El finançament de l'estació de la Sagrera, que estava aturat arran del daltabaix immobiliari, està resolt. Com a mínim, a curt termini. Ahir, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, es van desplaçar a Madrid per escenificar el pacte amb el ministre de Foment, José Blanco, i van anunciar que l'Estat afegirà als 160 milions que ja preveia pagar 255 milions més, a raó de 51 anuals fins al 2013. Aquest paquet estatal es destinarà a l'estructura de l'estació, que es posarà a licitació aquest estiu juntament amb els treballs per fer els accessos, que també pagarà l'executiu espanyol i costaran 211 milions. Quedarà pendent l'interior de l'estació: 287 milions més, un 40% del total, que han de sortir dels aprofitaments urbanístics.

El problema de la Sagrera venia de les plusvàlues, que el 2002, quan es va constituir el consorci integrat per Ajuntament, Generalitat i Estat, es va preveure que permetrien pagar el 60% de l'estació, mentre que la resta, 134 milions llavors (160 ara, actualitzats segons l'IPC), els abonaria l'Estat. La crisi, però, va deixar obsoletes inopinadament aquestes previsions, perquè ara no hi ha inversors que permetin a la societat pública disposar de liquiditat per tirar endavant una obra que el consistori considera clau en la seva estratègia urbanística.

Els nous termes del finançament pactats ara resolen el trencaclosques mitjançant una fórmula senzilla: l'Estat paga més del previst, en termes absoluts i també relatius, perquè passa d'assumir el 40% a assumir-ne el 60%; i, a més, posa tota la seva part sobre la taula ara mateix, de manera que es pugui començar a treballar. Aquí, però, ve el primer punt polèmic: els 255 milions que l'Estat abocarà ara de més en la futura gran estació del TAV al nord de Barcelona es computaran en la disposició addicional tercera de l'Estatut, que fixa les inversions estatals a Catalunya fins al 2013. Aquest factor ahir el mateix Nadal el va plantejar com a indiscutible –«totes les inversions que l'Estat fa a Catalunya i que es consignen als pressupostos generals de l'Estat compten a efectes de l'addicional tercera, i cap d'elles es fa en detriment de les altres», va cloure–, però el cert és que fins ara tant l'Ajuntament com el govern català –l'espanyol havia guardat un prudent silenci sobre aquest tema– havien especulat amb la possibilitat que aquesta inversió sobrevinguda anés a banda de la disposició addicional tercera o, si no, que es rescabalés l'executiu de José Montilla d'alguna manera. Per exemple, revertint en infraestructures catalanes els possibles aprofitaments urbanístics i terciaris futurs del projecte.

Sigui com vulgui, ahir cap de les parts ja no esgrimia aquesta reivindicació. I pel que fa als aprofitaments futurs, quan n'hi hagi, aniran a la mateixa estació. La previsió és que d'aquí surtin com a mínim 287 milions que servirien per finançar la segona fase, la de les obres interiors de l'estació, una segona fase que no té terminis i que torna a estar, doncs, supeditada al mercat, el segon aspecte polèmic de la fórmula pactada ara, però també un risc que ahir tant Blanco com Nadal van minimitzar. De fet, tots dos van considerar que la previsió de 287 milions és a la baixa, i que se'n podrien generar molts més. Pel ministre, no cal cap «pla B» per si de cas el càlcul per les plusvàlues torna a fer figa, perquè, amb aquesta crisi, «ja hem tocat fons», i ara només toca revifar. Pel conseller, en el pitjor dels casos, l'obra permetria obtenir els crèdits necessaris per tirar endavant aquesta segona fase, de la qual s'està redactant el projecte. De moment, però, el que compta és la primera. El projecte està gairebé enllestit, i s'ha de presentar i aprovar aquest maig o a començament de juny. La intenció de les administracions implicades és que l'obra es posi a licitació a l'estiu, juntament amb els treballs del tram de 400 metres de la plataforma ferroviària del TAV entre Bac de Roda (el punt on acaba el túnel entre Sants i la Sagrera) i la mateixa estació, un projecte que inclou la cobertura de les línies d'ample internacional i ample ibèric i els accessos viaris. Aquest projecte complementari representa una inversió, també a càrrec de l'Estat, de 211,4 milions. En total, doncs, aquest estiu Foment posarà a licitació mitjançant l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries treballs per 638,2 milions a la Sagrera, un paquet que Blanco va qualificar de rècord.

Una obra de 703 milions amb molta inflació
L'estació de la Sagrera serà un gran node intermodal que disposarà, per una banda, de deu vies, cinc andanes i un gran vestíbul per a l'alta velocitat, i per l'altra, de vuit vies, quatre andanes i un altre vestíbul específicament per al servei de rodalies. L'estació estarà connectada amb les línies 4 i 9 de metro i disposarà de 2.800 places d'aparcament, i «una gran coberta que il·luminarà l'estació de forma natural i que serà tractada com a a espai públic», va explicar Blanco, que va aventurar que «passarà a formar part de les obres arquitectòniques que ja són signe d'identitat de Barcelona». Seria un fracàs que no ho fos, perquè l'estació costarà una ronyonada: 703 milions, a banda dels 211 destinats als accessos. Una xifra a anys llum dels 335 que es va aventurar que costaria l'any 2002, i fins i tot dels 457 en què el consistori la taxava a mitjan 2008. El desembre passat la previsió de costos va tornar a pujar fins als 592, una xifra que, arrodonida a 600, és la que l'Ajuntament ha anat donant fins a aquesta mateixa setmana. Ahir, dos dies després que el regidor d'Urbanisme, Ramon Garcia-Bragado, tornés a esgrimir aquesta xifra, el projecte s'havia encarit quasi un 20% més.