Els experts alerten que Barcelona s'ha venut a l'arquitectura d'aparador.

Consideren el Fòrum o el gratacel de Nouvel obres descontextualitzades que no tenen en compte la ciutat.

Els darrers símbols de l'urbanisme i l'arquitectura barcelonina han sorprès negativament els experts que han participat en el III Congrés Internacional Arquitectura 3000, que consideren que edificis com el del Fòrum, el gratacel cilíndric d'Agbar, o part de les operacions de remodelació efectuades a Ciutat Vella no s'han fet a escala barcelonina. Arquitectes, antropòlegs, sociòlegs, filòsofs i científics han posat a debat l'arquitectura de la « in-diferència », governada per l'estètica, en contra de l'arquitectura responsable, que és sensible al seu entorn, al clima, a la cultura i a la geografia de l'espai on treballa.

Professionals de prestigi internacional com l'arquitecte colombià Rogelio Salmona, que va col·laborar a París amb Le Corbusier, també Mikko Heikkinen i Juha Leiviskä, referents de l'arquitectura finlandesa, l'antropòleg i arquitecte Amos Rapoport, el psicòleg Jean Valsiner i el filòsof Víctor Gómez Pin han reflexionat durant quatre dies a Barcelona sobre l'arquitecte que basa el seu treball únicament en l'estètica i fa una obra frívola que no aporta res a la societat, i l'arquitecte èticament estètic que demostra que l'arquitectura està lligada a les ciències socials.

El president del congrés, Josep Muntañola, professor del departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya, que ha organitzat l'esdeveniment, assenyala ara algunes de les conclusions de les jornades, on les opinions han estat contundents a l'hora de valorar Barcelona.

Els experts han considerat que entre els darrers treballs arquitectònics aixecats hi ha força exemples de l'arquitectura «in-diferent». La torre Agbar la consideren «fora de context», i «l'arquitectura del Fòrum es troba molt agressiva o molt exagerada», comenta Muntañola, recopilant algunes de les idees del congrés.

Els experts que coneixen la ciutat han destacat que Barcelona ha estat atractiva perquè era una ciutat «pròxima, feta a escala humana, on es venia per no trobar-hi gratacels», però que ha optat per una arquitectura «copiada dels Estats Units que altres països ja han abandonat després de comprovar que no aporta res per a la convivència».

Com a exemples, la plaça del Fòrum, «articulada d'una manera molt dura i que és violenta per a la gent», i l'edifici principal del Fòrum, que Muntañola considera un encàrrec massa precipitat per als suïssos Herzog i De Meuron, que han fet un treball amb poca informació de la ciutat.

Carme Àlvarez