pàgina inici Cor Estiu 2009
Aquests són Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici del tram final de la 9a. i última temporada
No s'emeten mai per la tele (de moment)

CAPÍTOL 07
d'El Cor de l'Estiu 2009
de dilluns 03 d'agost del 2009
..Després de tants anys escrivint sobre els veïns de Sant Andreu de Palomar i també sobre els de Sants, vaig pensar que ja havia arribat l'hora d'anar-los a conèixer i passejar per aquells carrers que tantes històries han viscut.

Al primer lloc on vaig voler acostar-m'hi va ser a la pizzeria dels Galiana, a Sants. Vaig seure en una taula i no va trigar gens en acostar-se una dona:
- Hola, què voldrà?
- Una pizza Loli, si us plau... i un refresc de cola. Segueix fent vostè la salsa?
- Sí, és clar. Però..., com sap que la faig jo? Com coneix aquesta pizza? Tenim les cartes amb els nous preus a la impremta i la seva cara no em sona gens.
- Res, sóc amic d'un vell amic vostre, el Juan Benjumea. M'ha parlat molt bé del vostre negoci i de la seva pizza.
- No foti que és amic del senyor Juan? Fa tant de temps que no sabem res ni d'ell ni de la seva família...


La Loli seu amb mi a la taula:
- Com es troba? I si us plau, tracta'm de tu...
- Doncs s'acaba de recuperar d'un càncer de pròstata.
- Un càncer??? I com és que ningú ens ha dit res? Gabriel! Gabriel!!
-crida.
- Què vols ara?
- Vine corrent!


El Gabriel Galiana va sortir amb el seu davantal i el seu barret de cuiner, enfarinet i es va acostar a nosaltres:
- Què passa, Loli?
- Aquest noi, que és amic del senyor Juan. I m'acaba de dir que ha patit un càncer de pròstata.
- Qui? Ell? Mira noi, ho sento... Ara torno dins que tinc feina.
- No, burro, ell no. El senyor Juan...
- No fotis?
-diu el Gabriel seient amb nosaltres.
- Però tranquils, ja s'ha sortit i es recupera força bé.
- Menys mal... Ja feia temps que no sabíem res d'ell.
- Això mateix li he dit jo, Gabriel.
- Hauríem d'anar a Sant Andreu un dia, Loli. Tampoc estem tan lluny!
- El que passa és que la pizzeria ens ocupa massa temps. I ara a més, amb una néta més a la família...!
- L'Éric ja té un germaneta?
-vaig preguntar jo.
- No!!! I ara! La Iessi ja en té prou amb un. Ha estat la Juani la que ha tingut una nena. Fa un parell de mesos, de fet.
- Ostres noi, veig que tu sí estàs al dia de les nostres coses!
-diu el Gabriel.
- Sí, bé, és que el senyor Juan me n'ha parlat de tota la gent que es va deixar a Sants quan es va haver de traslladar a Sant Andreu. O sigui que la Juani té una nena.
- Sí, maquíssima. Però clar, soc la seva àvia, no puc dir una altra cosa. És diu Rosa. I fa una carona...
- El senyor Juan no m'havia dit que la Juani s'hagués casat ni res...
- Bé, de fet encara no s'han casat. I mira que jo la intento convèncer de que és el millor que podrien fer ella i el carallot del Jon!
-diu el Gabriel.
- Ostres!! O sigui que finalment la Juani i el Jon... -vaig dir content.
- Sí, es van adonar que s'estimaven i que no podien estar l'un sense l'altre. Però es neguen a formalitzar res... Jo els deixo fer però el seu pare és tossut com una mula.
- Loli, si us plau! No comencem, eh? Portem un mesos que no ens posem d'acord. Jo penso que el millor és que es casin i a ella tant li fa. Però escolta noi, tu voldràs prendre alguna cosa, no?
- I tant, si m'ho ha demanat! Ens hem posat a xerrar i se m'ha anat el sant al cel! Vol un refresc de cola i una pizza Loli.
- Marxant! I si vols alguna cosa més, demana-ho! Que convida la casa!
- Molt amable!
-vaig dir -. Però amb això i la conversa, en tinc prou.

Gabriel es va aixecar i va portar-me la beguda i després es va ficar a la cuina per preparar la pizza.
- I com estan la resta dels Benjumea? Em sap tan greu haver perdut el contacte...
- Doncs els altres bé. L'Òscar viu a Santander amb l'Amèlia, la Canya que li deien. La Sandra ara volta per Sant Andreu però se n'ha anat a viure a València amb el Nico. Ara dóna classes de dibuix. I el Paco, bé..., del Paco el senyor Juan es va desentendre quan es va adonar que era un cas perdut després de tot el que li va passar.



