El tema de la placa del Fòrum immobiliari i urbanístic amb el nom en castellà del rei Joan Carles no és un fet gens secundari ni cap incoherència. Fins i tot el rei respecta més el català que Clos.

Ha estat la prova que fa mil de l'anticatalanitat intrínseca, estructural, evident i profunda de tot el sinistre Fòrum. Per desgràcia, Clos i la seva cort són incapaços de ni tan sols poder articular el seu anticatalanisme i el seu antinacionalisme català.

Escric que és una desgràcia que no ho sàpiguen articular, perquè, si en fossin capaços, quedaria més palesa la seva autèntica naturalesa. Tot seria més evident.

El setembre del 2001, en un moment d'expansió verbal cofoia, Clos exposava la seva passió per autors ultradarwinians i pontificava: "Avui la identitat és la suma de moltes coses que succeeixen a les persones, no de la idealització del territori com una entitat divina per sobre dels ciutadans". I afegia: "Hem de sortir de la neurosi que ens porta a donar voltes i més voltes al voltant d'un no-problema". Està clar que Clos volia atacar el nacionalisme, però ho feia sense entendre-hi ni un borrall. Com sempre, produïa vergonya aliena.

Com que de problemes concrets -excepte la destrossa de Barcelona amb el seu "urbanisme a cost zero"- Clos no hi entén, sempre acaba anant pels camins de la vaguetat. És el propi dels fulls dels vells calendaris, on cada dia hi havia una frase de Confuci o de Tagore.

"Déu ha mort -afirmava des de la seva trona municipal i amb to d'il·luminat d'una secta-; l'home es troba en el centre del debat, però és conscient dels seus límits. El moment és apassionant". Era la pallassada o bé l'equivalent, en tronat, al cascavell d'algunes serps.

Després ha vingut la realitat anticatalana del Fòrum. El primer i principal aspecte ha estat una dilució folklòrica de la diversitat nacional, que segons Montaigne "és la qualitat més universal".

Tractar-ne, pot servir per intentar establir mitjans jurídics i polítics que la protegeixin, o bé per treure a passejar el mite de la Torre de Babel i intentar fer creure que la uniformització és un bé. Aquest darrer és el missatge constant i subliminar del Fòrum de Clos.

Fa pocs dies vaig veure una emissió del Fòrum per la seva ala televisiva (la TV municipal). Feia caure la cara de vergonya. Un personatge deia bestieses en català, la veu en off ho traduïa al castellà (ofegant el català) i tot plegat era subtitulat en francès. Com el tema de la placa, tampoc no era res banal, sinó ben significatiu. Era un cas de trilingüisme bien entendido on el català esdevenia una inutilitat.

Alfons Quintà