.." Barcelona, 20 d'agost del 2001.
" Estimat germà Ivan:
" Em vaig posar molt content al rebre la teva carta però tot i així, trobo a faltar les teves trucades. És per això que no t'hem pogut explicar algunes coses que han passat a Sant Andreu aquests últims dies.
" Que la mare i el Huari es casen a l'octubre sí t'ho vam dir perquè el dia que van anunciar la data de la seva boda, ens vas trucar. Ells dos estan molt feliços, i l'avia també. Li vam dir abans que tu truquessis i es va alegrar molt. Recordo que aquell dia ella havia estat amb l'Adrià. Ara tots dos són de viatge, junts.
" Em sembla que ella i l'Adrià s'han fet molt amics. Van passar molt temps junts. Diu l'avia que es fan companyia. Jo també li he fet molta companyia a l'Adrià però a mi no m'ha convidat a marxar amb ell de viatge... Clar, que ja li tocava a l'avia que es distragués una mica, i si ara l'Adrià s'ho pot permetre, millor..., més xulo!
" Per cert, és que l'Adrià va heretar d'un germà que se li va morir molts diners. Una mica abans que marxés, el vaig veure i no s'ho podia creure... I se'n va de viatge perquè les seves filles l'han pogut convèncer, que sinó, es queda com si res.
" Pel que sembla, la Núria no es troba bé. Vaig veure amoïnat a l'Adrià després que parlés amb la Clara i la Carme que van tornar de les seves vacances. Quan vam anar a acomiadar a l'avia i a l'Adrià, la Clara li digué que no es preocupés que la Núria estarà bé i que aviat tornarà. I també penso que l'avia li deu haver explicat a la mare, però clar, com que ningú em diu mai res...
" Aquesta tarda he anat a l'hospital, a veure a la Marta i a la Natàlia. Un cop més, no m'han volgut explicar res del que va passar, però pel que té la Marta em sembla que li van fer molt de mal. Ella es trobava sola a casa i segons diu, algú entrà per la força . El David havia sortit a pel sopar. La Natàlia diu que el va veure pel carrer i que aprofità que estava prop per visitar a la Marta. Pel que es veu, la Natàlia va sorprendre a l'intrús al pis, i la va empènyer. Al caure es va fer molt de mal a l'esquena. La cara de la Marta té molts blaus. Ella està molt trista. Però entre tots li fem costat. La policia busca a aquest intrús.
" Jo m'avorreixo molt. El Peris està tancat per vacances, l'Adrià no hi és. El Max encara no ha tornat, i el fill de l'advocat ha marxat amb la seva família a Londres. Només tinc a l'Isaac, però aquest només fa dormir i menjar.
" Si almenys estigués l'Esperança... Amb ella sí que m'ho passaria bé. La trobo tant a faltar.... Penso cada dia en ella.
" I ja no tinc res més per explicar-te, Ivan. T'estimo molt, i espero una nova carta teva molt aviat. Un petó molt fort!
" Narcís Crespo "

En La Fusteria, el Ramon li serveix unes begudes a la Clara i a la Paquita que estan assegudes en una taula.

- Me n'alegro tant que estiguis aquí, Clara. Les coses se m'han tornat a girar en contra... La meva filla està a l'hospital després que l'intentessin violar, amb un parell de costelles trencades i la cara feta un mapa. Sort que la Natàlia va aparèixer en el moment just... Pobre filla meva... Tant de bo enxampi la policia al fill de puta del Beni...
- I amb el Lluís, què us va passar?
- Va passar el que jo em temia que passés algun dia, i és que s'emboliqués amb un tio. Li vaig trobar un missatge al mòbil d'un amb qui va estar una nit. Quan va arribar li vaig dir. Jo estava disgustada, emprenyada... I ell em fot la bronca per ficar-me en els seus assumptes personals. Que el senyor es va sentir ofès perquè li vaig mirar un missatge al mòbil... Quina barra! Per això em tractava com una reina, i per això em va demanar que em casés amb ell..., perquè tenia remordiments... Em vaig sentir tan humiliada...
- Paquita, igual has de fer l'esforç de comprendre'l... Ell sempre s'ha fixat en els homes, i tu...
- No és cap excusa perquè s'anés al llit amb un paio... No, Clara. Aquesta no li penso perdonar. I tu què? Com estàs?
- Jo? Mira... M'he separat del Quim, la meva filla la tenen segrestada... Com ens pot enganyar tant les persones... L'Oriol i en Sergi semblaven tan bons nanos, i mira'ls! Uns desequilibrats!
- I el Quim?
- D'aquest tampoc vull sentir parlar... Em va arruïnar la vida. Ara estic amoïnada pel Max... No sé què pot passar amb ell.
- Però també han passat bones coses... L'herència del teu pare, la teva germana que s'ha curat...
- Sí, sorpreses et dóna la vida. Però ara, l'única cosa que m'importa és trobar a la meva filla...
- I jo espero que enxampin al mal parit que li ha fet això a la Marta.
- Brindem perquè tot surti bé -diu la Clara.
- I perquè tots els malsons s'acabin.

Totes dues agafen els seus gots i fan el brindis.

Channing