El Cor de l'Estiu i el premi a VilaWeb StAP

NO a la guerra

- Pobre home, mira que ha patit, eh?
- Sí. Però ara està molt feliç. Estic segur que seria molt bo per ell que anéssiu un dia a fer-li una visita.
- No et pensis que no en tenim ganes. I de veure al Peris, i a la Trini, i al Fidel... La Maise ja m'ha explicat els embolics en els que s'ha ficat aquest...
- Sí, ho ha passat malament, però el Peris el va ajudar molt. I ara ja no en té cap problema. I parlant de gent, què fan les teves filles i el Jon?
- Doncs res, la Iessi ha acabat un mòdul de formació. L'Éric està gran i és molt guapo. Aprèn molt bé a expressar-se amb el llenguatge de signes, i nosaltres també hem aprés ràpidament. La Juani va trobar feina en una clínica d'anàlisis privada. Ara però, només té temps per la nena. I el Jon té el seu taller de cotxes propi.
- Abans d'entrar, he fet un tomb per aquests carrers. Com ha canviat tot, no? Ja no hi és el
Xàpuli. I on estava El Pati, ara hi ha un supermercat.
- Sí, tot canvia... Menys nosaltres. Però estem molt contents de què amb els temps que corren, la pizzeria ens funcioni tan bé.
- Em moro de ganes de provar la vostra especialitat.
- Vaig a veure quant li queda. Ara vinc.


La Loli va marxar cap a la cuina quan entren en el local la Maise i l'Helga. Seuen a la taula del meu costat:
- La nostra germana s'ha begut el poc enteniment que li quedava. Mira que anar-se'n a l'Índia amb el Hiresh aquest...
- Dona, deixa-la. Per primer cop des de fa temps, ha trobat un home que sap com portar-la i que a més, l'estima.
- Sí, suposo que parlo des de l'enveja
-diu la Maise -. I tu què? Com van les reformes del teu pis? Ja saps que si necessites venir-te a casa algun dia, no et cal ni demanar-m'ho.
- Ho sé, Maise, però tranquil·la, són menys molestes del que hem pensava.
- I l'Empar ja ha tornat de la lluna de mel?
- Em sembla que torna dimecres. Quina sort ha tingut aquesta també, eh?
- No pateixis, germaneta. Algun dia trobarem nosaltres als homes de les nostres vides. La Loli s'acosta a elles:
- Noies! Què us poso?
- D'homes lliures i que siguin un bon partit, en tens?
- Llàstima, l'últim em sembla que se'l va endur l'Empar!
Totes riuen.
- Per cert, aquell noi és amic del senyor Juan. Sabíeu que ha patit el pobre home, un càncer de pròstata?
- Què dius ara?
- Quan vaig estar a Sant Andreu per parlar amb el Fidel, no em van explicar res.
- Dóna, Maise, tampoc crec que ho anés escampant per tot arreu...
-diu l'Helga.
- Va, què voleu demanar?

Mentre elles demanen, el Gabriel surt amb la pizza que havia demanat:
- Una Loli pel nostre client especial. I per tots nosaltres, aquesta ampolla de cava!
- Gabriel, què celebrem?
-diu la Loli.
- Doncs celebrem l'amistat. Parlar amb aquest noi m'ha fet recordar els anys que hem viscut aquí envoltat dels amics. Uns ja no hi son. D'altres els haurem d'anar a visitar. Però tots, amics al cap i a la fi, amb els que hem compartit moments bons i dolents. Tot i tots formen part de les nostres vides.

El Gabriel escorxa l'ampolla de cava i la Loli porta cinc gots. Els omplen i fem tots un brindis:
- Per nosaltres, pels amics, per les històries que hem viscut. De tot cor!
- De tot cor!
-diem plegats.
- Vinga, i ara pizzes per tothom que convida la casa!
- Què esplèndid que estàs, Gabriel!!
-diu la Loli.

I així, després de menjar pizza, beure cava i riure molt, vaig deixar Sants per anar-me'n cap a Sant Andreu...




-CONTINUARÀ ...-




Channing

Setmana 02 d'Estiu 2009
- Capítol 007 - Capítol 008 - Capítol 009

Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2009

Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu


inici pàgina


L'equip de la WEB STAP ©

amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca,
Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana, Baulena, Gòmix

i altres 'cardíacs', vam procurar cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguessin quina imatge es donava de nosaltres.

webstap@sant-andreu.com
la Història de STAP
les Entitats de STAP
el 20 d'Abril
el Terme Municipal de STAP
WEB STAP - Pàgina Inici
Guia del Comerç Andreuenc
imatges de STAP
participa
Tornar