..- Me'n vaig anar a l'Empordà per pensar una mica en tot plegat -explicà el Sergi a les germanes Bosch
- ...Vaig començar a recordar en tot el que la Núria em deia, en la por que em tenia. No entenia el per què. Ella es pensava que per culpa de la Júlia jo em vaig voler suïcidar i això no és cert... Llavors començà a rumiar d'on podia haver tret aquestes idees i un dia vaig veure-ho clar: l'Oriol l'havia d'haver inflat el cap amb totes aquestes històries.
- Estàs segur del que dius? -pregunta la Carme patint.
- Sí. Si he trigat tant en tornar ha estat perquè vaig decidir anar a buscar a la Júlia... L'Oriol la va convèncer de que m'havia intentat suïcidar per ella, que m'havia tornat boig, i ella va fugir de mi.
- Quin fill de puta! -digué la Clara.
- Jo no vaig entendre per què la Júlia em va deixar. És per això que vaig començar el tractament amb l'Anna Salomó. Després de parlar amb la Júlia i confirmar les meves sospites respecte a l'Oriol, vaig intentar trucar a la Núria però m'ha estat impossible. Vingué a casa de l'Oriol però no hi era... Em van deixar passar a la seva habitació per esperar-lo i va ser quan em vaig trobar les cintes de vídeo: el mal parit en tenia un munt no tant sols de la Núria, sinó també de la Júlia.
- Pobre filla meva... -digué la Clara.
- És per això que he vingut... La Núria està en perill, i hem de fer alguna cosa.
- Però què...? -digué la Carme.

A La Fusteria, el Matt i l'Olga parlen amb el Ramon i la Marta :
- Hem volgut parlar amb vosaltres perquè us volem demanar un favor -digué el Matt -. Com sabeu, l'Olga i jo..., bé...
- No t'amoïnis Matt, t'entenem perfectament - digué la Marta contenta.
- Sí, és clar... Hem decidit recuperar una mica el temps perdut. Per això ens volem anar de vacances abans del que teníem previst, però no vull tenir tancat el local durant tant de temps, i com que la Clara agafa ara uns dies de vacances i no volem espatllar-li, he pensat en vosaltres perquè us encarregueu del negoci fins l'agost.
- Què us sembla la proposta? -digué l'Olga.
- Per mi perfecte!
- Per mi també, però m'hauré d'organitzar l'horari per poder estar amb la Mari i la meva filla.
- Si la Marta no té cap inconvenient...
- No, per mi cap ni un.
- Molt bé, doncs. Des de divendres, La Fusteria serà vostra.
Tots somriuen contents.

Al mercat, la Lola parla per les reixes amb la Pilar.
- Quina enveja que et tinc, Pilar. Tu et pots permetre el luxe de marxar uns dies de vacances... però jo...
- Ai, filla! No fas vacances perquè no vols. Mira que deixar a la Isabeleta que se'n vagi...
- Ella ara ha d'estar pel Rafa. Mira que és rara aquesta dona... A més, ja en vindrà bé no sentir-la recitar la Bíblia durant una temporada.

Arriba un client a la parada de la Lola. S'acomiada de la Pilar i l'atén.
- Que li poso?
- Uns fruïts secs variats.
Lola es queda mirant a aquest home.
- Disculpi, no vull que pensi que sóc una tafanera, però mai l'he vist per aquí...
- Certament. Sóc nou a Sant Andreu. Tinc un bufet d'advocats i el meu soci i jo ens acabem d'instal·lar. Em dic Guillem...
- Encantada. Jo em dic Lola...
- Molt de gust...
Tots dos es miren fixament.

- I aquesta és tota la història pare -li diu la Clara a l'Adrià.
- És per això que hem vingut a veure'l. Em pres una decisió i li volíem dir -diu la Carme.
- Pobre néta meva... Què penseu fer.
- Farem el recorregut que tots dos faran fins arribar a Turquia.
- Què esteu dient? És una bogeria! No. No ho permetré.
- Pare, és la nostra filla i l'hem de trobar. Si us plau, ajuda'ns...
- Que us ajudi? Com?
- Si truca la Núria faci com si no sabés, però intentant treure-li el lloc on és. I si pregunta per nosaltres li diu que ens hem anat a descansar a un balneari. Pare, ens ha d'ajudar -li diu la Clara.
- Molt bé... Ho faré... Però prometeu-me que no fareu cap disbarat...
- No s'amoïni. Per sort, tinc un mapa on la Núria va deixar marcada la ruta que volien fer... -diu la Carme.
- La trobarem pare... Li prometem...

Martí entra a l'habitació on l'espera l'Olga.
- Vaja... No pensava que em trobaries a faltar tan de presa.
- No et facis il·lusions, Martí. He vingut per donar-te'n això.
Martí seu i l'agutzil el va mostrant els documents que l'Olga l'ha portat.
- Ja veig que no perds el temps, oi?
- No tinc ganes d'estar casada amb tu ni un minut més. Vull que signis la demanda de separació. Vull acabar la nostra relació el més aviat possible.
- I per què, Olga? Per anar als braços del Matt? - No n'ha de fer res...
- Mira, Olga... Estaré ficat a la presó, no estarem junts, però no et desempallegaràs de mi tan fàcilment...
- Què vols dir?
- Vull dir que pots anar-te'n amb qui vulguis... Però que no et signaré cap demanda de separació... Fica-t'ho al cap, Olga... No signaré res!!
- Ets un fill de puta...
- Compte amb les teves formes de parlar... No fa per tu aquest llenguatge... I ara, si em disculpes, em vull tornar a la meva cel·la.
Martí s'aixeca i l'agutzil el treu fora quedant-se Olga molt decebuda.

Núria es desperta. S'havia quedat adormida al cotxe. És de nit. Estan aturats en una àrea de servei. L'Oriol no és amb ella. Mira al seu voltant i veu una cabina de telèfons. Intenta obrir la porta, però no pot. Dóna cops contra el vidre però no serveix de res. L'Oriol arriba, obre la seva porta amb la clau i entra.
- Ja t'has despertat? Me n'alegro... T'he portat una mica de sopar...
- No en tinc ganes ara... Oriol, per què m'has deixat tancada? Vull sortir. Vull prendre l'aire.
- Ja prendràs l'aire on anem...
- A on em portes, Oriol? Què està passant? -crida la Núria.
L'Oriol engega el cotxe sense dir res més. Núria intenta fugir però la porta no s'obre.
- No t'esforcis, maca... La porta té un segur que impedeix obrir-la des de dintre... I he manipulat la finestra perquè puguis baixar el vidre.
- No vull seguir amb tu... Deixa'm marxar...
- Tranquil·la... No t'esveris... No et servirà de res...
- Vas ser tu, oi? Tu em vas gravar i no el Sergi? Ell no ha fet res...
- M'agrades perquè ets tan intel·ligent... Però ara calmat, encara no hem arribat al nostre destí...
El cotxe surt de l'aparcament amb la Núria colpejant el vidre de la finestra.



Channing