Antecedents

Els antecedens del Pla "Sant Andreu-Sagrera" cal buscar-los en el projecte d'arribada del TGV a Barcelona en que es contemplava establir l'estació central a Sants i unes marquesines o abaixadors a La Sagrera. A l'Ajuntament li interessava fomentar aquest últim emplaçament ja que a Sants no tenien espai per a tot el projecte, amb aquesta intenció es va parlar amb les entitats i associacions perquè es recolzés la promoció de la zona. El parany en el qual es va caure va ser creure que es subsanaria la ferida urbanística que representen les vies.

El maig del 2002 Ajuntament i Ministeri van arribar a un acord per triar el projecte endavant. El pas de les marquessines al que actualment es proposa per a la zona Sant Andreu-Sagrera va sobtar molt ja que la inversió inicial que preveia el Ministeri assolia l'astronòmica xifra d'uns setanta mil milions de pessetes per l'estació de la Sagrera i el cobriment de les vies.

Situació actual

A hores d'ara la situació del projecte és la de l'aprovació provisional per part de l'Ajuntament de la modificació del Pla General Metropolità, PGM, en que es descriu quina és la qualificació urbanística del sòl. En aquests moments l'aprovació es troba a l'espera del vist-i-plau de la Generalitat de Catalunya malgrat que no s'explica encara què es farà concretament a cada indret.

Controvèrsies

L'augment del pressupost inicial té, segons la Plataforma Sant Andreu-Sagrera, una explicació en les operacions especulatives que es preveu que duran a terme les administracions, Ajuntament, Generalitat i Govern central, donat que totes elles posseeixen terrenys a la zona. A parer del president de l'AVV de Sant Andreu de Palomar l'única explicació rau en la venda d'aquests terrenys per fer pisos. Amb les plusvàlues obtingudes amb aquestes operacions es preveu que es financiïn les obres. Per tant, Gonzàlez afegeix que una obra de tal magnitud l'acabaran pagant els que vagin a comprar-se un pis en aquella zona.

La tranparència en la financiació és un dels punts que la Plataforma demana amb més insistència.

Aspectes concrets

Una vegada exposat el context del projecte i les seves vicissituds col·laterals es passà (a la xerrada informativa del 22 de març) a la visualització de planells i als cassos concrets i preguntes dels assistents i afectats.

- El cobriment de les vies, zona de la Maquinista, estació, pisos Vallehermoso, casenes banda mar, Soldevila i Rambla de Sant Andreu, està previst fer-ho amb una llosa per la qual cosa no s'hi podrà ubicar una zona verda. Val a dir que malgrat les peticions de la Plataforma no s'ha donat per escrit el compromís que es pugui plantar un arbre.
Reforçant aquest punt, alguns dels nous veïns van denunciar les promeses sobre el cobriment de les vies que algunes immobiliàries els feren a l'hora d'adquirir els pisos.

- Els tallers. Les infraestructures que han de servir per mantenir la nova línia també estaran ubicades en el teixit ferroviari que passa per Sant Andreu. En el projecte inicial es va apuntar Santa Perpètua de la Mogoda com a emplaçament, però això representava un cost massa elevat perquè s'havien de mantenir dos combois que fessin el trajecte del manteniment.
"Ells s'estalvien els diners dels dos combois però no fan un cobriment com Déu mana per poder tenir un parc verd", exclamava Lluís Gonzàlez.

- Els vials enllaçaran amb el nus de La Trinitat i vindran a parar a Sant Andreu. Segons l'informació que es té del Ministeri els vials arribaran soterrats fins al carrer Soldevila, punt on es convertiran en una rotonda d'entre cinc i set carrils per costat.
"Això és el que ells entenen per parc linial. El carrer Sant Adrià no pot absorvir tant trànsit", emfatitzava Gonzàlez, "sobretot tenint en compte que tenim la Meridiana i la Ronda. S'està fent una sortida ràpida de Barcelona, així de clar, tot i les protestes que es llançaren des de la Plataforma".

Jordina Tarré i Olaiz
"Sant Andreu de Cap a Peus"
abril 2003