Aquests són Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici de la 6ª temporada
bo i que han marxat de Sant Andreu de Palomar
hem considerat amb en Channing que era bo seguir amb la tradició
No s'emeten mai per la tele (de moment)

CAPÍTOL 12
d'El Cor de l'Estiu 2006
de divendres 25 d'Agost del 2006
"PÈRDUES"

..Tenim tantes il·lusions, posem tantes esperances, creem tantes expectatives davant esdeveniments futurs..., que després quan passa algun fet inesperat, ens ensorrem i deixem de pensar amb claredat.


- I tant que tinc ganes de veure't fill. Demà t'estaré esperant a l'estació de tren..., sí, a les sis i déu minuts de la tarda. Tranquil que no ho oblidaré. Fins demà, Àlex. Un petó.

El Fidel penja el telèfon i torna al taulell on està la Maise amb la Mercè.

- O sigui que demà ja el tens aquí.
- Tinc moltes ganes de veure al meu germanet
-diu la Mercè.
- I jo més que tu! Poder sentir-lo per telèfon totes aquestes setmanes..., se m'ha fet molt dur.
- Per sort la Isabel ha entrat en raó i li ha sortit fer-te aquesta proposta de deixar-te al Àlex uns dies amb tu.
- Sí, al final tindrà bon cor i tot.


Entra el Pol que saluda a la Maise i fa un petó a la Mercè:
- Ja has tornat de comprar amb la teva mare? -diu la Mercè.
- Sí. Ja ho té tot. Està entusiasmada amb el viatge. Feia temps que no la veia tan contenta.
- Se'n va?
-pregunta la Maise.
- Sí, ella i el Salva. L'altre dia van anar a una agència de viatges i van trobar una oferta molt bona per passar uns dies a Màlaga.
- I quan marxen?
- Aquesta tarda surt l'avió. I no tornaran fins dilluns o dimarts em sembla.
- Pocs dies s'hi estaran, no?
- Sí, la meva mare la setmana vinent ja comença a l'institut i el Salva ha de treballar. I tampoc vol la meva mare deixar molts dies sola a la Mireia. Tot i que soc un bon cangur, eh?

- I jo l'ajudaré, així mentrestant vaig estudiant -diu la Mercè.
- Això està molt bé -diu somrient la Maise -. Ah, per cert. La Loli busca cangur de confiança per l'Eric. Igual esteu interessats. Segur que us pagaria bé...
- Ah, doncs ja li comentarem, oi Pol?
- Sí, podria estar bé.
- I a més, ara que la Loli se'ns farà famosa sortint als anuncis...
-diu contenta.
- Al final va acceptar? -pregunta la Mercè.
- Crec que sí, però el Galiana no ho veia tan clar. La setmana que ve ha de donar una resposta.
- Bé, jo haig de pujar a casa. Ens veiem després?
- Sí, clar.

El Pol torna a besar a la Mercè i s'acomiada de tots.

Al cap d'unes hores, el Salva col·locava la darrera maleta que s'havien d'emportar a la porta del pis.
- Marina! -crida el Salva -. Vaig a acomiadar-me de la meva mare!
- Molt bé, d'acord!
-crida ella des de l'habitació -. No triguis!!
- No t'amoïnis!



El Salva se'n va i surt de l'habitació la Marina amb la Mireia i el Pol, portant una rebeca de llana:
- I això per si per les nits fes fred.
- Ja ho tens tot, mare?
- Sí, Pol, em sembla que sí.
- Doncs seu al sofà amb nosaltres i relaxa't, que no has parat en tot el dia.
- No estic cansada, eh? Ni nerviosa.
- És el primer viatge que fareu tu i en Salva
-diu la Mireia.
- Sí, nena. I no em vull descuidar de res.
- Us ho heu de passar molt bé i ja està. I sense patir per nosaltres. La Mireia i jo estarem bé.
- Ja soc gran i sé cuidar-me tota soleta.
- Ui, quina por em fa sentir això... Les pastilles pel mareig!
-diu la Marina de sobte -. Vaig a buscar-les.

NO a la guerra

S'aixeca i marxa. El telèfon mòbil del Pol sona, és la Mercè:
- Hola carinyo... Què dius que ha passat?? Vinc ara mateix! -diu el Pol aixecant-se ràpidament.
- On vas? -pregunta la Mireia.
- Mama, he de sortir, adéu, bon viatge!! -crida.

La Marina treu el cap per la porta:
- S'ha anat el teu germà?
- Sí.
- A on?
- No ho sé. Sembla que tenia presses.


Totes dues es recolzen a les espatlles de la mare i descansen fins que torni el Salva, que ha arribat al pis de l'Antònia una mica abans de que es fiqués a la banyera per dutxar-se. El va rebre embolicada en una bata i van passar a la saleta.
- Perdona si t'he agafat en un mal moment, mare.
- No fill, mai és cap mal moment per tu.
- Però si no venia ara ja no em podria haver acomiadat de tu.
- Marxeu ja?
- Sí, quan torni. Ja la trucaré quan arribi.
- No pateixis fill. Tu fes la teva i si pots trucar, truques.
- I avui surt?
- Sí, amb la Trini. A veure si ens distraguem una mica que falta ens fa.
- Doncs vinga, marxo que la Marina m'espera.
- Molt bé fills. Dos petons i que tingueu molt bon viatge
-li diu mentre li fa els petons.
- Gràcies, i vostè faci bondat, eh?
- Tranquil que seré bona nena
-diu rient.

Sona el telèfon:
- Vaig a contestar fill que deu ser la Trini.
- D'acord. Fins la setmana vinent.
- Adéu fill, adéu.


En Salva marxa i l'Antònia respon al telèfon. Efectivament era la seva amiga:
- Si? Hola, què vols? -fa una pausa i posa cara de sorpresa.

Quan en Salva arriba al pis, la Marina ja ho té tot enllestit.
- Ja està tot?
- Sí. Fa uns minuts que he trucat al taxi.
- Molt bé. Saps si ha passat res per aquí prop? Quan venia del pis de la meva mare han passat uns quants camions de bombers i unes ambulàncies.
- No sé res. El Pol s'he n'ha anat corrents.
- Bé, ja ens assabentarem. Baixem l'equipatge que el taxi deu estar a punt d'arribar.

Tots dos fan petons a la Mireia i surten. El taxi arriba, ho carreguen tot i pugen.

Quan el taxi es posa en marxa i gira una cantonada, aconsegueixen veure a la Maise consolant a un Fidel desfet i trencat pel dolor. La Marina i el Salva continuen el seu trajecte malgrat tot.

L'Antònia comprova que la temperatura de l'aigua és l'adequada. Es treu la bata i la penja. Es fica a la banyera relliscant només entrar. La dona es colpeja el cap contra la vora de la banyera. La sang no triga molt de temps a baixar fins el forat del desaigüe.

En Salva i la Marina pugen a l'avió que s'enlaira a l'hora prevista.








-CONTINUARÀ DILLUNS 28 D'AGOST...-






Channing

Setmana 04 d'Estiu 2006
Capítol 010 · Capítol 011 · Capítol 012 ·

Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2006
Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu


inici pàgina


L'equip de la WEB STAP ©

amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca,
Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana, Baulena, Gòmix

i altres 'cardíacs', vam procurar cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguessin quina imatge es donava de nosaltres.

webstap@sant-andreu.com
la Història de STAP
les Entitats de STAP
el 20 d'Abril
el Terme Municipal de STAP
WEB STAP - Pàgina Inici
Guia del Comerç Andreuenc
imatges de STAP
participa
Tornar