Aquests son Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici de la propera temporada
No s'emeten mai per la tele (de moment)

CAPÍTOL 07
d'El Cor de l'Estiu 2002
del dia 23 de Juliol del 2002

..Roser deixa sobre la taula el sucre i seu mentre la Pilar parla per telèfon.
- ... Molt bé, maca... No vols dir-li res?... Molt bé doncs, fins demà... Adéu, Núria, adéu.
Quan Pilar penja, seu en l'altre costat de la taula i també es prepara un cafè.
- Aquesta néta teva s'hauria de prendre les coses amb calma.
- Què li passa res a la Núria?
- No..., no. Volia venir avui per veure't però sembla que la Carme la va trucar i avui havia d'anar a Figueres a dur no sé quins papers. Et dóna molts records i un petó ben fort.
- No m'agrada gens que s'hagi quedat tota sola...
- Ja és gran, i segur que se'n sortirà prou bé.
- I tu avui què faràs?
-li pregunta la Roser.
- Avui? Doncs avui aniré a veure al meu fill.
- Al Ramon? Per què? Perquè es ven la parada? L'hauries de deixar tranquil.
- Potser sí, però em té amoïnada.
- Pateixes massa per aquest...
- I tu gens pel teu... No penses anar a veure al Jordi a la presó?
- Ja saps què en penso del Jordi. I ara menjat la torrada o se't quedarà dura...

Narcís surt de la seva habitació portant només uns pantalons curts i fregant-se els ulls amb una mà.
- I l'Ivan, iaia? -li pregunta a la Teresa que l'està posant l'esmorzar en la taula.
- T'has rentat la cara?
- No, encara no. I l'Ivan?
- Ja ha marxat.
- Tan d'hora? Ha anat a l'hospital?
- Ja saps que sí, rei... Vinga, rentat la cara i seu, que ja tens l'esmorzar a punt.
- Ahir es va passar tot el dia a l'hospital. Avui també... Encara no he pogut parlar amb ell.
- I de què li vols parlar?
- De res, de res... Avui aniré a la lampisteria. Vull ajudar al Huari.
- Doncs com cada dia et llevis a aquestes hores, poc podràs ajudar-lo.

Teresa riu i Narcís amb cara de molest per aquest comentari, entra en el bany.

La Lola està parlant amb la Isabeleta.
- Així va anar... Quan la Cecília em va dir que volia que l'acompanyés al viatge em vaig quedar que no sabia com reaccionar...
- Et felicito, Lola. Al final sí que podràs tenir unes bones vacances... Nosaltres ens haurem de quedar aquí tot l'estiu. No tenim un duro...
- Heu de fer alguna cosa amb aquest tema
-li diu la Lola amoïnada -. No us podeu esperar fins al setembre per aclarir-ho.
- Lola, el Rafa i jo havíem pensat en treballar aquí tot el mes d'agost... Què et sembla? Els diners del sou ens aniran molt bé...
- Jo havia pensat tancar durant l'agost... Si vols treballar ho faràs sola...
- Rafa m'acompanyarà. No ens podem permetre estar un mes sencer sense tenir cap ingrés...
- Ai... com ens hem de veure per aquest maleït negoci del Jordi. Mira, Isabeleta, deixa que m'ho rumiï i ja et dic alguna cosa.
- Sí, és clar...

Pilar toca al timbre de la porta i obre Ramon, sense afaitar i amb un aspecte desastrós.
- Ah! És vostè... Què vol?
- Fill, puc passar?

Ramon se la mira amb aquella cara de fàstic que té i entra en una habitació del pis. Pilar el segueix sense perdre's res del que l'envolta.
- Encara no m'havies convidat a venir... -diu ella molt tova.
- I si no ho he fet, per què ha vingut?

Pilar fa com que no l'ha escoltat.
- Fill, no fas bona cara... Et trobes bé? Hauries d'obrir les finestres, que entrés la llum, que es ventilés la casa una mica...
- Em trobo perfectament. I deixi les finestres tranquil·les, collons! Ara que ja m'ha vist, vagi-se'n!
- Sé que et vens la parada...
- Sí. No en vull saber res. No en vull saber res de ningú.
- T'ha passat res?
- La gent de Sant Andreu em tracta com si fos una merda... No m'hauria d'haver quedat per aquí.
- Tot s'arreglarà, fill. La gent pot fer mal al principi però ja veuràs com de mica en mica obliden i perdonen...
- Això, que m'oblidin, que m'oblidin d'una puta vegada... I ara marxi's...

Pilar el mira aturada davant d'ell.
- Que foti el camp d'una vegada, cony!! -crida Ramon.
- Molt bé, ja me'n vaig. Si necessites res, fill... ja saps que pots comptar amb mi.
Ella se'n va quedant-se Ramon sol en mig d'aquella depriment habitació.

Per la tarda, a La Fusteria, el Fede xerra amb la Cecília i l'Alba:
- Quina sort vas tenir, no? Mig Sant Andreu intentant aconseguir el creuer i vas, i te l'emportes tu. Com t'ho vas fer?
- La teva filla va tenir la culpa. Em va buscar per internet la lletra de la cançó i jo només la vaig llegir. Per alguna cosa l'havia de servir a la nena estar-se enganxada a aquell aparell tot el matí!
- També faig amics
-diu l'Alba.

