.. Un fart de patir ens hem fet aquesta setmana solidaritzant-nos amb els personatges del Cor, ufffff!

El poca-pena de l'Albert demostra la seva talla personal emborratxant-se quan veu la Blanca acompanyada pel Fede el dia de la revetlla de Sant Joan.
I, com que amb això no en devia tenir prou, li acaba confessant a la Marta, després d'una fastigosa vomitada, que es va enrotllar amb la Blanca.

La Marta plena de basques, no sabem si per la confessió o per l'anterior vomitada, el deixa pitof perdut a la seva botiga i toca el dos esperitada.
El que ha sentit fa que dubti de les seves ganes de casar-se i les disculpes i arguments de l'Albert l'endemà no fan altra cosa que agreujar la seva desorientació i cabreig.
Desapareix un dia (la veiem a la platja en plena meditació trascendental) per veure si aconsegueix aclarir-se però fins que no parla amb el David sembla que no acaba de veure la llum.
El seu ex li diu que si estima l'Albert l'ha de perdonar i que el que ha passat amb la Blanca és deu a que una relació sentimental no acaba de cop i volta quan dues persones es separen perquè la brasa de l'estimació continua cremant.
És llavors quan la Marta se li tira plorosa al coll i el David ha de sortir per cames argumentant que la Cinta s'ha quedat sola al bar i hi ha molta feina.

La Marta, amb la lliçó apresa, va a trobar l'Albert a la piscina i li diu tot allò que ell li hauria de dir per a ser perdonat.
L'Albert, potser per a no sentir-se més lloro del que és, no repeteix les paraules de la Marta, de fet, no diu res, només la fa callar amb un apassionat petó. Allò que dius... malament rai quan les paraules que vols sentir les has de dir tu i l'altra banda ho acaba tot amb un petó, malament rai!

Als Borràs les coses se'ls continuen complicant. El Narcís, que vol dur l'Isaac a un munt de llocs abans de que l'Eduard se l'emporti a l'altra banda d'un mar immens, agafa embranzida gràcies a uns comentaris de l'Emili sobre el "Che" i s'amaga amb el seu germà petit per tal de poder fer realitat els seus desitjos.

La desaparició dels dos germans mobilitza tota la família i amics i treu l'Eduard de polleguera.
Tot plegat acaba, només, en un ensurt perquè els troben amb força facilitat però el pare biològic deixa ben clar que ell s'ocuparà que res semblant torni a passar mai més. I ja tenim l'amenaça servida per a la propera setmana.

El tema dels estudis de la Núria torna a reunir tot el col.lectiu parental a Sant Andreu. Les dues mares i el pare intenten fer-la canviar d'opinió, amb solucions diverses, per tal que no deixi els estudis per a posar-se a treballar.
La Núria, que és d'idees fixes, no afluixa i l'ira de la Carme va a petar damunt del Jordi. Inútil és la cosa més suau que li diu i el Jordi abandona el camp de batalla amb la cua entre les cames (no literal, si ho fos no tindria sentit).

El pare, menystingut i desvalorat, va a trobar la Nati per veure si li pot llepar les ferides. Aquesta noia, que sembla que només vol llepar els gelats, no s'està de dir-li que si ella es va trobar en una situació més apurada que la seva i se'n va sortir, també pot fer-ho ell. L'exhorta a plantar cara a la situació i a demostrar, treballant, a tots els que no creuen en la seva vàlua que estan equivocats.

El Jordi, pletòric amb aquesta injecció d'energia vital i autoestima, li diu a la Núria que farà el que sigui per aconseguir feina i que se'n sortirà.
La filla, acostumada a les pujades i baixades del seu pare, l'escolta com qui sent ploure i concentra la seva atenció en un botó de la camisa del seu pare que és a punt de caure. D'això sí que se'n pot dir anar per feina!

La Lourdes/Regina, acabada d'escapar de l'hospital, concerta una "cita poquera" amb el Sr. Belga (ella l'anomena així) per a poder recuperar el seu collaret.
La Paquita, el Paco i més tard la Cari, a qui la Paquita ha posat en situació, estan amb un espant al cos terrible.

La partida, contra tot pronòstic, acaba sent favorable a la Lourdes que recupera la pensió que s'havia jugat, el collaret que va perdre el Paco i forces calerons de la butxaca del Sr. Belga.
El Paco remata la jugada guanyant un veler que no pot moure del port si no paga 6000 €uros que es deuen per temes burocràtics.

La Lourdes li diu a la Paquita que ja no l'amoïnarà més i que amb els diners que té ara podrà tirar endavant. Li assegura que mai més li tornarà a tocar el jec amb la pensió i li regala el seu vestit de novia (sense pedres, clar) per a la Marta.

Casablanca