.. "Más madera".- Les diferències entre els Peris i els Fabra no fan més que augmentar de manera escandalosa. Qualsevol cosa és una bona excusa per a tocar la moral del contrincant. Arribats aquí ja no se sap quin és el motiu real de la seva enemistat sinó quines són les coses que fan els uns i els altres per a atiar-la.
La "paga i senyal" de l'apartament de Vielha, que els Peris volen que sigui compartida, desencadena una nova crisi que acaba amb els crits histèrics de la Dora, que ha sigut rebutjada del món laboral per enèsima vegada, vers la Cinta dient que ells no els hi donaran ni un cèntim d'euro.
El Peris aixafa el llum del cotxe dels Fabra a l'aparcar, no li havien deixat lloc per a entrar, i se'n vol fer l'orni.
Els despropòsits són múltiples per les dues bandes.
El "tete" arriba d'Anglaterra i li falten cames per anar a veure la Marta quan sap que ha trencat amb el David. Moltes rialletes, molts acudits i moltes peripècies del viatge mantenen a la Marta embadocada amb el "penques" de l'Albert. La "guinda" la posen unes fotos que l'inútil va fer a Londres d'una botiga de roba de segona mà. Ara sí que la Marta ha trobat algú que l'entén! (també s'ho pensava la Blanca, això)
No cal dir que si aquesta relació va a més agreujarà, si és possible, l'enemistat entre les dues famílies.

"Pocas Luces" fins a la medul·la.- Doncs sembla que el petó del Natxo no la va espantar tant com semblava i accepta encantada d'anar a prendre una copa quan ell la torna a trucar un parell de dies després.
El Natxo li proposa de passar el pont del cap de setmana esquiant i li dóna solució a totes i cadascuna de les excuses que ella hi posa.
"Pocas Luces" com és, la xiqueta no s'acaba de decidir fins que ja ha explicat el tema a tot Sant Andreu i ha obtingut la mateixa resposta unànime: Ves-hi, carallot!

Què té l'Isaac?.- Una mica de febre i poca gana, això és el que sabíem nosaltres fins ara.
La Montse torna del Marroc amb el Narcís i sense el Huari que s'ha hagut de quedar fins a poder renovar uns papers.
Quan la perruquera se n'adona que el seu fill petit continua tenint febre no para fins que el veu l'especialista que li fa fer unes anàlisi de sang. El resultat de les anàlisi és ràpid i detecta una anèmia. L'Isaac ha d'ingressar a l'hospital per tal que li facin noves proves per a determinar quina és la seva malaltia.

Paral.lelament, els "pinxos de la disco" van trucant de tant en tant a casa del Huari i no s'amaguen de dir que el busquen perquè el troben a faltar. I més ara que tornen a ser al carrer sense càrrecs, ni multa, ni presó, ni res de res.
A casa de la Montse, entre unes coses i les altres, van mal dades.

Amor tardoral.- L'Alfons ha agafat embranzida aquesta setmana i li fa tot un seguit de confessions a la Teresa: viu lluny del parc i hi va per ella, li agradaria veure la Teresa fóra del parc i voldria compartir la seva vida amb ella. Això li diu durant un passeig en "La Golondrina" després d'un bon dinar.
La Teresa està una mica descol·locada i, sense donar una resposta clara, li diu que té la vida força complicada ara mateix (i això que encara no sap el pa que s'hi dóna en aquests moments) per a poder pensar en gaires coses més.
L'Alfons no llença la tovallola i li demana que s'ho pensi amb tranquil·litat i temps. Li fa un petó i acaba de descol·locar la Teresa que gairebé fuig del seu costat.

L'amargat pitof.- Com a bon alcohòlic, el Quim no està disposat a admetre que ho és. Tampoc acaba d'admetre que encara està "penjadet" de la Clara i que no pot acarar el seu problema amb la beguda si no soluciona el problema de fons.
La Iolanda li aguanta totes les seves neures i estirabots amb una estoica resignació i força de voluntat que només es pot tenir si coneixes a fons el problema.
Ara per ara, el Quim no vol veure altre cosa que l'ampolla al seu costat.
La Iolanda, amb molta diplomàcia i mà esquerra, intenta alertar la Cinta per tal que ajudi el Quim però l'únic que aconsegueix és una bronca monumental per part del seu company i la incredulitat de la Cinta i el Peris.

Cap al sexe a través de la xocolata.- El representant de bombons de la pensió no deixa d'adular la Remei i la seva bona planta (deu ser deixeble de Rubens).
Ella li comença a agafar afecte i, tot i que reconeix que si bé no és guapo ni ben plantat, explica als seus amics que és d'aquelles persones que et ve de gust abraçar (un osset de peluix?).
Un parell de bombons són l'ham del representant per a endur-se-la a la seva habitació. Després dels dos bombons ve la resta de la capsa i un cop acabat el xocolate encapsat... anem per la xocolatada sexual. Ja veurem la setmana que ve si el representant és tan bo al llit com els productes que ofereix.

Casablanca