- A mi em té amoïnada... No deu ser bo que estigui tan enganxada a l'ordinador -diu la Cecília.
- Jo la veig bé -diu el Fede despreocupat -. A més, la tens distreta tot el matí mentre fas de mainadera. Per cert, quan plegues?
- El 31. Si fa no fa pel que queda, la Mari ja em substituirà fins que la Montse tanqui per vacances. I com la mà encara trigarà uns dies en estar curada del tot...

- Ei, mira papa... La Sílvia!
-diu l'Alba.
- Hola família -diu la guionista fent-li un petó a la nena -. Com esteu?
- Jo bé, però una mica avorrida. Si hagués fet la pel·lícula...
- D'això vull parlar amb el teu pare, si és que té un moment per mi
-li diu al Fede.
- Eh, clar que sí... Apa, noies... No heu de fer res? - diu a la seva mare i a l'Alba fent-les fora.
- Anem, Alba... El teu pare ja està en zel!
L'Alba i la Cecília s'acomiaden de la Sílvia i de la Remei que està en l'altra punta de la barra fregant gots.
- Això que diu la teva mare és veritat? Estàs en zel...? -insinua Sílvia.
- Cada cop que et veig sí. És una reacció que qualsevol home té davant d'una dona com tu...
- Doncs abaixa aquests fums!
-diu seriosa -. He vingut a dir-te que mai més em tornis a demanar cap favor, m'has entès?
- Però què t'empatolles ara? Què coi he fet?
- Em vas demanar que li busqués a l'Alba un paper en una pel·lícula i quan ho aconsegueixo m'assabento que l'Alba els ha deixat penjats! Ells ja contaven amb ella i ara m'has deixat malament...
- Ho sento, però la Tona...
- Calla, i deixa't estar a la Tona! La propera vegada que vulguis ajuda, truca al telèfon de l'esperança! Adéu!

Fede es queda parat. Mira a la Remei que abaixa la vista. Fede es posa una canya de cervesa i després de prendre un glop diu:
- Dones! No hi ha qui les entengui...
Es mira a la Remei i somriu recordant-se de temps passats.

Montse saluda al Narcís i al Huari quan arriben a casa.
- Hola, rei... Com t'ha anat el dia?
- Molt bé, molta feina. Com que el Quim aquest matí no ha vingut...
- I això?
- Ell ha salido para faena en Badalona. Però aquesta tarda ya ha vuelto.
- Narcís, l'Ivan és a la vostra habitació
-diu la Teresa.
Narcís es posa content i entra. Ivan es vesteix.
- Hola... com et trobes?
- Bé, Narcís.
- Tornes a sortir?
- Sí, només he vingut per dutxar-me i canviar-me. Vull estar al costat de la Natàlia. Ho està passant molt malament.
- Quan sortirà de l'hospital?
- Espero que aviat...
- I nosaltres tornarem a anar junts a tot arreu?
- Ja veurem, Narcís. Ens veiem a la nit. Ara me n'haig d'anar.

Narcís és queda una mica ensopit. Ivan marxa i Narcís es reuneix amb la resta de la família.
- Este chico es muy trabajador -diu el Huari en veu alta.
- Sí que ho és -diu la Montse.
- L'Ivan quan se'n torna als Estats Units?
- No ho sé... Per què ho preguntes?
- No vull que se'n vagi, mama...

Emocionat, el noi s'abraça a la seva mare que el consola.

Un cop que La Fusteria ha tancat, Remei comença a escombrar el terra. Fede s'acaba una cervesa i posa la ràdio. Comença a sonar el tema "No Ordinary Love", de la Sade.
- Aquesta cançó no sortia en la pel·lícula que van fer la Demi Moore i el Robert Redford?
- És veritat... "Una proposició indecent". No em va agradar. Mai oferiria diners a cap dona perquè ho fes amb mi. Qui em vulgui que sigui de franc.
Remei riu, metre Fede la mira pel darrere.
- Quina calor fa, no?
-diu ell traient-se la camisa.
- Vols que posi l'aire acondicionat?
- No...

Remei es gira i veu com el Fede s'apropa a ella que es queda paradíssima.
- Te'n recordes d'aquell dia que vam anar de festa tu i jo? Ens ho vam passar bé, oi...?
- No crec que sigui el moment per parlar d'aquestes coses...

Fede, una mica begut, li treu l'escombra a la Remei. La mira amb desig.
- No sé que em passa, Remei, però vull repetir allò que vam fer aquella nit...
- Fede, no saps què dius...
-diu com espantada.
- No em desitges? -diu ell abraçant-la -. No tens ganes de passar una bona estona? Només serà això..., passar una bona estona...
I dit això, ell li fa un petó. Remei de mica en mica es va deixant portar fins que cauen al terra enduts per la luxúria....





Channing

Setmana d'estiu 2002 - 02
Capítol 06 · Capítol 08 · Capítol 09 · Capítol 10 ·

Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2002
Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu

inici pàgina


L'equip de la WEB STAP ©

amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca, Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana

i altres 'cardíacs', procurem cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguem quina imatge es dóna de nosaltres.

webstap@sant-andreu.com

WEB STAP - Pàgina Inici

Tornar