.. Al bar del Peris, la Paquita es pren un cafè a la barra on xerra amb la Cinta:
- Enguany tampoc marxes de vacances?
- La veritat és que les necessitaria, em vindrien molt bé després de tot el que he passat però he de fer-me càrrec de la pensió. La Remei està de vacances i ara no puc tancar. Sort en tinc de la Marta que em dóna un cop de mà. I vosaltres?
- La setmana vinent tancarem uns dies. Al final com no vam poder estar-nos a Altafulla després del casament, doncs hem pensat fer un creuer.
- Mira que bé. I el curs com l'has acabat?
- Força bé. Les pràctiques al centre m'han ajudat a pujar la nota. Per cert, que vaig saber això de la Xesca..., com estàs?
- Bé, ara millor. La notícia em va agafar desprevinguda però a vegades penso que m'estic fent de pedra.
- No serà per a tant, dona...
- Que no? Un noi m'està rondant, saps? Atractiu, amable, educat..., i jo ni m'adonava. I a més, era amic de la Xesca.
- I ja l'has conegut?
- Sí, hem coincidit un quants cops. L'altre dia el vaig trucar per quedar. Perquè he pensat que a la pensió em floriré i si no vaig refent-me doncs malament. Ara que tinc por d'una cosa.
- De què?
- De si intenta fer-ho amb mi... Des que hem van violar que no ho he fet, ni tan sols m'ho havia plantejat i jo ara no sé si podria...
- Tampoc t'has d'obsessionar. Si arribés aquest moment, ja sabries què fer.
- Tu no em podries donar un cop de mà? Com una mena de teràpia?
- No ho sé, però potser la K sí. Ella també es va trobar amb una situació com la teva. Li pots parlar a veure què t'aconsella.

En una taula, el Rafa està assegut amb la Isabeleta:
- Xiqui, no pots estar-te aquí tot el dia.
- A casa m'avorreixo. No sé què fer.
- No ho sé..., surt amb les amigues. Distreu-te d'alguna manera, passeja, llegeix...
En aquest moment, entra l'Eloi deixant un parell de cartes a la Cinta:
- Bon dia -diu saludant i mirant a la Paquita.
- Hola... -diu sorpresa.
La Isabeleta que l'ha vist entrar i sortir del bar, s'aixeca:
- On vas xiqui?
- He de fer una cosa. Me n'acabo d'en recordar.
- Veus? Així m'agrada, que et distreguis. Que facis coses...
- Bé, adéu, ja ens veiem a la hora de dinar.
Isabeleta surt de Cal Peris amb presses.

Mentre que la Paquita li comenta a la Cinta:
- No t'ha donat la impressió que m'ha saludat com si em conegués?
- Sí, pensava que el coneixies. Com porta unes setmanes per aquí...
- De fet, conec a algú que és idèntic que ell, però és cambrer, no carter..., no sé dona. Ara, que a aquest ja m'agradaria conèixer-lo més en profunditat...
Totes dues riuen.

Més tard, a La Fusteria, el Paco parla amb el Francisco, que segueix sent una rèplica de l'altre:
- Durant la passada setmana, et vaig explicar el decàleg del bon seductor. De moment ja tenim aconseguit que cada dia estiguis net i polit. Segona regla, el teu vestuari ha de ser impecable cada dia...
- I els meus diners m'ha costat.
- S'ha de sembrar per després recollir... Tercer manament: has de ser educat. Amb això tampoc hi hem de treballar gaire perquè d'educat ja ho ets, a vegades massa i tot.
- Què vols dir?
- Res home, res. Ara, els altres set manaments els hem de posar en pràctica, no son tan teòrics. Ja saps amb qui vols practicar?
- Doncs amb la Lola.
- Un altre cop? Si ja et va donar carbasses un cop...
- Per això. Se suposa que tu has aconseguit ensenyar-me bé per poder seduir-la, no?
- Sí, suposo que en això tens raó. Doncs recorda't que tens que:
1) anar segur de tu mateix,
2) sigues sensible, no et mostris com un ruc d'aquests,
3) parla-hi amb tendresa,
4) escolta-la, deixa-la parlar. A les dones li encanten sentir-se escoltades. Un truc que no falla mai és que repeteixes alguna de les frases que ella hagi dit ja, així confirmes que l'estàs escoltant;
5) sigues educat, Francisco. Res de interrompre-la mentre estigui parlant i res de dir cap bestiesa,
6) si pots ser detallista aprofita alguna oportunitat per recordar alguna cosa que vàreu fer junts... i
7) i últim manament: sigues original, fes-li una proposta que mai l'hagin pogut fer i sobretot, Francisco: no li parlis de les teves morenes, per l'amor de Déu!
- Estic molt nerviós...
- Tu respira fons i cap al mercat. Aprofita que està sola per parlar amb ella amb calma i molta seguretat.
- Està bé, ho intentaré.
- Sort!!

