.. Al Peris, la Teresa comenta com és de difícil localitzar l'Eduard a Guatemala: els informen que les persones que busquen són a la selva, que allà és molt difícil de contactar-ho... i els nervis van en augment.

L'Ivan segueix insistint amb la gent de l'embaixada, i gairebé perd els estrebs, però va topant contra la paret constantment. "La selva és com un bosc, oi?", fa el Narcís; "Com un laberint", respon l'Ivan.
Es resignen a esperar fins que la Montse arriba amb cara d'angoixa després d'haver vist les darreres anàlisis de l'Isaac: en una de les escenes més ben interpretades dels darrers dies, la Montse envia el Narcís a preparar-li un plat de sopa, i aprofita per explicar al seu altre fill que, si no troben un donant, el menut en té per dos mesos... tirant llarg. Arriba el Narcís amb la sopa, encara calenta i la Montse l'ha d'engolir fent un esforç evident per empassar-se el beuratge.

La Marta segueix suportant el Jordi com pot. Aquest sembla que, finalment, ha trucat a una possible feina i apunta amb un bolígraf que resulta que és de la Marta i que la noia guardava a la tauleta de nit...
Aquesta és la gota que fa vessar el got de la paciència de la noia, i decideix deixar casa de la Núria per anar a vuiure a la pensió de la Paquita.

L'Albert, que se n'assabenta, experimenta de cop una pressa sobtada per anar a viure amb ella, però la Marta el detura: calma i paciència, que córrer tant no pot ser bo!

L'Empar es troba amb el Quim al Peris; explica que està vivint amb un bon home (malament quan una dona ens diu que som "bons homes") i que tot li va força bé... I el Quim es deixa anar: ho explica tot, tot i tot i l'Empar adopta el paper de mama i amant.

A la vora del mar, el Quim, completament borratxo, acaba d'empassar-se els darrers glops d'una ampolla de ginebra a granel i juguen a llençar missartges al mar...
Però després la professora ha de dur el lampista a casa.

El posa al llit, i entre els tremolors delirants de l'home, el tapa i li fa carícies reconfortants... "M'he portat molt malament amb tu", fa ell, i l'Empar el va calmant; "perdona, perdona..."; l'Empar segueix incansable amb la seva tasca guaridora, potser íntimament satisfeta per les paraules de l'home. "Jo t'estimo molt... Iolanda". L'Empar encaixa la bufetada amb un "Jo també t'estimo" i el deixa dormir.
Quan ve el Max, ella li demana que vigili el Quim i que compti amb ella a qualsevol hora i qualsevol dia...

La Rut és despertada pel seu manager/amant que li diu que han quedat amb el mític Campos. La noia, que estava molt adormida, es revifa de cop i tots dos se'n van a dinar.
El manager/amant la va preparant per la trobada amb el mega-representant: que si el Campos té bon ull, que cantant que agafa, segur que queda finalista a la Operación Triunfo de sant Andreu... Però que ella ha de ser amable, ja se sap. "Sóc una cantant, no una puta", fa la Rut indignada... i se'n va sense acabar-se els postres.

El Marcel s'adona que a la discoteca on treballa està perdent el temps. Després d'evitar una petita baralla amb un grup de nois que no van vestits com manen els cànons del local, demana al Rai si coneix la gent de Batacada; el Rai diu que sí querò que aquells segurates estan bojos, que ell hi va treballar i ho va deixar perquè, tot i que es guanyava més pasta, un dia acabaríem malament tots plegats, i ell no està per fotre pallisses a la gent així com així. Els diners són l'excusa que necessita el Marcel: li han apujat el lloguer del pis i li vindria bé treballar allà; el Rai mira de dissuadir-lo però el Marcel insisteix i el porter li promet que parlarà amb aquella gent...

L'Ivan ha pres una decissió: agafar les maletes i marxar corrents cap a Guatemala.
El Narcís apareix també amb una maleteta però l'Ivan el convenç que s'ha de quedar per cuidar les dues dones de la casa, sinó la mama i l'àvia no se'n sortirien...
"Què et sembla, el trobarà?", fa la Teresa quan l'Ivan ja és fora. "Segur", respon el Narcís; "l'Ivan és el millor."

Spock