El cotxe!! Imprescindible, a no ser que vulguis dependre de les 'excursions'. Sigui com sigui, cal veure molts llocs. Vàrem tenir sort: un Opel Corsa amb aire condicionat.

En els quatre dies que vam tenir el vehicle vàrem coneixer l'estranya illa de Tenerife. No tota l'illa, clar, però sí llocs i fins i tot racons força bonics i interessants: Icod de los Vinos i el Drago Milenario; Garachico, encantador, amb les piscines de lava i aigua de mar; Masca, formacions impressionants; el Teide i el seu Parc; la Caldera, de boscos increibles; el Macizo de Anaga; el sud i els penyassegats Los Gigantes; i... San Andrés, amb Rambla i Cementiri :-) i la única platja de sorra daurada de tota la illa.

Primer vam visitar l'oest.

Icod de los Vinos, on hi ha un arbre que ni diuen drago i que té una longevitat de MIL anys. De dragos n'hi ha per tot arreu, de tots tamanys, amb una forma de butifarra erecta amb unes saltxixes al cap d'amunt coronades per unes fulles com de palmera, però el Drago Milenario és espectacular; està a un petit parc ón també hi han altres plantes exhuberants i el ficus més gran que he vist mai.

Garachico, un poblet molt cuidat, molt agradable, amb una illa menuda en front, carrers estretets i nets, una plaça plena d'arbres amb l'ajuntament, una església i un quiosc de begudes on vàrem tastar el barranquito, un tallat fet amb llet condensada, cafè i escuma de llet. Estaven de Festa Major. Es coneix que una erupció volcànica el va sepultar l'any 1706. I, aquí, dues coses ben especials: les piscines de El Caletón, naturals, de lava a vora mar, amb uns passadissos que et permeten triar la que més t'agradi, aigua clara, peixos, crancs... un encant, vàrem repetir-hi; i Casa Ramón, una casa de menjars, senzilla, propietat de la mare i el germà de l'alcalde, on vam dinar dos vegades i esmorzar una, pop a la canària ; aquí vàrem descobrir un postre deliciós que n'hi diuen 'bienmesabe', d'atmetlla, mel, canyella i nosequemés, que és deliciós.

Masca, en el Macizo de Teno, quatre cases al fons d'una vall entre formacions volcàniques impressionants; la carretera per arribar-hi, molt cuidada, és una constant de curves i més curves. Pesat, però molt impressionant.

Després, el centre de l'illa.

El Parc del Teide.Vàrem entrar-hi des de Garachico -carreteres estretes, curves a dojo, contrastos fortíssims de sequedat i exhuberància verda de boscos mediterranis- i en vàrem sortir cap a l'Orotava, passant per La Caldera, enormes i rectíssims arbres tipus 'arbre-de-nadal' i, de cop, baixa l'alçària dels arbres i s'atapaeixen en una combinació preciosa de verds. El parc impressiona, també! (qui hagi llegit 'El Senyor dels Anells' hi pot reconeixer Mordor) extensions de terra mastegada i escupida per gegants i remenada després amb el dit; formacions impossibles; colors inverossimils; desolació. I el Teide, gegant, dominador de les seves terres ermes. Brutal.

El nord.

San Andrés. Teniem d'anar-hi, clar, i va ser un encert: un poblet mariner, que s'enfila des de mar per un turó, amb la seva Rambla i el seu Cementiri (gens potinejat i res de tanatori). I, a més a més, amb l'única platja de sorra daurada de tota l'illa: Las Teresitas. I la, potser, única platja nudista: Las Gaviotas. I, a sobre, Rincón de Pescadores; un restaurantet amb una mestressa simpàtica, la senyora Toñi, i unes mans per cuinar i fer el 'bienmesabe', que deuen ser l'enveja dels 'chefs' de tota l'illa. I bona companyia, ja que vàrem portar amb nosaltres una parelleta molt jove, l'Àlex i en Jordi, que estaven sense cotxe, avorrits, i que es van apuntar al bany naturalista. Pel camí, el Macizo de Anaga, tant impressionant com els altres i on vam 'conèixer' els 'papazules' uns llangardaixos autòctons, no massa grans, d'una voracitat i una velositat enormes.

Per fi, el sud. Aspre, aixut, ventós.

Vam passar-hi per l'autovia. Ens vam aturar poc, no convidava. Ho vàrem fer a Güímar on hi ha unes petites piràmides que mantenen la mateixa posició respecte el sol que les egipcies i les americanes; 1200 per barba... vam desistir d'entrar-hi. Continuem: Los Cristianos, Las Américas... 'Benidorm-Platja d'Haro-Salou' :-( . Parcs eòlics. I, però, un lloc impressionant, ja cap l'oest: Acantilados de los Gigantes, amb aspecte de 'turisme de qualitat' i els penyassegats enormes. Vàrem anar, altre cop, a Garachico, a dinar i a les piscines :-)