.. La Montse està terminant de pentinar a la Cecília mentre la Mar també dóna els últims retocs a la Lola:
- Als homes se'ls hi pot enganyar com volen -diu la Cecília.
- No a tots, eh? -apunta la Montse.
- Nena, fes-me cas. A tots. I si no fixa't en el Francisco...
La Lola comença a riure.
- Què ha passat? -pregunta Mar.
- L'altre dia va sortir a sopar amb aquesta -diu la Cecília senyalant a la Lola -. No sé si heu vist el new look del Francisco... Sembla el pare del Paco, o el fill, o jo què sé! Tintat, amb barbeta, ben arreglat... Un cromo. El Paco està donant-li lliçons perquè pugui seduir a les dones.
- I em va agafar a mi per experimentar.
- Jo ja l'ha vaig avisar del que es trobaria i li va seguir el joc. Però el Francisco feliç de la vida pensant-se que ho havia fet tot molt bé. I el Paco més orgullós que un gall d'indi per ser un bon mestre.
- Dona, la veritat que tampoc va ser tan desastre com vaig pensar. Em va tractar molt bé, amb molta educació i tendresa. Fixa't com seria que he pensat acceptar una nova invitació que m'ha fet.
- Ai Lola!! És que tu també...!
- Què vols que hi faci? Necessito distreure'm després del disgust de fa unes setmanes.
- Què et va passar, Lola? -pregunta la Montse.
- Res, vaig caure de quatre potes en una estafa per internet.
- És el que passa per voler modernitzar el mercat -diu la Cecília.
- El cas és que vaig rebre un mail on se'm reclamava un pagament no fet i em demanaven dades personals per realitzar-lo. I jo ho vaig fer. Als pocs dies vaig descobrir que havien buidat la meva targeta de crèdit.
- Ostres, què fort, no? -diu la Mar -. I no ho vas denunciar?
- Sí, però tampoc poden fer res, només estar pendents del cas. La policia anomena a aquesta mena d'estafa "phishing", perquè els usuaris mosseguen l'ham que els estafadors envien per correu electrònic.
- I no has pogut fer res tampoc a la caixa? -pregunta Mar.
- Només anul·lar la targeta i fer-me una altra de nova.
- Aquesta mena d'històries segur que les porten endavant, gent molt professional.
- No et pensis, Montse. A la comissaria ja em van explicar que a vegades una sola persona ha pogut muntar operacions similars sense cap tipus de problema.
- Amb internet passa com amb els homes -diu la Cecília -. S'ha d'anar amb molt de compte perquè sinó et la foten quan poden.
- I tu nena, amb el Gus què? Ja us heu arreglat? -pregunta la Lola.
- Així, així. El numeret que va formar a la festa de l'Isaac no li vull perdonar de bones a primeres. Que pateixi una mica.
- Digues que sí, i que n'aprenguin -diu la Cecília rient.

Dijous a la tarda, a la pensió, arriba un amic de la família que rep la Marta:
- Lluís! Quina sorpresa!
- Hola!! Puc passar?
- I tant! Com estàs? Quant de temps, no?
- Sí, és que estava enfeinat... L'amor, ja se sap. Que hi és la teva mare? Li vull donar una sorpresa.
- No, no ha arribat encara. Ha sortit amb un admirador... -diu somrient.
- Què dius ara? Quina bona notícia, no? Així ja es deu trobar molt millor...
- Doncs sembla que sí, que vol intentar tornar a fer vida normal el més aviat possible.
- Aleshores m'espero, que jo també porto bones notícies, almenys per mi, i li vull explicar en persona.
- Si et quedes, em podries fer un favor? Pots quedar-te vigilant la pensió uns minuts? He d'anar a recollir una cosa abans que tanquin. No trigo gens.
- Clar que sí, Marta.
- Moltes gràcies!! Serveix-te cafè. A la cuina n'hi ha acabat de fer. Fins ara!!

A la parada del metro de 'Fabra i Puig' arriben la Paquita i el Pol:
- Doncs fins aquí... La veritat és que m'ho he passat molt bé, Pol.
- Gràcies, Paquita. Jo també.
- Feia temps que no parlava de tot el que em va passar amb una persona amb la que tenia poca confiança.
- Ara ja em tens una mica més?
- Sí, suposo que sí. He decidit refer la meva vida del tot, saps? No em vull quedar sempre a casa esperant a que tot canvia de la nit al dia. El temps passa i si no l'aprofito, ja no podré.
- És cert. Mai has de deixar que els problemes condicionin la teva vida. Bé, he de marxar... Vull que sàpigues, Paquita, que em quedo amb ganes de convidar-te a casa meva, a prendre una copa... -diu somrient.

