Aquests són Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici de la 6ª temporada
bo i que han marxat de Sant Andreu de Palomar
hem considerat amb en Channing que era bo seguir amb la tradició
No s'emeten mai per la tele (de moment)

CAPÍTOL 11
d'El Cor de l'Estiu 2006
de dimecres 23 d'Agost del 2006
"QUOTIDIANITAT"

..La vida passa a cada segon sense que a vegades valorem el que fem, el que vivim. Fets tan normals com menjar, dutxar-se, rentar-se les dents, sortir a comprar o dormir, son tan habituals que mai sabem apreciar petites coses que passen, petits detalls que ens poden ser de gran utilitat al futur. Però és normal que se'ns escapin. No podem evitar-ho. No estem pendents de aquests fets. I només els recordem quan passa alguna cosa que hi té a veure.

Moltes coses han passat a Sants aquestes setmanes, i d'algunes més que passaran. I ningú sap res.



El Salva parla amb el Fidel al bar:
- Ja tinc ganes que arribi la setmana que ve, per marxar de vacances.
- Tancaràs molts dies?
- No, una setmana només. Aprofitaré per arreglar algunes coses al pis. La Isabel em va dir que em deixaria que l'Àlex s'estigués amb mi aquests dies.
- Això és bo. La Marina i jo estem pensant també de fer un viatge abans que torni a l'institut. Però no m'agrada deixar a la meva mare tota sola.
- Té a la Trini. A més, segur que si l'Antònia sap que no marxeu per ella, és ben capaç de desheretar-te!
-diu el Fidel rient.
- I al setembre? Com t'ho faràs al bar?
- No ho sé, també ho estic rumiant fa dies. El que és segur és que res serà com abans.
- Mira que n'han passat coses d'un temps ençà, eh? El més fort això del Valverde. No ho hagués pensat mai que un home com aquest podria fer una cosa així.
- La vida està plena de sorpreses.
- Ara que jo ja m'he quedat més tranquil, per l'Eva sobretot. No saps com ho ha estat passant la pobre.
- Ei, al tanto, que entra...

- Hola, bon dia
-diu l'Eva només entrar fent dos petons al Salva.
- Com va?
- Bé, però molt atabalada. Demà et pots quedar amb la Claudia? He de tornar a declarar a comissaria.
- Sí, i tant, cap problema.

- No sé per què no em deixen en pau d'una vegada. Si el Valverde ha confessat, per què continuen remenant-ho tot?
- Ho han de fer, és la seva feina
-diu el Salva.
- Vaig a seure i prendre alguna cosa que s'ha quedat la meva mare amb la nena mentre jo baixava a l'oficina a resoldre un problema. Tot son problemes aquest estiu! Fins ara...
- Eva...
-diu Fidel.
- Què? -respon bruscament.
- Només volia saber, què vols prendre..
- Una tònica..., gràcies.

Fidel mira amb resignació al Salva que es queda preocupat.

Al Ràpid, el senyor Juan netejava la maquinària que ja portava temps sense fer-la servir i estava agafant pols. La Marina baixa per les escales:
- Bona tarda senyor Juan, com va això?
- Ya ve, Marina, dejando a punto esto. Que las máquinas son como las personas: deben estar siempre a punto para que no fallen cuando más las necesitas.
- Sí que té raó. I el seu fill com es troba?
- Fotut, como diríais en catalán. Yo no sé qué líos llevará mi hijo, pero está que no levanta cabeza.
- A vegades es fan coses pel bé propi sense pensar en les conseqüències. Bé, jo el deixo que el Salva m'està esperant al bar del Fidel. Fins després...
- Ande con Dios...


La Marina surt just quan entren l'Óscar i la Canya amb els cascos d'haver anat en moto, als braços.

