.. Martí mira fixament al Toni.
- Me n'alegra veure't tan bé, Toni...
- Què hi fas aquí?
- Tothom que em veu em fa la mateixa pregunta. I sempre tinc la sensació que tenen por, com si pensessin que els faré alguna cosa. Com tu ara, que tens aquesta mirada de por...
- Fora, Martí!
- Em fas fora? Tu? No em facis riure... Per culpa teva, m'he estat un mes en la presó, i em podrien caure molts més anys... Tot gràcies a la teu oportú testimoni... Em vas delatar, Toni, i no penso deixar que això es quedi així.
- Jo també hauré de rendir comptes amb la justícia.
- I tant, Toni, i tant... Jo me'n carregaré personalment que així sigui. Bé, i ara me'n vaig. Només volia fer-te saber que estic fora, i m'ha vingut de gust fer-te aquesta petita... visita.
Martí s'acosta cap a la porta.
- Ah!, i espero que et restableixis del tot ben aviat... Adéu.
Toni es queda mirant al Martí quedant-se després, pensant.

En Sergi i l'Oriol miren les estrelles i la lluna des de fora de la masia on són:
- Demà és el dia... No hi haurà lluna, el cel no tindrà cap núvol i una part del Sol s'ennegrirà -diu l'Oriol.
- Amb la Feila tanquem el cercle...
- Sí. I haurem vençut a les Forces de la Foscor.
- Ho tens tot a punt?
- Crec que sí. Demà al migdia, mentre la foscor es menja a l'Astre, farem el ritual i acomplirem amb el sacrifici requerit. A ella no li donarem cap pastilla més, d'acord? Ha d'estar desperta quan arribi el moment. Per cert, tenim preparats els ciris vermells?
- Pensava comprar-los demà. Han de ser totalment nous.
- Cert. Molt bé. Demà els compres. Tot ha d'estar a punt pel gran dia.
Mentre, a l'interior de la masia plena d'espelmes, la Núria lligada de mans i peus, dorm sota els efectes dels sedants vestida de blanc. I al costat d'una finestra, la taula amb uns quants estris afilats.

Carme s'està prenent l'esmorzar a la cuina del pis del Jordi quan aquest surt de la seva habitació amb les claus del cotxe a la mà.
- Bon dia, Jordi. On vas?
- He de fer la compra per passar aquest cap de setmana. I com no veig que cap altre tingui la intenció de fer-la...
- Mira Jordi, estic molt cansada -diu angoixada- No puc dormir per les nits pensant en la Núria. Aquesta nit ha estat especialment horrible... No sabem res, i avui...
- I què et penses? Que jo dormo plàcidament? La Núria és la meva filla i me l'estimo tant com tu!! Però no em quedaré aquí assegut, de braços plegats. Després aniré a la policia per saber si hi ha cap novetat.
- Jo hauré de trucar a la Clara i dir-li... Ai Jordi, necessito que m'abracin...
- Si necessites una abraçada, truca als Telettubbies®.
Dit això, el Jordi surt del seu pis quedant-se la Carme molt descol·locada. Es pren un glop de cafè i s'aixeca. Mira per la finestra i torna a la taula per agafar la tassa. Veu el telèfon en una tauleta. Va cap a ell. Despenja i marca un número:
- Digui'm?
- Clara, sóc la Carme. T'he d'explicar una cosa...

Sergi passa per caixa els ciris. Paga i els fica en una bossa. Surt del gran magatzem i va a l'aparcament en busca del cotxe.

Jordi arriba al hipermercat. Es fica a l'aparcament i fa una ullada buscant un lloc on deixar el cotxe. Es fixa en un jove que està obrint la porta del seu i que es fica dins. El Jordi el mira detingudament. El jove treu el cotxe de la plaça d'aparcament i se'n fila cap a la sortida, passant pel costat d'en Jordi. Aquest es queda sorprès al reconèixer al conductor d'aquell cotxe:
- És en Sergi...!! -diu.
Tot seguit dóna mitja volta i el segueix.

L'Oriol ha lligat els braços de la Núria al capçal del llit, mentre que les cames continuen lligades entre sí. Ella comença a obrir els ulls:
- Perfecte... Ja estàs preparada per començar el ritual, i els sedants han deixat de fer-te efecte... Molt bé... Avui fa un dia meravellós... No hi ha cap núvol... Estimada, ha estat un plaer haver-te conegut.
L'Oriol dóna mitja volta i es col·loca al costat de la tauleta.

Carme al pis rep una trucada:
- Sí?
- Sóc l'Elsa. Que hi és el Jordi?
- No, ha sortit fa una estona. No deu trigar en arribar.
- Escolta'm bé. Finalment, he pogut parlar amb la mare del Sergi i ens ha pogut indicar on és la masia que tenen a l'Empordà. Està situada al poble de Vilafant, a les afores. Vaig cap allí amb la polícia...
- Elsa, si us plau, afanya't! La meva filla...
- Necessitem que estigueu calmats... No sabem què ens podem trobar al arribar. Segurament arribem a temps i tot s'acabi...
Carme es posa a plorar.
- Et deixo, truco des d'un mòbil i necessito la línia lliure. Et trucaré en quan hagin novetats...
- Molt bé... Adéu...
Plorant, penja i seu en una cadira...
- Jordi, on ets?? Jordi...

Jordi ha deixat el cotxe i va caminant cap a la masia que veu de lluny. No es veu a simple vista el cotxe del Sergi. S'apropa de mica en mica a la casa. Arriba a una finestra tancada i dóna la volta a la masia sense fer massa soroll. Veu l'automòbil del Sergi. Jordi es deté davant d'una porta de fusta. L'intenta obrir amb èxit i entra en la casa. Tot està molt fosc. Camina per un curt corredor i se n'adona que hi ha una mica de llum en una habitació, doncs es veu per sota la porta.
Obre la porta molt a poc a poc. Es fixa en la finestra oberta per on entra el sol que il·lumina l'habitació i en la tauleta que hi ha al costat amb els ganivets. Entra amb molta cura. No hi ha ningú, excepte la Núria lligada, i estirada al llit. Corre ràpidament al seu costat:
- Filla! Com et trobes!!?? -diu abraçant-la i traient-li les cordes que la tenen lligada.
Però el Jordi no s'ha adonat que l'habitació té una altra porta que comunica amb una altra estada de la masia, d'on surten sense fer cap soroll, el Sergi i l'Oriol que porta un objecte en la mà.
- Ningú ens espatllarà el ritual de sacrifici que teníem preparat -diu l'Oriol.
Es senten les sirenes dels cotxes de la policia. L'Oriol deixa caure a terra el ganivet ensagnat. Un agent, pistola en mà, entra en l'habitació. L'Elsa ho fa després quedant-se sorpresa al veure el que ha passat...

Channing