..Si hi ha un exemple clar de fracàs és quan en un programa de televisió s'introdueixen canvis per reduir la durada de l'espai en qüestió. Això és el que li passa a "Jo vull cantar" que de sobte, la cadena que l'emet, ha decidir acabar amb el concurs unes setmanes abans del que estava previst.

Però el fracàs també l'experimenten les persones de mil formes diferents. Objectius personals no complits, tasques en la feina no aconseguides, o coses aparentment tan senzilles com superar una pantalla en un videojoc.

El Rafa entra en La Fusteria on es troba al Rai davant d'una televisió enorme jugant a un videojoc.
- Rai, però què és això?
- Un moment, Rafa, ara no puc atendre't.

El Rai comença a fer moviments amb les mans, com si jugués al tennis i finalment perd:
- Merda! Un altre cop m'ha guanyat la maquineta.
- D'on ha sortit això?
- L'he comprat jo, per atraure nova clientela. Rafa, necessito pensar com guanyar calers... el Fede i el Paco estan desapareguts i el negoci s'enfonsa.
- Però no és el teu problema, Rai.
- Sí que ho és. A mi això m'agrada i no vull perdre la feina.
- Bé, tu sabràs el que et fas. Per cert, has vist la Charlotte per aquí aquests dies? No la trobo ni per telèfon ni a casa...
- No, doncs per aquí tampoc ha passat. Deu estar encara fotuda per la mort de la Isabeleta...
- O potser, ha marxat uns dies amb el nen fora de la ciutat... Espero trobar-la aviat perquè em té preocupat.
- Vinga, agafa un comandament i fes una partida amb mi.
- Jo no sé si sabré.
- Ja veuràs com és molt fàcil.

Al cap d'una estona, els dos amics estaven suant i entusiasmats amb la nova adquisició que havia fet el Rai pel pub. Però la diversió va ser interrompuda amb l'arribada de la Iris que entrava al local molt bé acompanyada.
- No us ho deia? -diu la Iris -. El trobaríem jugant i així és.
- Sogre!! -diu el Rai al girar-se.
- He guanyat!!! -crida el Rafa aprofitant la falta d'atenció del seu contrincant.
- Ei, no s'hi val, m'he despistat un moment.
- Ah! Se sent!
- Rafa, no et fa vergonya aprofitar-te així de la gent? -diu una veu de dona amb molta autoritat.
- Senyora Pilar! Quina alegria tornar-la a veure per Sant Andreu!

Tots es saluden, s'abracen i es fan petons molt contents.
- Quan heu arribat? -pregunta el Rai.
- Aquest matí. Li hem deixat tot escampat a la Roser pel seu pis -diu el Santiago -, per poder venir a saludar-te.
- I ara anirem al mercat perquè he decidit obrir la parada a partir de setembre.
- Em sembla molt bé! -diu el Rafa -. Al mercat la trobàvem a faltar, Pilar.
- I jo a vosaltres, creu-me. L'única cosa que em sap greu és haver fet que la Carme marxi del pis de la meva germana.
- Però amb la Núria s'hi estarà bé. Tu no comencis a patir, eh? Que no hem fet més que arribar!

Tots riuen. Mentre, la Carme s'instal·lava amb la Núria.
- Sento molt tota aquesta molèstia, nena...
- Ja t'ho vaig dir que podries haver-te vingut molt abans.
- Però amb el nen, la Ingrid, tu... Aquest pis no és tan gran, eh?
- Ens apanyarem, no pateixis. De totes maneres, jo he de tornar a casa meva aviat, no m'hi puc estar aquí per sempre.
- És cert, t'has d'ocupar també de la teva família... A veure si un dia vens amb el teu marit que ni ens l'has presentat ni res...
- És que viatja tant el pobre, que ja veus, no té temps ni per nosaltres.
- Tu parla-ho amb ell i a veure quan és possible. Vaig a sortir per fer uns encàrrecs i després sortim a dinar tots plegats que us convido.
- No cal, Carme...
- Sí, sí que cal. Al cap i a la fi, m'heu d'aguantar aquí, no? -diu rient.
- Mira que ets burra, eh?
- Fins ara nena -diu la Carme agafant la seva bossa i sortint.

