Es varen presentar de manera gens prevista. Ni pensavem en anar de vacances. Unes reflexions, unes circumstàncies, una oferta...

I ja ens tens carregats amb una bossa, una maleta i una càmera de fotografiar, camí de l'estació de Sant Andreu Comtal. Tren cap a l'Aeroport, transbordament al Clot, i, al cap de mitja horeta o poc més, facturant l'equipatge en una companyia 'charter', juntament amb un munt de gent que d'entrada ens va neguitejar: eren 'anguniosos', d'edats madures, es cridaven entre ells, s'amuntegaven al davant dels taulells de facturació i... n'eren molts!

Cerveseta a l'àrea d'embarcament, cap a les nou del vespre cua per al bus, el segon, érem veritablement molts, i, cara a la paret! :-) ens van tocar dos seients a la porta d'emegència i de cara a la paret dels serveis. Això a última hora va resultar positiu, ja que durant les tres hores de vol ens vàrem poder distreure amb les anades i vingudes dels 'anguniosos'; l'altra alternativa era pagar 400,- ptes per uns auriculars que et permetien escoltar música. El sopar... tirant a 'ecs!', la beguda previ abonament i 'del temps', és a dir, cervesa calenta.

Aterratge correcte a 'Tenerife Sur' i ensurts: no anàvem a l'hotel contractat, l''Acuario', ens portaven al 'Marquesa-Condesa' (??!) i, al sortir de la terminal: una ventada freda (freda! a Tenerife!).
Una hostessa molt xerraire, no callava, ens va anar explicant que teniem una hora d'autocar fins a El Puerto

de la Cruz, que el sud de l'illa era sec i aspre, que l'hotel al que ens 'segrestava' era millor que l'altre, que l'endemà ens tenien preparades 'maravelloses excursions'... i, mentre estant, pujades i baixades per l'autovia que encercla (més o menys) l'illa, dins la negra nit, era ben passades les dotze.

Per fi El Puerto de la Cruz. Més pujades i baixades, molta construcció nova, hotels, apartaments i ningú pel carrer, serien prop de les dues. Van deixant gent per altres hotels i passades les dues de la matinada ens deixen a una cruïlla amb un carrer peatonal, uns 50 metres i el Marquesa-Condesa. En aquesta zona els carrers no son costaruts, però segueix no havent-hi una ànima.

L'hotel ens dona molt bona impressió. Un hall amb balconades interiors de fusta, sostre de vidre de colors, moltes plantes... I, al tercer pis, sense ascensor. Com que erem 'refugiats' ens toca la part vella de l'hotel.
Malgrat això, l'habitació està bé, interior, però amb una terrassa a l'atre costat del passadís que ens permet veure un placeta molt bonica, amb grans arbres i moltes plantes, un església, un escola...
Ens animem: Anem a donar un tomb i a beure alguna cosa fresqueta!
Els carrers plans pero totalment solitaris, tot tancat, el mar a poc més de cinquante metres... un passeig, UN bar obert, un glop i a dormir.