per què la WEB STAPels AndreuencsLa Cultura i l'Esport a STAPLes Entitats de STAPLa Història de STAPles Comunicacions a STAPLa Salut a STAPMenjar i Beure a STAPSTAP Superfície ComercialWEB STAP - Pàgina Iniciubicació de STAP
 

L'estaciˇ de la Sagrera serÓ mig soterrada i estarÓ coronada per una gran rambla - F. Espiga
El Punt 12/12/09


El Consell de Ministres va donar ahir llum verd a la posada a licitaciˇ del projecte per 677 milions.

Donant compliment a un trÓmit que era indispensable, el Consell de Ministres va autoritzar ahir la posada a licitaciˇ de la primera fase de les obres de construcciˇ de l'estaciˇ de la Sagrera per un total de 677.123.217,91 euros. El projecte determina que la infraestructura serÓ mig soterrada i constarÓ de diferents nivells, on hi haurÓ des de les lÝnies d'alta velocitat i rodalies, la xarxa de metro, aparcaments o una estaciˇ d'autobusos. Aquest disseny permetrÓ que la superfÝcie sigui un gran espai d'˙s ciutadÓ, a mig camÝ entre una rambla i un parc, que tindrÓ una vistosa pŔrgola com a element arquitect˛nic mÚs distintiu.

Casualitats o no, un dia desprÚs que l'Ajuntament de Barcelona anunciÚs que la Sagrera no entrarÓ en servei fins al 2016, ahir el govern estatal va resoldre una qŘestiˇ purament procedimental per˛ de gran transcendŔncia pel que fa al projecte. El Consell de Ministres va acordar que Foment posi l'obra a licitaciˇ amb un pressupost que supera els 677 milions d'euros. Un cop feta voltar la clau de la capsa, ara ha de ser el consell d'administraciˇ d'Adif qui aprovi ľentre els propers dies 21 o 22ľ l'inici d'aquesta subhasta. Les previsions de l'Ajuntament de Barcelona sˇn que l'adjudicaciˇ del projecte es podria fer efectiva en un termini orientatiu de tres mesos.

Del total del pressupost d'aquesta primera fase, 417 milions es destinaran a la construcciˇ de l'esquelet de l'estaciˇ, incloent-hi tambÚ les vies. Per contra, els prop de 260 milions que completen el lot fan referŔncia als accessos, uns treballs que abrašaran una important extensiˇ de terreny que arriba fins al pont de Bac de Roda o la pastilla coneguda com a triangle ferroviari. El projecte preveu que el tram de vies de 220 metres que va des del pont fins a la infraestructura quedi cobert, una actuaciˇ que permetrÓ crear en el futur un parc d'estructura lineal que relligarÓ urbanÝsticament tota la zona.

A banda de ser una obra d'enginyeria de gran complexitat, la Sagrera tambÚ es reivindicarÓ com un projecte d'arquitectura en maj˙scules. L'estaciˇ estarÓ mig soterrada i tindrÓ diversos nivells superposats. En els primers s'hi instalĚlarÓ la terminal d'alta velocitat, la qual disposarÓ de quatre andanes i serÓ de 400 metres de longitud, i una cinquena de 200, totes amb una amplada de 12 metres. TambÚ disposarÓ d'un vestÝbul, que tindrÓ un gran espai central amb les taquilles i una zona comercial. En aquest nivell superior tambÚ s'encabirÓ una estaciˇ d'autobusos.

 

Les profunditats de la infraestructura sˇn per a la xarxa de rodalies, que en aquest cas tindrÓ el vestÝbul a dos nivells, i les lÝnies 4 i 9 del metro. En aquesta Órea tambÚ hi haurÓ fins a quatre aparcaments, amb una capacitat per a 2.500 vehicles. Aprofitant el monumental pla d'obres, es farÓ una profunda remodelaciˇ del parc de vies de la xarxa convencional per adequar-la a l'alta velocitat.

El fet que una part substancial de les instalĚlacions estiguin sota terra, permetrÓ que el sostre o superfÝcie de l'estaciˇ estigui prÓcticament a cota de terra. Per aix˛ s'urbanitzarÓ a imatge d'una mena de rambla que connectarÓ amb el parc esmentat, el qual naixerÓ del pont de Bac de Roda. La cirereta del pastÝs serÓ una gran pŔrgola de formes ondulades que coronarÓ la infraestructura ferroviÓria, la qual reforšarÓ el carÓcter ciutadÓ de l'espai. L'edifici, d'acord amb les expectatives del projecte, incorporarÓ tecnologia per facilitar l'estalvi de consum energŔtic.

L'Estat aprova la compensaciˇ pel retard del TAV a Franša
El Consell de Ministres va autoritzar ahir al Ministeri de Foment a modificar el contracte de la concessionÓria de Figueres a PerpinyÓ, TP Ferro ľen compensaciˇ pel retardľ amb l'arribada de la lÝnia d'alta velocitat a la frontera francesa. Tal i com ja va avanšar aquest diari el mes de novembre, Foment haurÓ de compensar amb 128 milions d'euros la concessionÓria. L'empresa tÚ acabat el tram entre Figueres i PerpinyÓ des del mes de febrer i no funcionarÓ de manera normalitzada fins al 2012. A mÚs, se li amplia la concessiˇ fins als 53 anys. Fins ara es parlava de 60 milions d'indemnitzaciˇ. En el contracte que van signar Foment i TP Ferro ľquan es va adjudicar la construcciˇ i concessiˇ del tram de la via del tren d'alta velocitat de Figueres a PerpinyÓľ es deia que s'hauria de compensar l'empresa si hi havia endarreriments en el pas de trens per la infraestructura. Com que previsiblement no serÓ fins al 2012 que la lÝnia funcionarÓ amb normalitat, el govern espanyol haurÓ d'indemnitzar TP Ferro per aquests quatre anys.


l'entrecomillat i la cursiva de la paraula 'barri' són de la WEB STAP
difondrem en aquesta web totes les Opinions que ens arribin dels Mitjans de Comunicació
imatges -1 -2 - 3 - 4
webstap@sant-andreu.com
Sant Andreu de Palomar Segle XXI - STAP21
WEB STAP - Pàgina Inici
Els Segadors
Fòrum STAP
participa !
l'Escut de STAP
Tornar