TV 3
enllaç a la web de TV3

Aquests son Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici de la propera temporada
No s'emeten mai per la tele (de moment)

CAPÍTOL d'ESTIU 21
del dia 29 d'Agost del 2001

.. La Paquita està davant del Lluís, al menjador, mirant-lo fixament.
- Paquita..., sé que estàs dolguda i emprenyada..., i sé que et costarà perdonar-me...
- I tant que em costarà, perquè no ho penso fer.
- He vingut per disculpar-me, per dir-te que tots aquests dies que no ens hem vist, no he deixat de pensar en tu.
- I en l'altre? Has deixat de pensar en l'altre?
- Paquita..., allò va ser una relliscada... Com t'ho he de dir perquè em creguis? Per mi només va ser sexe...
- Clar, i per mi què ha de ser? Mira, Lluís... No sé ni com t'he pogut deixar entrar!
- Perquè volies que entrés... Paquita, entre tu i jo hi ha alguna cosa molt especial..., i ho vols deixar perdre.
- El que hagués d'especial entre nosaltres es va acabar el dia que vaig descobrir que m'havies enganyat amb un altre home...
- Però estàs així pel fet de l'engany o perquè va ser amb un home? Hagués estat diferent la teva postura d'haver sabut que era una altra dona?
- No! Què dius ara? Em vas trair amb una altra persona! Això és el que compte. I et diré una cosa, Lluís... Penso que el que has de fer és aclarir-te tu primer i saber si t'agraden les dones o els homes. Però deixar de jugar amb els sentiments dels altres, i sobretot, aclareix-te tu mateix...
- Jo ho tinc tot clar ja...
- Bé doncs, millor per tu. I ara marxa, si us plau... He d'acabar de fer el sopar...

La mirada del Lluís no aconsegueix entendrir a la Paquita que es mostra implacable amb el taxista. Resignat, dóna mitja volta i marxa. Paquita, desconsolada, seu al sofà i comença a plorar.

Al dia següent, sona el timbre de la porta del pis de la Clara mentre ella esmorza tranquil·lament. Obre la porta.
- Max!! -crida ella.
El nen li fa una forta abraçada i pel darrere d'ell apareix en Quim. El rostre de la Clara es torna seriós.
- Què hi fas tu aquí?
- No t'emprenyis Clara, li he demanat que m'acompanyés.
- El meu Max...
-diu abraçant-lo novament- I quan has tornat?
- Aquest diumenge. Volia haver vingut abans per veure't però...
- Ja, t'entenc... I tu què hi fas aquí? No calia que acompanyessis al Max a casa meva.
- No calia, ho sé. Però he volgut venir per donar-te el meu condol per la mort d'en Jordi.
- T'ho pots estalviar. Veig que segueixes sent tan hipòcrita com de costum. Si no el podies ni veure... A què ve ara aquest posat llastimós?
- Voleu parar ja?!!
-crida el Max- Al tornar de les colònies, em pensava que tot s'hauria arreglat però ja veig que no...
- Max, t'hauràs de fer a la idea. El Quim i jo ens separem
-diu fredament.
- I jo què? Què passarà amb mi? -diu mig plorant- No us importo res!
Max surt corrent del pis de la Clara.
- Veus el que has fet? -li diu al Quim- Sempre acabes fent patir al noi. Mira, Clara, igual és millor així, que estiguis lluny del Max, perquè li podries fer molt de mal.
- Què estàs dient? Tu sí que saps com fer mal a la gent.
- Digues el que vulguis, però mouré cel i terra per quedar-me amb la custòdia del Max!
- Això no ho pots fer!
- Ja ho veurem...

Tots dos es miren fixament fins que el Quim decideix donar mitja volta i marxar. La Clara tanca la porta donant un cop fort.

Narcís arriba a casa seva portant entre les mans alguna cosa envolicada en una tovallola.
- No facis soroll que no et senti ningú -li diu a això que porta.
- Ja has tornat?
-diu la Montse sortint de la cuina-
Què portes?
- Res, no porto res, mama
-diu assegut al sofà.