L'Ingrid surt de la seva habitació:
- "Así que no conocen a tu marido..."
- Ara et dediques a escoltar darrere de les portes?
- "Es sorprendente ver cómo cree conocerte toda tu família. Y en realidad no saben nada de ti."
- Vols fer el favor de callar d'una puta vegada?
- "Dame lo que te pedí y seguiré callada. De lo contrario, lo perderás todo."

La minyona torna a entrar a la seva habitació mentre la Núria seu emprenyada al sofà.

Al mercat, la Roser i la Carmeta es troben a la Pilar i al Santiago a la parada:
- Pilar!!
- Carmeta! Quina alegria retrobar-nos aquí.
- La veritat és que aquest lloc sense tu no era el mateix. Quan la teva germana em va dir que tornàveu per quedar-vos i reobrir la parada, no m'ho podia creure. No saps què contents estem tots per la teva tornada.
- Tots no ho crec, Carmeta.
- I això?
- Res, només que jo no m'ocuparé d'atendre la parada. Tinc ganes de fer altres coses.
- Això no ho sabia, Pilar -diu la Roser -. Jo pensava que l'atendríem nosaltres, com hem fet temps enrere.
- Doncs no, Roser. Nosaltres viurem la vida com cal. Per treballar ja n'hi ha d'altres que poden, tenen forces i ganes.
- La teva germana té raó. Els grans, a viure, i els joves, a pencar! -diu el Santiago.
- I a qui has pensat contractar?

En aquell moment apareix el Rafa.
- Ja he parlat amb la Rosita, Pilar. Ha entès perfectament que vulgui acceptar la seva oferta de feina.
- Aquí el teniu. El Rafa se n'ocuparà de tot.
- No m'ho puc creure -diu la Roser.
- I ara que he revisat la parada, ja podem marxar. Rafa, ja parlarem del contracte i de les teves funcions a la parada.
- Clar que sí, mestressa.
- Santiago, què et sembla si comprem alguna cosa per sopar aquesta nit i de passada, saludem a la gent del mercat?
- Em sembla una molt bona idea, Pilar.
- Germaneta, aquesta nit la Carmeta i l'Aureli vindran a casa per veure el concurs dels cantants -diu la Roser.
- Millor! Quants més seurem, més riurem.

La Pilar, tan eixerida com sempre, ho deixa tot disposat i se'n va amb el seu home a fer les compres pertinents.

A la nit, tots estaven reunits davant la televisió per veure un nou programa del "Jo vull cantar":

- Benvinguts senyores i senyors un dimecres més a "Jo vull cantar" que des d'avui introdueix una novetat molt important pel desenvolupament del concurs. Com sabeu, queden a l'acadèmia set grans veus. Doncs bé, avui i la propera setmana, seran proposats per abandonar el programa cinc concursants i no quatre com fins ara era habitual. D'aquest cinc, un serà salvat pels professors i un altre pels companys. Per tant, vostès des de casa tindran a tres participants per escollir entre ells al que vulguin que segueixi a l'acadèmia. Així començarem a enfilar la recta final del "Jo vull cantar" que s'acomiadarà de tots vosaltres d'aquí a dues setmanes!

El públic aplaudeix.

- I que aquests aplaudiments serveixen també per donar la benvinguda als set concursants que encara estan competint a "Jo vull cantar". Fortíssima l'ovació!

Les fanfàrries i el clamor del públic acompanyen a la sortida a l'escenari dels participants que encara estan dins de l'acadèmia, entre ells, l'Eli i la K.

- Fem una petita pausa i de seguida comencem! Fins ara! -diu l'Àlex.

Al pis de la Roser, el Santiago s'aixeca del sofà:
- Vaig a la cuina a per aigua. Voleu res?
- No...
- Jo estic convençuda que guanyarà la K -diu la Carmeta -. Té una veu esplèndida.
- Qui ho fa millor és l'Eli -diu l'Aureli -. Té la mateixa empenta que quan vivia a ca'n Sarró.
- Totes dues ho fan molt bé, és cert -diu la Pilar -, però no m'agrada aquest canvi d'última hora que han fet.