NO a la guerra

- Hola, abuelo.
- Hola señor Juan...
-diu ella.
- Hola hijos. Habéis comido bien?
- Sí. La próxima vez se tiene que venir
-diu la Canya.
- Muchas gracias por la invitación, pero yo sólo estorbaría.
- No, abuelo, de eso nada. Un día nos vamos por ahí los tres.
- Venga, ya que insistís..., cuando queráis
-diu en Juan molt content.
- Ostres, Óscar, em sembla que m'he deixat el mòbil a la moto. Ara vinc.
- D'acord.
- Esta novia tuya tendría que ir a revisarse la memoria, chiquillo!
- Por qué lo dices?
-pregunta l'Óscar rient.
- El día aquel que me acompañó a dar una vuelta y hacer unos recados...
- Sí, que después encontramos a mi padre en casa malherido...
- Sí. Pues aquél día también se había dejado el móvil en casa. Tuvo que ir a por él y volvió casi a la media hora. Y yo, to desesperao...
- Les dones ja se sap...
-diu rient.
- Què passa? -pregunta la Canya quan torna.
- Res, el meu avi que diu que tens mala memòria. No sabia que havies deixat sol al meu avi el dia aquell que vas sortir amb ell...
- Sí, és que últimament no sé on tinc el cap. Ja et vaig dir que no era bona idea que em posés a règim. Això passa factura i a més no perdo pes.
- A tu no et cal perdre ni un gram...
-diu ell fent-li un petó.
- Bueno, bueno..., yo mejor subo a casa... -diu en Juan.
- Nosaltres podríem anar a la meva, no et sembla?
- Sí, em sembla que tens raó...
- Clar, és que soc dona, i sempre tenim raó...
- Adios, abuelo
-diu rient.
- Adiós, adiós....

La Marina i el Salva passegen agarrats del braç:
- Llavors, on t'agradaria marxar de viatge?
- Ho dius de debò, Salva? Mira que no em vull fer il·lusions...
- Estic segur que la meva mare se n'alegrarà de que marxem uns dies...
- Sí, i la Mireia es pot quedar amb el Pol...
- Doncs fet. Anem ara a una agència de viatges a veure què trobem?
- Em sembla una idea perfecta
-diu la Marina amb un somriure d'orella a orella.

L'Empar entra al bar del Fidel:
- Ei, quina sorpresa... O ja no te'n recordes que vas tornar al teu pis fa uns dies?
- Si no em vols veure, marxo...
-diu ella somrient.
- No, no marxis, era broma!
- Només havia vingut per convidar-te a sopar. Estava avorrida a casa i em venia de gust sortir. Com ja no tinc escarabats que em distreguin...
- Has pensat en un altre insecte perquè ho faci, oi?
- Ja saps que no volia dir això...
- Estava de broma jo també!
-diu ell rient -. Em sembla bona idea. Jo tampoc tinc ganes d'anar a casa. Des que al veí del costat l'ha deixat la dona, que està d'un insuportable que no l'aguanta ningú.
- Ni tan sols la seva dona...
- Estàs molt graciosa tu avui, eh?
- Sí, m'estic adonant que sí
-diu ella molt contenta.
- Has pensat on vols anar a sopar?
- Tinc ganes de menjar mexicà...
- Perfecte, picant i exòtic... Vaig a començar a tancar.

L'Empar seu en una cadira, esperant al Fidel.



Què faríem si tinguéssim el poder de saber què passarà? Seríem capaços de canviar el que vindrà? Perquè a vegades, un veí, una mare, una nóvia..., algú proper a nosaltres, pot contribuir a que la vida ens canviï d'un dia per l'altre.





-CONTINUARÀ DIVENDRES 25 D'AGOST...-



Channing

Setmana 04 d'Estiu 2006
Capítol 010 · Capítol 011 · Capítol 012 ·

Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2006
Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu


inici pàgina


L'equip de la WEB STAP ©

amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca,
Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana, Baulena, Gòmix

i altres 'cardíacs', vam procurar cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguessin quina imatge es donava de nosaltres.

webstap@sant-andreu.com
la Història de STAP
les Entitats de STAP
el 20 d'Abril
el Terme Municipal de STAP
WEB STAP - Pàgina Inici
Guia del Comerç Andreuenc
imatges de STAP
participa
Tornar