.. Aquesta setmana les noies/dones s'han mostrat especialment engrescades per motius diversos:
La Pilar s'ha dedicat en cos i ànima a la seva creuada particular "pro paquistanesos" i ha arrossegat el Franciscu en la seva quimera.
La resta de veïnat no li fa més cas que a un anunci de la tele i la Roser intenta desesperadament que no s'hi encaparri tant. Té por que s'ho agafi tant a pit com es va agafar el tema del Ramon quan el va conèixer i el va afillar.

La Clàudia s'ha volgut menjar el David amb patates però ell li ha parat els peus amb una determinació modèlica (hauria de donar classes a la Núria, aquest xiquet) i la "pruna" s'ha hagut de conformar amb cruspir-se un Nelson que sempre està a punt per a una bona queixalada.

N'ha sortit malparada la Lola que va a veure el Nelson amb les seves històries cartogràfiques i és engegada a prendre vent per un home que, ara mateix, va força ben alimentat.

La Núria admet a la Blanca que li agrada el Víctor i es deixa fer (el David encara no l'ha alliçonada) fins que els remordiments s'obren pas en el seu cervellet. Llavors deixa el Víctor calent amb un comiat no gaire habitual ("fill de puta") i va a calmar les seves escalfors amb un Marcel que no entén les fogositats puntuals de la seva nòvia però que les aprofita, pobrissó.

La Dolors fa un esforç èpic i patètic per aconseguir que el Pep no signi els papers de la separació. No només li promet l'inimaginable sinó que amb les mans busca allò que deu fer molts anys que no ha tocat.
El Pep, tan fastiguejat com jo, signa els papers i no li diu una paraula de més.
Com que ella no sembla dona que pugui estar sense tocar la moral a algú, decideix canviar l'objectiu: ara li tocarà el torn al Dani i la Clara. Sense encomanar-se ni a déu, ni a sa mare, lloga el pis on vivia que és el mateix que dir: a partir d'ara i per sempre, viuré amb vosaltres, nois!
A la Clara li fa una gràcia....

La Teresa defensa aferrissadament la seva convivència amb l'Alfons que ja ha sortit de l'hospital després de l'embòlia amb una cama tocada.
El Santiago, gràcies a les paraules de la Teresa, la paciència de la Montse i a una mica de sentit comú que sembla que tenia, admet que la felicitat del seu pare passa per estar amb la dona que estima i s'avé a raons després de demanar perdó al seu pare.

La Neus, la noia que substituirà el Narcís en la feina del taller de joguines, deixa enlluernat al Narcís amb la seva xerrameca bàsica i inacabable (semblant a la de la Remei però una mica més "torpe").
El Narcís està molt content de tornar a la fusteria i de saber que és un noi "estupendu", adjectiu que la Neus li ha adjudicat després d'haver parlat amb ell.

Els homes, per contra, s'han mostrat més moixos i indecisos:
El Peris fa mans i mànigues per elevar la seva autoestima materialitzada en allò que no aconsegueix d'aixecar. Com més voltes hi dóna, més defalleix la cosa.
La Cinta i el Marcel li aconsellen visitar un uròleg i ell acaba fent-los cas i demanant hora. Esperem que el doctor sigui una mica pedagog i li expliqui que el sexe és molt més que un pal aixecat, ufffff!

El Manel es mostra força penedit dels seus excessos amb la Paquita i li diu que no ha de tornar a passar. Suposem que l'home es refereix a la revolcada i no al fet d'haver aparellat malament els mitjons.
La Paquita ho accepta però sembla que ho fa una mica a contracor.
La Vicky, per reblar el clau, acaba enfebrant-se divendres a última hora.

El Manu ha aconseguit una feina pels Nadals i torna a posar dels nervis al seu pare que veu que tot se li escapa de les mans. Aquest cop, però, la sang no arriba al riu perquè el Manu li fa entendre que vol treballar per col·laborar en l'economia domèstica que es desbordarà durant les festes.

El Gus continua anant a la seva, treballant amb l'escatologia musical i utilitzant la K per a un polvet ràpid quan ella es deixa.
La cançó del Manu i la K que havia d'escoltar torna a quedar-se a l'espera de moments més propicis.



La conversa inacabada de la setmana:

El Dani li diu a la seva mare que vol ser amb ella, per donar-li suport, quan el Pep vagi a casa a signar els papers de la separació.
La Dolors contesta:
- "És que vull fer-ho sola. Ho entens?"
Hauria pogut continuar dient...
"El que li haig de fer al teu pare no vol tantes mans, ni és apte per a menors de cinquanta anys".

Casablanca