De sobte, se sent a la cuina, com es trenca un got i després un colp més sec.
- Santiago, què has fet ara? -crida la Pilar -. Santiago? Què no em sents?
- Vaig a veure què passa -diu l'Aureli.
- Aquests homes no saben fer res a la cuina -diu la Carmeta.
- Pilar, Pilar!! - diu cridant l'Aureli -. Truca a una ambulància, ràpid! El Santiago està estès al terra!
- Ai, Déu meu!

La Ingrid mirava el concurs asseguda al sofà. Estava sola. La Carme sopava amb la Paquita aquella nit. De sobte, algú se li acosta pel darrere. No fa soroll. La noia no se n'adona que algú l'observa per l'esquena. Una ma agafa l'espatlla de la minyona que del sobresalt, es gira espantada:
- "Núria! Qué susto me has dado."
- "Toma!" -diu la Núria estirant l'altre braç per damunt de l'altra espatlla.
- "Qué es?"
- El que em demanaves pel teu silenci. I més val que sigui així perquè si em tornes a fer xantatge et prometo que aquest cop et faré callar jo, per sempre. M'has entès?
- "Perfectamente, señorita Núria".
- Molt bé. I ara, pots continuar veient la televisió..., a la teva habitació.

La Ingrid la mira amb menyspreu i s'aixeca del sofà marxant a la seva habitació. Després la Núria seu agafant el comandament a distància de la tele, apujant una mica el volum.

- I després de les propostes del nostre jurat, tots esteu a la corda fluixa menys el Sebastià i la Kristina. -diu el presentador del concurs-. La resta, ara, esteu en mans dels vostres companys i dels professors de l'acadèmia. Connectem amb la Beth, molt bona nit!
- Bona nit, Àlex, bona nit a tothom. Un moment difícil perquè clar, nosaltres voldríem salvar a més d'un però finalment hem decidit que ha de continuar la seva formació a l'acadèmia... l'Andreu.
- Andreu reuneix-te amb els teus dos companys... I ara seran ells qui decidiran qui de vosaltres quatre queda també salvat. Us recordo que el favorit del públic, el Sebastià en aquest cas, té doble vot en cas d'empat, d'acord? Doncs uns segons de temps perquè escriguin a les pissarres el nom que ells creguin convenient...

A la hora de la veritat, tothom espera que el resultat sigui el desitjat. A l'hospital, les proves fetes al Santiago no donaven cap tipus d'esperança als seus familiars. La mort l'havia atrapat i poc a poc se n'anava amb ella.

- Sabrem ara el nom que ha escrit el Sebastià... A qui vols salvar?
- Flora.
- Un vot per la Flora, i sabrem ara el vot de la Kristina.

A l'habitació del Jordi, la Ingrid se'l mirava plorosa mentre es guardava a la butxaca el xec que la Núria li havia donat perquè guardés silenci.

- L'Eli -diu la K.
- Un vot per l'Eli, de moment empatada amb la Flora. Important, si ara l'Andreu diu el nom del Josep o del Xarli el triple empat quedarà desfet a favor de la Flora perquè el vot del Sebastià compta el doble. I farà passar directament a la semifinal si el vot és per a qualsevol de les seves companyes. El teu torn, Andreu.

A moltes llars, la gent desitjava que el concursant que s'havia de salvar fos l'Eli, però no sempre s'aconsegueix allò que tothom espera.

- Flora! -diu el noi.
- Doncs amb dos vots, Flora passes directament a la semifinal i ara, en mans de vostès i dels seus missatges i trucades està el salvar a un dels tres proposats per abandonar el programa: el Xarli, el Josep o l'Eli. La propera setmana dos d'ells deixaran "Jo vull cantar"! Fins la setmana que ve! Adéu!

L'Eli plorava desconsolada mentre la K corria des de l'altra punta del plató a fer-li una forta abraçada.

-CONTINUARÀ ...

Channing