Aquests son Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici de la propera temporada
No s'emeten mai per la tele (de moment)

CAPÍTOL 04
d'El Cor de l'Estiu 2003
de dijous 17 de Juliol del 2003

.. Paquita parla amb la Marta al menjador mentre esmorza.
- Quan ahir m'ho va dir el Fabra... La sola idea que pugui estar embarassada m'esgarrifa mama.
- No t'amoïnis. Si vols no cal esperar a que et vingui la regla. Demanem cita al ginecòleg i sortim de dubtes en uns dies, d'acord?
- No puc estar embarassada, no puc!
- Marta, nena... No t'hi capfiquis ara innecessàriament, encara no ho saps.
- Bé, me'n vaig.

Fent-se dos petons s'acomiaden. Paquita s'aixeca i respira fons.

Coincidint amb la sortida de la Marta, arriba la Teresa que es troba amb la Paquita.
- Teresa! Quina sorpresa! Què volia?
- Hi és la Cari? Volia parlar amb ella... Ja m'han explicat això que li va passar ahir al mercat.
- Sí, la pobre es va emportar un bon ensurt. Va arribar feta un floc de nervis. Vaig a cridar-la, segui si us plau.
- Gràcies... Teresa seu en una de les taules esperant a la Cari que no triga en sortir.
- Bon dia Teresa! No la esperaba por aquí.
- He sabido de su incidente en el mercado, y quería saber cómo estaba.
- Hoy ya mejor, pero ayer estaba atacada de los nervios. La Paquita me tuvo que dar la tarde libre y todo!
- Si es que ya no se puede ir tranquila por ningún sitio.
- Y encima la Paquita le tocó poner más dinero e ir a hacer ella la compra...
- También quería venir a verla porque me quedé un poco triste cuando dijo en la parada que se iba... La trobaré molt a faltar. Hacía tiempo que no encontraba una amiga como usted con la que hablar.
- Yo también la echaré de menos, Teresa. Pero ya va siendo hora que vuelva a mi casa, y sobre todo, que la Mari rehaga su vida.
- Ya sé que aún faltan unos días para que se vaya pero no podía esperar más tiempo para explicarle una cosa maravillosa que me ha sucedido...
- Ya decía yo que tenía un semblante diferente... Qué ha pasao?
- Me he reencontrado con l'Alfons... y hemos decidido irnos a vivir juntos...
- Pero Teresa??!! Qué noticia más maravillosa!

Cari s'aixeca per fer dos petons a la Teresa molt efusivament.
- Pero cuente, cuénteme cómo fue todo con pelos y señales...
Teresa somriu i pren aire disposada a explicar-li tot.

Al Peris, Max i Joan Serafí es prenen uns batuts asseguts en les tauletes de l'entrada.
- No et vas emprenyar, oi?
- Home, no m'ho esperava...
- Però a que si ho arribes a saber no haguessis vingut?
- No! I em vaig quedar per no fer-te un lleig...
- Max, no té res de dolent anar a una platja nudista...
- Ja, però resulta que era... gai
-diu en veu baixa.
- És clar... Tu què ets?
- Vols baixar la veu? Et poden sentir...
- Però et va agradar o què?
- La veritat és que va ser una sensació totalment diferent, com de llibertat, no sé...
- Si vols pots acompanyar-nos aquesta tarda. El Sanchís i jo anirem després de dinar.
- Clar, vosaltres ja esteu acostumats i a més, el teu amic com que va lligar amb aquell tio...
-diu somrient.
- A aquests llocs es va per banyar-se, per prendre el sol i per lligar.
- Jo no vull lligar, em sento molt incòmode quan algú se'm queda mirant fixament. Semblo un gerro exposat en una botiga.
- Has de passar de tot i de tots. Tu et sentiràs com et vulguis sentir. Llavors què? T'animes a venir aquesta tarda?
- No ho sé, ja veurem. Escolta, tens alguna cosa a fer ara? És que a casa meva no hi ha ningú i podem estar sols una estona...
- Ah, bé... Anem-hi.

Tots dos somriuen i marxen.

Mentrestant, la Cinta penja el telèfon.
- Qui era? -pregunta el Peris.
- La Irene. Hem quedat per sopar aquesta nit.
- No vindrà a dinar avui?
- Em sembla que sí, però tampoc m'ha confirmat res.
- Se't veu contenta, Cinta. Me n'alegro molt.
- I jo. Espero que no em passi com a tu amb el Fabra, que us retrobeu després de molts anys i acabeu com gat i gos.
- Això ja és aigua passada
-diu el Peris rient -. Vaig a portar-li això a la Lola.

Peris li porta i quan se'n va, Lola continua xerrant amb la seva advocada.
- O sigui, que tota la paperassa ja està en marxa.
- Sí, en pocs dies la presentarem al jutjat a veure per quan serà la vista preliminar.
- I ell? Ja sap el que vull fer?
- Quan el citin per declarar. Però el tinc localitzat al lloc on em vas dir.
- Molt bé Carla, gràcies...
- És la meva feina.

