No ens despertem massa d'hora, ens haviem posat a dormir passades les tres. Baixem a esmorzar: 'self-service', cafè amb llet, o sucs, de màquina ¦:-( ; pastes 'industrials'; gent amunt i avall del menjador, els 'anguniosos' a la seva 'bola', xerrant amb veu aaalta i omplint-se els plats d'ous, de bacon, de pastes...
Encenc una cigarreta i "- No smoking, please!!", no era una indicació, ni una petició... era una ordre d'una mestressa amb cara de pocs amics; busco amb la mirada un cartell que indiqui que no es pot fumar i, la mestressa ofesa, me l'indica amb un cop sec del braç. Apago la cigarreta amb un digne i eixut "- Sorry!".

Anem a donar una ullada a la llum del dia al Puerto de la Cruz. És maco. Una placeta, a la cruïlla del desembarcament de la nit anterior, amb una ingeniosa escultura de ferro que mira cap a mar; un mirador amb una vista de la costa i el passeig marítim; bastanta més gent que la nit anterior, però sense atabalar.
Passejem pel passeig, baixem a vora mar (roques negres) fem fotografies i a punt d'entrar en un recinte ajardinat amb una capelleta al mig, ens assalta un paio amb dos lloros als braços i una càmera penjada al coll. Negociació dura i enrevessada i foto nostra amb un lloro cada un. Típic ;-|
La mar és brava, les onades arriven amb força i peten contra les roques, negres; n'hi ha un platgeta, negra, on algunes persones, poques, es remullen. La Sara vol tastar l'aigua i s'hi banya els peus. Tornem enrera.

Cap l'altre costat de l'hotel hi ha la Plaza del Charco. Coneguda. Bonica. Amb arbres i plantes que impressionen, aquí sembla que tot el que és verd creix amb exhuberància.
A la mateixa plaça hi localitzem un 'cyber-servei' que ens anirà de conya per a no perdre el contacte virtual, ja se sap, correu electrònic, etc. per 600 pts. l'hora, que es podien anar consumint dia a dia, o minut a minut. Molt pràctic.

El recepcionista de l'hotel ens gestiona el lloguer d'un cotxe (Volten, SL). L'opció sembla bona. Altres 'companys vacancers' han triat opcions que, comparades amb la 'nostra', no son massa favorables. Ens satisfà l'actitud i l'atenció planera del recepcionista, tant, que l'ametrallem a preguntes i sol·licitud de 'recomanacions'; ens facilita plànols de la ciutat i de l'illa, ens indica com anar al Jardín Botánico amb 'guagua', confirma l'aridesa i la concentració tipus 'Benidorm-Platja d'Haro-Salou' del sud de l'illa...

Un vermutet a la Plaza del Charco i a remullar-nos a la piscina-bidet (per les dimensions) de l'àtic. Una mica de sol, volta i volta, ja que no se'n pot abusar el primer dia i anàvem molt blancs i a dinar al menjador-selfservice de l'hotel. Res de l'altre dijous. Ranxo. No tant 'ranxo' com el militar, però ranxo, diguem-ne turístic.
Una calorosa migdiadeta i al carrer, que els dies passen volant i a l'hotel no gaudeixes del paissatge.

Anem buscar l'estació de les 'guaguas'. Cada vegada més carrers costeruts i edificis 'moderns' (blocs d'apartaments i hotels). Va d'un pèl que ens la passem, ja que queda enfonsada al mig d'una de les costes, però un cop a dins resulta una típica estació d'autobusos, que surten cap a tots els poblets i racons de l'illa. N'agafem un que va a 'noseon' pero que passa pel Jardin Botánico.

Vint durets d'entrada :-) i exhuberància verda! Arbres enormes, sobretot un arbre del cautxú, varietat de plantes quasi infinita, ombra, bancs, fotografies. Molt agradable.

Baixem xino-xano, ja de vespre, per un carrer-carretera pendent amb contrastos en les edificacions, amb una bona vista del Puerto. Sopem ranxo. Donem una última volta pel passeig i observem els Lagos Martiánez, les piscines d'aigua de mar bombejada cada dos dies. Fem un glop a una terrassa vora mar... i a dormir.