..El Francisco camina cap a la cuina mig adormit encara mentre la Trini agafa la bossa i les claus de casa:
- Nino, vaig al mercat i a comprar les bombetes que fan falta. Tu ves espavilant que al final, no farem res!
- Sí, Trini... -diu des de la cuina badallant.
- I no t'oblidis de llençar a les escombraries els ous farcits que hi ha a la nevera! -crida des del passadís.
- Que sí... -diu ell en veu alta mentre es prepara el cafè.
- Adéu!

El Francisco deixa la cafetera escalfant i seu al sofà després. Engega la tele i espera a que el cafè estigui llest.
La Trini es dirigeix al Peris on ha quedat amb la Remei però al passar per la porta de la farmàcia llegeix un paper on posa: "Es necessita farmacèutic/a". La Trini es sorprèn i entra corrent al bar:
- Nena, nena! Has vist el paper que ha penjat el Marc a la farmàcia?
- Quin paper? De què em parles?
- Està buscant un farmacèutic. Què deu haver passat amb la Quima?
- Segur que l'ha despatxada. S'haurà adonat el Marc que la Quima no és aigua clara i la fotuda al carrer.
- S'ho mereix, per mala pècora. I a més a més, a la seva edat. Segur que ja no troba cap feina. Acabarà rentant escales si vol guanyar-se uns diners!
- Mira, el Marc. Li podem preguntar i així sortim de dubtes...
- Molt ben pensat, Remei -diu la Trini girant-se cap a la barra -. Marc, Marc! Perdona...
- Bon dia, què tal? Què volies, Trini?
- Res, només fer-te una pregunta sense importància...
- És que ha vist que estàs buscant a algú per la farmàcia -diu la Remei.
- I volia saber què ha fet la Quima perquè hagi deixat la feina.
- Fer? Res, no ha fet res. S'ha jubilat definitivament. Ara vol viure la vida. D'aquí un parell de dies, marxa de creuer. A la seva edat, és el que ha de fer. Pensar en ella mateixa i gaudir la vida!
La Trini queda com decebuda.
- Voleu res més?
- No, gràcies, maco -diu la Remei.
- Doncs vaig a prendre'm el cafè i a obrir. Que tingueu bon dia...

- Jubilada... Gaudir la vida... - mormola la Trini.
- Va, dona, va, no t'hi capfiquis tu ara. És el que volies, no? Treu-te-la del mig... Doncs ja està, se'n va. Desig concedit. I ara menjat la torrada que sinó, se't quedarà més dura que una pedra.

La Trini està esperant torn a la parada del Rafa quan apareix la Quima carregada amb un parell de bosses. S'atura al costat de la Trini quan la veu.
- Hola Trini, com estàs?
- Bé, i tu?
- Molt bé -diu somrient -. Suposo que ja sabràs que he deixat la feina a la farmàcia..., em jubilo i marxo de Sant Andreu.
- Si, per viatjar i gaudir la vida... Alguna cosa m'han explicat, sí.
- Bé, doncs res més. Només volia que sabessis que ja pots quedar-te tranquil·la i que em penedeixo de tot el que ha passat. Sobretot, d'haver-te perdut com amiga. Això no m'ho perdonaré mai.
- Haver-ho pensat abans de fer el que vas fer.
- Bé, Trini, jo només volia acomiadar-me. Et desitjo el millor al costat del Francisco. Adéu.

La Quima marxa i la Remei s'acosta a la Trini sense perdre ni un segon.
- Què volia aquesta ara?
- Només m'ha dit que se'n va i que ja puc ser feliç amb el Francisco. Què s'haurà pensat aquesta..., dir-me el que haig de fer a aquestes alçades?
- Clar, dona... Tu ni cas. Ara ja t'has tret un pes de sobre.

La Trini arriba a casa amb la compra del mercat i els encàrrecs fets. Entra a la cuina per deixar les bosses i agafa la verdura per ficar-la a la nevera on es troba els ous farcits.
- La mare que et va matricular, Francisco. No sé per què et deixo res encarregat.
Agafa el plat i el treu de la nevera. Però quan està a punt de llençar-los li ve una idea al cap. Deixa el plat damunt la cuina i obre la porta d'un armariet d'on treu un tupper de color taronja.