NO a la guerra

A casa dels Mínguez, la Irene parla amb el seu marit que esmorza mentre llegeix el diari.
- Al final hem quedat amb els Peris aquesta nit per sopar.
- Tan aviat? Em pensava que ho deixaries per la setmana que ve.
- No he pogut. La Cinta em va insistir tant que havia de donar-li una resposta.
- Està bé, d'acord...
- Què tal et van anar les reunions d'ahir?
- Millor la de la tarda. Em sembla que farem negocis a Barcelona. Ja en tenia ganes d'expandir el negoci per aquí. I tu què faràs avui?
- Dinaré a cal Peris i marxaré de botigues. També vull fer un tomb per Barcelona, fa anys que no passejo per les Rambles, o potser truco a la meva cosina de Blanes.
- Molt bé. Si pots, compra cava o vi per portar-lo al sopar aquesta nit.
- Ja ho havia pensat. Gràcies per fer-ho tu també. Vaig a trucar als nens.

Irene surt del menjador. Felip continua esmorzant.

Teresa entra en la perruqueria. Cecília atén una trucada mentre la Mari pentina a una clienta.
- Bon dia, noies.
- Bon dia, Teresa. Felicitats, eh?
-diu la Mari -. La Montse ja ens ha explicat que se'ns independitza...
- Teresa, és vostè una dona molt valenta!
-diu la Cecília després de penjar -. No n'hi ha moltes tan atrevides!
- Gràcies, us agraeixo el vostre suport. Està la meva filla?
- Hola, mama...
-diu la Montse que surt del magatzem -. Necessites alguna cosa?
- No...
-diu la Teresa apropant-se a la seva filla -. Passava per aquí i et volia veure. Filla, des que et vaig dir això de l'Alfons que no hem parlat gaire del tema. I jo n'estic amoïnada.
- Mama, no sé si aquest és el lloc més adequat per...
- Montse, jo t'estimo. Però em fa mal veure que no em recolzes en aquesta decisió tan important en la meva vida. La Cari, la Cecília, la Mari... se n'alegren per mi... però tu...
- Jo?
-diu emocionada -. Jo no et vull perdre, mare.
- No ho faràs... Vull que entenguis que començar una nova vida em fa por, i que et necessito per tirar endavant...
- Mare... T'estimo tant!
-li diu abraçant-la molt fort.
- Vull que estiguis amb mi quan parli amb l'Ivan i amb el Narcís. Ells ho han de saber.
Montse assenteix amb el cap mentre Mari i Cecília les miren emocionades.

Max i Joan Serafí es vesteixen mentre entren al saló.
- Què tal estàs? T'ha agradat? -pregunta Joan.
- Molt! Em pensava que no seria capaç de fer coses així.
- Però les fas, i molt bé per cert.
- Gràcies.

Sona el mòbil del Joan que es dona pressa en consultar-lo.
- És un missatge del Sanchís. Ens espera aquesta tarda en el Peris per anar a la platja. Vindràs, no?
- Sí, d'acord. Total, la K segur que no podrà quedar amb mi.
- Bé, doncs ens veiem després de dinar allí. Jo marxo. Fins després!

Joan s'apropa al Max i li fa un petó als llavis abans de marxar, quedant-se l'altre molt content i satisfet.

Irene ha acabat de dinar i es disposa a pagar en la barra on està la Cinta.
- Estava tot boníssim... Però la setmana que ve a dieta o em posaré enorme!
- Què dius!? Si estàs estupenda...
- Gràcies, procuro cuidar-me. Pren, cobra't.


Coincidint amb la sortida del Peris de la cuina, entra al bar el Sanchís que s'apropa a la barra.
- Disculpi, sap si ha vingut el Max i el Joan per aquí?
- No..., que jo sàpiga no. Tu l'has vist Cinta?
- Al Max? No, jo no
-diu mentre dóna el canvi a la Irene.
- Els esperaré fora. Gràcies.
Quan marxa es fixa en Irene. Sanchís espera dret en la porta del Peris.
- Ens veiem aquesta nit, d'acord? Fins després... -diu Irene.
Ella surt i passa per davant del Sanchís que la torna a mirar. Irene el correspon amb un somriure mentre es posa les ulleres de sol.

Mentre, al bar, la Cinta fa un comentari al Peris:
- Has vist com l'ha mirava aquest noi?
- Cinta, és un xaval jove a qui li agradarà veure dones atractives.
- Sí, suposo que és cosa de l'edat. Escolta Peris... A mi també em miren els joves?
- A tu no, perquè sabem que estàs casada amb el millor home del món!

I rient, Peris li fa un petó a la Cinta i una abraçada.

El que cap dels dos ha pogut veure és com el Sanchís segueix a la Irene aturant-la en una cantonada...


-CONTINUARÀ...-



Channing

Setmana d'estiu 2003 - 01
Capítol 001 · Capítol 002 · Capítol 003 · Capítol 005 ·

Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2003
Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu


inici pàgina


L'equip de la WEB STAP ©

amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca, Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana

i altres 'cardíacs', procurem cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguem quina imatge es dóna de nosaltres.

webstap@sant-andreu.com
la Història de STAP
les Entitats de STAP
el 20 d'Abril
el Terme Municipal de STAP
WEB STAP - Pàgina Inici
Guia del Comerç Andreuenc
imatges de STAP
participa
Tornar