- Potser un altre dia, Pol. Has estat molt considerat amb mi tota la tarda i m'ha agradat poder parlar també d'això amb tu. La veritat és que estic sorpresa per l'oberta que m'he mostrat davant teu.
- I jo ho agraeixo molt. És una bona manera d'anar construint una relació... com amics, entén-me.
- Ja, ja sé què vols dir... -diu rient ella -. Igual demà passo per la discoteca aquesta. Li he agafat el gust a sortir un altre cop de festa.
- Ves amb compte a qui et trobes per allí... Aquesta mena de llocs diuen que estan plens de cabrons malintencionats -diu el Pol rient.
- Què bèstia ets tu també -respon la Paquita entre riures.
- Fins aviat.
Paquita no deixa de mirar als ulls del Pol que s'apropa a ella. Paquita es deixa petonejar als llavis, i després, ell se'n va.

Marta està a la perruqueria on la Montse li està donant el seu xampú habitual:
- Tu estàs bé? -pregunta la Montse.
- Sí, força. Sobretot més descansada. Ara sembla que l'Ivan ja ha acceptat que hem trencat i m'ha deixat tranquil·la.
- És que t'ha estat insistint per tornar?
- Sí, els dies següents del trencament. Però suposo que ara que està veient-se amb una altra, deu tenir el cap en altres assumptes.
- El meu fill surt amb una altra? I qui és?
- No saps res? Aleshores no crec que t'hagi de dir res...
- No, Marta. Explica-m'ho, si us plau. No veig a l'Ivan bé i vull saber què està passant.
- Doncs pensem la Núria i jo que està amb la Ruth. La vam veure entrar a l'edifici on ell viu fa uns dies.
- La Ruth? Quina Ruth? La del Jordi...? ha tornat?
- Sí, la mateixa. I segur que ella deu portar alguna de cap.
- Gràcies per haver-m'ho explicat.
- De res, adéu... Adéu, Clara!
- Déu... -respon la Clara que està asseguda, a punt de ser pentinada.

Marta se'n va i la Montse torna amb la Clara preocupada.
- L'has sentit?
- Sí, Montse. I hauries d'avisar al teu fill. Aquesta només li portarà problemes. Si fos ell, l'allunyava el més possible de mi.
- Sí, hauré de parlar amb ell. La veritat és que des d'allò de l'explosió al càtering, trobo estrany al meu fill. La Neus em va dir que ja ni tan sols apareix pel taller de l'Àngels i després, la Marta el va deixar. I ara em diuen que pot estar amb la Ruth...
- Potser és una falsa alarma dona...
- O potser no. Bé, què et vols fer?
- El que vulguis. Demà he quedat amb el Sergi i vull estar ben guapa! -diu la Clara somrient.

La Marta arriba a la pensió just darrere de la Paquita a la que s'hi troba abraçada al Lluís.
- Quina alegria em fa veure't... T'he d'explicar tantes coses... -li diu la Paquita.
- I jo a tu. O sigui que deixa'm començar que ja tindrem temps després de ser tot teu.
El Lluís agafa la seva bandolera i treu tres sobres:
- Un és per tu, un altre per tu Marta, i aquest li doneu a la Remei.
- Què és? Posa Lluís i Octavi al sobre... -diu la Marta.
- No serà el que estic pensant que és, oi? -diu la Paquita.
- Sí, senyores... Les meves invitacions de casament! Em caso amb l'Octavi a principis de setembre!
- Lluís!!! -crida la Paquita eufòrica -. Marta, agafa cava, això ho hem de celebrar.
Paquita i Lluís s'abracen molt emocionats.

Mentrestant, a la comissaria dels mossos, en Sergi agafa un fax i posa mala cara. El Guerau s'interessa:
- Passa res, Sergi?
- No ho sé ben bé, senyor. Fa uns dies, vaig demanar informació sobre un veler tripulat per uns familiars d'una amiga, la Clara Bosch.
- La dona que treballava amb el Tomàs Llorenç?
- Sí, la mateixa. Estava amoïnada perquè feia temps que no sabia res d'ells.
- I has trobat alguna cosa?
- Aquest és precisament el problema, senyor. El 10 de juliol van atracar a Haití, a Port Príncep. Se suposa que sortien d'aquell port el 15. Després, ja no s'ha tornat a saber res més d'ells.
- Podrien estar travessant l'Atlàntic.
- Podria ser, però al fax que he rebut se'm confirma que les dates de la seva sortida d'Haití coincideixen amb el pas de dos huracans per la zona: el Dennis i l'Emily. Podria ser que aquest els hagués agafat a alta mar.
- Què suposes? Que han pogut naufragar al trobar-se amb l'huracà?
- És una possibilitat, senyor..., i no sé si explicar-li a la Clara -diu el Sergi angoixat.


-CONTINUARÀ DEMÀ...-




Channing