Més tard, a La Fusteria, el Francisco pren una cervesa quan entra el Marc:
- Ei, Francisco, hola. Fent l'aperitiu?
- Més o menys. I tu què? Fent també un descans?
- Sí, massa feina. Rai, posa'm una sense alcohol. I des que estic sol, més encara. No saps com trobo a faltar a la Quima!
- A la Quima? Jo no treballa a la farmàcia?
- No, ha decidit jubilar-se i fotre el camp, per viatjar i fer la seva. Pensava que ja ho sabies. La Trini m'ha preguntat aquest matí i li he explicat tot a ella.

- Doncs, no. Encara no l'he vista. Vaja, em deixes de pedra, Marc. No en sabia res d'això de la Quima.
- Suposo que amb els darrers esdeveniments que ha viscut el veïnat, una cosa com això de la Quima passa més desapercebuda.
- Sí, és clar. Bé, jo vaig passant. Segur que ja deu estar la Trini a casa i vull donar-li un cop de mà amb el dinar. Ja ens veurem, Marc.
- Adéu, Francisco.

El Francisco comença a caminar però acaba arribant a la porta de la casa de la Quima. Pica a la porta obrint el Quico.
- Ei, quina sorpresa!
- Puc passar?
- I tant home, i tant.
- Està la teva mare?
- Sí, està dalt, al bany. Em penso que no es troba gaire bé.
El Francisco se n'adona que damunt la taula hi ha un tupper de color taronja.
- I què li passa a la Quima?
- Res, haurà menjat més del que li tocava.
- Perdona'm Quico, però aquest tupper es sembla molt als que tenim la Trini i jo a casa.
- És que és vostre. De fet l'ha portat la Trini amb ous farcits per la meva mare. I ja et dic, es deu haver fet un tip d'ous perquè no li han caigut massa bé...
- La mare que la va parir... Escolta Quico, agafa a la teva mare i porta-la al CAP urgentment. Pot posar-se molt malament! Jo vaig a casa, haig de parlar amb la Trini molt seriosament.
- Al CAP? Urgentment? Però de què parles?
- Va, afanya't! Ara no tenim temps!

El Francisco marxa corrent molt nerviós i surt de la casa just quan la Quima baixa les escales.
- Quico, m'ha semblat sentir la veu del Francisco?
- Sí mama, i m'ha dit que et porti urgentment al metge. Que pots empitjorar.
- Jo? Per què? Si em trobo perfectament... De fet, millor que mai.
- Doncs ja parleu i que t'ho expliqui perquè jo no he entès res! Vaig a dalt, a la meva habitació.

Francisco arriba al seu pis molt espitat.
- Trini, Trini! -crida.
- Què passa? Què vols? Què son aquests crits? -diu sortint de la cuina.
- Diga'm que no has fet el que penso que has fet...
- Jo? De què estàs parlant, Francisco?
Francisco entra a la cuina i obri la nevera:
- Merda, Trini. Com has pogut? Com has estat capaç de fer una cosa així?
- De què parles, Francisco? Vols fer el favor de relaxar-te i dir-m'ho?
- M'he passat per casa la Quima i he vist un dels nostres tuppers. El Quico m'ha dit que li havies portat tu amb ous farcits, per ella. Però com has pogut? Si ja els volíem llençar perquè podrien estar passats! I els hi has portat a la Quima!! Què volies? Matar-la d'una salmonel·losi?
- Què dius? Però què estàs dient, Francisco? Em creus capaç de fer una cosa així?
- Llavors, què has anat a fer a casa de la Quima? Què li has portat?
- Els ous que tu havies de llençar a les escombraries, els he llençat jo. Aquest matí, m'he trobat a la Quima al mercat i s'ha disculpat per tot el que va passar i m'ha dit que estava penedida sobretot, d'haver-me perdut com amiga. I quan he sabut que marxava de Sant Andreu doncs... Li he preparat uns ous farcits nous i els he portat a casa seva. Hem parlat i em fet les paus. No volia quedar-me amb l'angoixa que portava dins meu. Necessitava aclarir les coses i si ha de marxar, doncs que ho faci però quedant com amigues.
- Trini, perdona'm... jo...
- Tranquil, t'entenc. Després de tot el que hem passat...
- No saps quant t'estimo, amor meu.

Tots dos es fan un petó i s'abracen. I en aquest moment la Trini recorda com abans, va deixar sobre la cuina els ous farcits, va agafar el tupper i després amb una forquilla, va ficar els ous dins del tupper, mentre pensava que potser, encara no s'havien fet malbé...
- Bé nino, i ara estigues atent al foc que jo haig de llençar les escombraries...
La Trini agafa la bossa amb les deixalles i surt del pis.

-CONTINUARÀ ...-

Channing