..Ramon entra en La Fusteria i es col·loca darrera de la barra, marxant la Clara. Poc després entra el Santi que es queda parat al veure al Ramon. Tots dos es miren amb cares de pocs amics. Santi seu en la taula on l'espera el Fede. El Ramon va a atendre'ls:
- Què us poso? -diu el Ramon molt seriós.
- Un parell de cerveses -diu en Fede.
- Ara mateix us les porto.
Cap d'ells diu res. El Santi mostra una total indiferència. Ramon no triga en servir les begudes.
- Ei, alegra aquesta cara, no?
- Cada cop que em trobo al de les olives, m'entren ganes de trencar-li la cara...
- Ui, em sembla que el teu personatge s'està menjant a l'actor.
- No diguis bestieses Fede. El que passa és que em vaig sentir com un idiota el dia que em va fer fora de casa seva...
- Això és el que et passa. Que encara tens la espinita clavada en el corazón -diu sarcàstic- I què? Com et va en la feina?
- Molt bé -diu més animat el Santi- Sembla que el personatge de dolent funcionarà bé. El guió està molt ben escrit i el públic es creurà que el Toni del Vides, tingués un germà bessó i que sigui molt dolent. Ara, per això, l'equip s'ha pres uns dies de vacances i ja no tornarem a gravar fins al setembre.
- I què faràs?
- Marxaré a Palma uns dies. Vull deixar tot això de banda durant una petita temporada.
- I de la Raquel, saps alguna cosa?
- No... Bé, de fet, a vegades em deixa algun missatge al contestador, però no li faig cas.
- Què home més dur t'estàs tornant -diu amb un to de veu greu.
- Deixa de fotre i digues com t'ha anat a tu.
- Doncs jo he passat les meves dues setmanes de vacances del mes de juliol a Santander. Quina terra més maca, i quines noies! No sabia que hagués tan bon material al cantàbric... I el dia 1 vaig començar la feina, i no vegis de quina manera! Vaig haver de fotografiar el cos d'un paio que es va suïcidar.
- Què dius ara?
- Sembla ser que es llançà a les vies del tren. Estava destrossat... Un fàstic... I ja després, res, calma.

En aquest moment, entren el Matt i l'Olga molt contents.
- Ei, família!! Hem arribat! -crida el Matt.
Ramon surt a donar-les la benvinguda, i el Santi i el Fede també s'afegeixen.
- Com us ho heu passat, parella? -diu el Ramon.
- Molt bé, el seu país és excepcional. Quina meravella!
- I a més, la companyia ha estat el millor de tot... -diu el Matt content.
- Ens alegrem molt... -diu el Fede.
- Per aquí, com ha anat tot? -pregunta el Matt.
El Ramon es posa més seriós.

Clara entra en la lampisteria on està el Quim. Ell està molt ensopit. Al veure-la, sembla alegrar-se.
- Hola... No sabia que haguessis tornat... Com estàs?
- No vinc per xerrar amb tu. Vull que comencem el més aviat possible els tràmits per la separació.
- Clara... hauríem de parlar, no et sembla?
- No hem de parlar de res... Només del tema de la separació.
- Ni tan sols vols saber com està el Max? Ja no t'importa ell tampoc?

- Bé... sí... Com està?
- Passant-s'ho bé, lluny dels problemes.
- Me n'alegro. Ja el veuré quan torni. Ara me'n vaig. Adéu, Quim.
- Adéu.

Ella marxa seriosa i ferma, mentre ell es queda més enfonsat encara. El Huari surt del magatzem...
- Jo sentir-ho molt, Quim. Tu estar pasándolo mal.
- En part m'ho mereixo. Però el pitjor de tot és que continuo estimant la Clara. Això és el que més mal em fa...
- Suposo que tendrás que asumir, no?
- Em costarà molt... I ara ve per dir-me que vol la separació...
- No preocupis, Quim... Igual puc fer-te animar.
- Ja em vindria bé, ja...
- Vull demanar-te una cosa... Montse i jo nos casamos en octubre.
- De debò! Felicitats! -diu content el Quim.
- Sí... -diu amb el seu gran somriure- Yo queria pedirte una cosa, Quim. Vols ser el meu padrí?
El semblant del Quim canvia totalment...
- Clar que sí! Per mi serà tot un honor!
I molt somrients es fan una abraçada.

Mari va a obrir la porta doncs acaba de sonar el timbre.
- Santi? Quina sorpresa... Què hi fas aquí?
- Volia parlar amb tu, i veure a la meva filla.
- Ara dorm, però passa...
- He vingut perquè sabia que el Ramon és a La Fusteria i la Pilar a la parada.
- Acompanya'm a veure a la nostra filla.
- Espera. Abans et volia dir que vaig venir per..., per demanar-te que et vinguessis amb mi.
- Santi... -diu sorpresa.
- Però el teu marit i la teva sogra m'ho van impedir. I ja després, m'ho vaig rumiar millor. Però ara penso que el millor seria estar tots tres junts... Mari, sé que sento alguna cosa per tu... Si tu ho vols...
- Per què m'ho fas això ara, Santi? -diu mig plorosa- Per què no em vas buscar un altre cop? Ara... ara no puc...
Mari seu al sofà plorant...
- Per què no pots? Em pensava que tu també ho volies...
- I ho vull, però... Santi..., si deixés al Ramon, podria perdre a la Dessiré... M'ho va dir la Pilar...
- Què? Això és una bogeria! Tu ets la seva mare!
- Sigui el que sigui, Santi, no em puc arriscar, almenys ara mateix...
- Ostres Mari... -diu seient al costat d'ella.
Tots dos s'abracen.

A La Fusteria, l'Olga i la Paquita es prenen una copa en la barra mentre és atesa pel Matt.
- Si tenies ganes de tornar era per fer-se càrrec del seu negoci -diu l'Olga.
- S'estima molt el seu local. És normal...
- Sí... Per cert, com està la teva filla?
- Millora dia a dia. Afortunadament, aquell mal nascut no la va penetrar. Sort d'aquella amiga seva que va arribar a temps.
- I tant, Paquita. Ja saps que si podem fer alguna cosa...
- Gràcies, Olga -diu la Paquita somrient. Però el somriure desapareix quan es queda mirant a la porta fixament.
L'Olga se n'adona que a la Paquita li passa alguna cosa i es gira. Allí, dret, a l'entrada del local, es troba el Martí...

Channing