.. La Mari segueix amb la dèria de canviar de pis a corre- cuita. Però els preus estan pels núvols. On anirem a parar. Decideix anar-los a veure juntament amb el Toni i dexai la Desi -ai!!-, amb la Pilar.

A La Fusteria la Lola i la Cecília fan el pre- escalfament per què aquesta nit surten amb el club de separts.
En una taula la Núria intenta quadrar dates per què son pare i l'Oriol es coneguin. Però l'Oriol no ho posa fàcil. A l'hora de pagar la Clara pregunta la Núria pel Jordi.

A casa del Quim bronca i càstigs pel Max per fer campana. I per sopar, bledes.

A La Fusteria el pare biològic de l'Isaac continua fent averiguacions sobre si és el pare o no ho és. Ara li toca al Matt, que diu que no en sap res de res.
Atenció: entra el Jordi al bar i s'interna sense oposició fins el tros de barra on està la Clara. El Jordi inicia el repàs: si ja sap ella qui la va denunciar; si ja són amigues amb la Carme; que s'ha separat cosa que ell ja savia que acabaria fent per què el Quim no es home per ella.; que si la Núria no es massa jove per a viure amb parella. Ella intenta una defensa agressiva, però el Jordi la talla fent-li veure que, fixa't tu, al final és ella la que ha acabat darrera un taulell.

La Mari deixa la nena a la Pilar per poder realitzar de manera més fàcil i lliura la recerca d'un pis que li faci recobrar la seva estabilitat física i mental. Però la Pilar trova que la nena te febre. Aquestes coses, les àvies, per molt postisses que siguin, les veuen de seguida.

La Montse expressa a la seva mare els seus dubtes sobre si cal dir-li alguna cosa de l'Isaac a l'Eduard. Però sa mare li diu que no, que de cap manera, que només fan que complir la voluntat de la Vicenta, pobre, que al cel sia.

Estem a l'escola del Max. El seu amic continua més sortit que el pal d'una bandera. Ara l'objectiu és l'Empar, la profe de mates que ha "denunciat" la campana dels nanos. Entre tots dos es posen a fer un dibuix a la pissarra de la classe de dubtos gust estètic i ètic.

Com que la Desi sembla que cada volta té més febre, la Pilar fa que el Ramon tanqui la parada i l'acompanyi a urgències.

A la parada de la Lola arriben la Mari i el Toni que no saben on està la nena. Com que la Lola tampoc sap on és i la parada del Ramon és tancada, decideixen anar a ca la Pilar a esperar.

Gran xivarri a la clase del Max. Tots els nois i noies riuen. El Max també riu. Per poc temps, per què l'Empar, la profe, no riu gens. Es veu que té poc sentit de l'humor. Com que l'artista no dona la cara, decideix castigar la classe a fer equacions. Fins que s'en cansi. I pensa posar nota. Ara si que el somriure dels nanos es congela definitivament. A la fi, l'Arnau en un acte mig valent mig xulesc, s'en declara l'autor. Dons, apa, cap a Direcció. El Max, mentre, es fa el despistat.

El Jordi va a esperar la Núria a la sortida de l'escola. Porta l'utilitari. Noticia bomba: no pensa tornar a Paris i es queda a viure a Sant Andreu, que falta gent.

Al despatx de l'advocat el Huari i la Montse s'informen dels possibles drets de l'Eduard sobre l'Isaac com a pare biològic. Mala sort: l'Eduard te drets, molts drets, no tots, però si molts.

Al bar, la Clara, que ja té el corc al cos, li comenta a la Paquita que no vol estar servint copes tota la vida.

Al carrer davant de la casa de la Pilar es monta un escena d'histèria col·lectiva. La Mari no entèn, no vol entendre, que la nena estava malalta i que calia portar-la al metge. L'únic que sap és que no la tornarà a deixar mai més amb la Pilar. El Ramon es rebota i diu que la Desi encara és la seva filla i la Mari la seva dona i que pensa veure la nena com i quan calgui. El final és de galls de lluita amb el Ramon i el Toni a punt de barallar-se i la Mari enduent-se la nena entre sanglots histèrics.

Massagran