però el Peris no es deixa intimidar per l'exhabrupte ni pels retrets; ja ha trucat l'Andreu, que arriba escopetejat -després veurem perquè-, i com que ell no té massa experiència en casos d'aquesta mena, deriva el David al Guillem... Però el Guillem no arribarà fins divendres. "Òstima!", exclama el Peris evidenciant que és pare de son fill...

Entre l'Olga i el Matt les coses no acaben de rutllar com cal. Amb cara de funeral l'home demana a la Clara que sigui la padrina de noses i comenta amb ironia que el viatge de casament el faran a Berlín.
La Clara veu que hi ha mal rotllo i, quan té ocasió, demana a la dona què els passa. Totes dues dones es confessen les batalletes al despatx de l'Andreu, però a mitja confidència, sona el telèfon.
Ës la Mari que truca des de comissaria: s'ha entregat i demana per l'Andreu. La Clara li aconsella que guardi silenci fins que arribi l'advocat.
Vet aquí perquè anava escopetejat l'Andreu!

L'Olga i el Matt tornen a parlar i, com que no es posen d'acord en res, ella decideix prendre's uns dies de festa per meditar: avantatges de ser Free Lance...

La notícia de la detenció dels germans Esteve també arriba a la parada. El Ramon escolta les noves amb evident satisfacció, però la Pilar el deixa a càrrec de la parada i surt corrents cap a l'estació per agafar el primer tren que trobi cap a Tarragona.

El Jaume està tancant la farmàcia quan arriba el Jordi. De primer tenen una conversa una mica tensa, però el Jordi li demana que canviïn tots dos l'actitud, que no en treuen res d'estar sempre emmurriats, que podrien quedar de tant en tant per explicar-se mútuament com els van les coses.
El Jaume s'anima i tots dos homes s'abracen sense massa efusivitat.

Spock