El Francisco surt del local i al Paco se l'apropa la Cecília:
- Quin parell de criatures esteu fetes. No sé qui és pitjor, si tu per inflar-li el cap amb tonteries o ell per fer-te cas...
- Dona, el Francisco necessita el meu ajut. Al cap i a la fi, m'ha escollit a mi com a model de bon seductor...
Cecília marxa farta d'escoltar al seu home.

La K entra a la pensió seguint a la Paquita:
- Doncs vam tornar diumenge a la nit. Quina passada el concert, l'ambient, la gent..., els aplaudiments! L'Àlex ni s'ho podia creure.
- Me n'alegro que us hagi sortit tot molt bé.
- I nosaltres. Un productor discogràfic va estar parlant amb l'Àlex i qui sap què pot passar. Però nosaltres estem molt contents i satisfets.
- Tant de bo jo pogués tenir els mateixos ànims i aquesta força que tu tens.
- I els tens. Et veig molt bé, Paquita. O és que ha passat res?
- No, no ha passat res, almenys res de greu. Però he conegut a un noi i moltes pors m'han assaltat, sobretot amb el tema del sexe.
- Cada persona és diferent, Paquita. Jo vaig trigar moltes setmanes en tornar a fer l'amor amb el Manu però és cert que ell va ser pacient amb mi i que vaig ser jo qui li va dir que volia fer-ho amb ell.
- I no vas tenir por?
- En aquell moment ja no. Vaig decidir que no em podia deixar vèncer per la por i la inseguretat. Però també era que es tractava del Manu, no d'algú que hagués conegut sense més, per si era d'això del que volies parlar.
- De fet sí. Arrel de conèixer a aquest noi m'ho he plantejat. La meva vida sexual no existeix després de la violació. I voldria poder estar amb un home, i no sé si podré.
- La meva opinió és que et costarà més reprendre la teva vida sexual amb un desconegut que amb algú pel que sentis alguna cosa. Perquè amb aquest, sempre estàs a temps de parlar i de que t'entengui. És important que t'entengui, Paquita. Sinó la situació pot ser molt incòmoda per tots dos, sobretot, per tu.
Paquita agafa la mà de la noia i li dóna les gràcies.

Al mercat, arriba l'Iris just quan la Pilar està a punt de marxar de la seva parada:
- Pilar, esperi's.
- Iris... Com estàs? I el Santiago?
- Jo molt bé, el meu pare no tant, amoïnat per vostè. I sembla que vostè tampoc fa molt bon aspecte.
- Trobo molt a faltar al teu pare. Podries parlar amb ell perquè intentés entendre que jo només vull ajudar a aquella pobre noia. Sobretot a treure-li del cap la idea aquesta que té de no quedar-se amb el seu fill. Parlaràs amb ell?

La Isabeleta apareix a la parada de la Lola amb moltes presses:
- Què hi fas aquí?
- He vingut a mirar el correu i a gravar una coseta en un cd.
- Què graves?
- Res, coses meves. Puc?
- Sí, és clar...

I en aquest moment arriba el Francisco amb un ram de flors:
- Francisco! I aquest ram?
- És per tu, Lola. T'he sorprès?
- I tant... Moltes gràcies! Però avui no és ni el meu sant, ni el meu aniversari...
- No cal cap motiu per fer un regal maco a una dona preciosa com tu...
- Què dius ara?
- Què passa? Que no m'he explicat bé? No he estat clar, tendre ni educat?
- Sí, per això t'ho dic. I a més, amb aquest aspecte tan... tan...
- Diferent?
- Sobretot diferent, sí.
- Però t'agrada?
- Home, és un canvi. I a més, fas molt bona olor. M'agrada el que t'has posat.
- Només em falta una cosa perquè tot sigui perfecte.
- Què?
- Que acceptis la meva invitació per sopar amb mi aquesta nit. Tinc la reserva feta. No et pots negar...
La Lola no surt de la seva sorpresa i olorant les flors, i mirant-lo de cap a baix, decideix acceptar molt gustosa.

Isabeleta arriba al seu pis. Tanca la porta amb clau per dins, baixa les persianes i posa el ventilador per no passar calor. Treu el cd que ha gravat a l'ordinador de la Lola i el fica al reproductor de DVD. Després entra en la cuina i agafa un pot de mel. Arriba al saló, deixa el pot damunt una tauleta i es despulla, estirant-se al sofà. Obre el pot de mel i acciona el DVD. Tot el que veu a la pantalla de la tele son fotos pornogràfiques que exciten a la dona...

-CONTINUARÀ DEMÀ...-






Channing