- Vinga, ajuda'm a parar taula. La teva avia ha anat a veure a l'Adrià i se m'acumula la feina -es fica de nou a la cuina- Quan comenci a treballar, no sé com ens ho farem.
- I el Huari? Encara no ha arribat?
- No, em va dir que havia de fer un encàrrec després de plegar a la feina. Vaig a veure a l'Isaac.

La Montse surt de la cuina i va fins la seva habitació.
- Narcís..., fill!, deixa això i para taula, si us plau.
- Ja vaig, mama
-deixa el paquet al sofà- No facis soroll -li diu en veu baixa.
En aquest moment arriba el Huari.
- Hola, família. Veniu tots. Os tengo que decir notícia important.
La Montse apareix amb l'Isaac.
- Mama, mama... El Huari ens ha de dir una cosa -diu emocionat.
- No hi és la Teresa?
- No, però deu estar a punt d'arribar
-diu la Montse- I què ens has de dir?
- Aviat ja no tindré que pedir ayuda al Narcís per parlar català...
- Què vols dir?
-diu la Montse.
- A partir de dilluns, començaré classes per aprendre català.
El Huari molt somrient és felicitat per la Montse.
- Jo, què xulo!! -diu el Narcís molt content.
De sobte, s'escolta un petit gemec.
- Narcís, això que has portat es mou... -diu la Montse- Què és?
- Mare, no t'enfadis, d'acord?

Narcís va cap al sofà i l'agafa, i poc a poc, el mostra a la seva mare i al Huari.
- Ens podem quedar aquest cadell? Me l'he trobat al carrer...
- Narcís...
-diu la Montse mirant fixament al seu fill.

La Teresa seu al sofà del pis de l'Adrià.
- M'ha sorprès molt la seva trucada, Adrià.
- Volia parlar amb vostè, Teresa. En primer lloc, li volia demanar una cosa.
- Vostè dirà...
- Ens coneixem de fa molts anys i sempre ens hem respectat l'un a l'altre, sobretot en el tractament, però Teresa, penso que ja va sent hora que ens deixem de parlar de vostè, no et sembla...?
- Home, la veritat, sí que ho començava a trobar estrany
-diu rient.
- Bé, llavors una cosa menys. També li..., et volia dir, que no cal que torni a fer les feines de casa meva...
- Oi, coi! M'estàs despatxant? Sí que t'han canviat els diners!!
- No, Teresa, no... No he canviat, però he pres la decisió de poder viure millor del que fins ara ho feia. Ja saps que les he passades molt magres... I si ara puc evitar-ho...
- Sí, si t'entenc. Jo faria el mateix. Però ara m'acabo de quedar sense feina mira tu per on...
- He viscut tota la meva vida en aquesta casa, saps? I ara se'm fa dur haver de passar els anys que em quedin en un altra.
- Què dius? Et compres una casa nova? Aquesta no me l'esperava.
- Sí, i ja tinc un altre pis vist.
- Oh, quina rapidesa, noi!
-diu somrient- I ara em diràs que vols que vingui a fer-te la neteja del nou pis...
- No, Teresa, en absolut. Vull que visqui amb mi.
- Què dius què??
- Aquest estiu hem passat molt temps junts, i està clar que ens entenem a la perfecció. I ja tenim una edat en la que no ens convé estar sols...
- Sí, però d'això a compartir casa... A més, jo tinc la meva família...
- Aviat la Montse es casarà i voldrà estar amb el seu marit i els seus fills... Pensa-t'ho, Teresa. El que et proposo, és passar una vellesa tranquil·la, que ja ens la mereixem...
- La veritat és que no sé què dir...
- T'ho pots pensar amb calma... Ja em coneix i sap que si no estigués segur de donar aquest pas no ho faria mai...
- Està clar que els diners t'han canviat, Adrià....
-diu la Teresa que es queda mirant-lo sense acabar de creure's aquesta proposta.


Channing

Setmana d'estiu 5
Capítol 19 - Capítol 20 - Capítol 22 - Capítol 23 -

Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu


inici pàgina


L'equip de la WEB STAP
amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca i altres 'cardíacs'
procurem cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli)
coneguem quina imatge es dóna de nosaltres.

webstap@sant-andreu.com

WEB STAP - Pàgina Inici

Tornar