..Al pis de la Clara, el Iago mirava la tele assegut al sofà mentre es prenia un cafè.
- Recorda -diu la veu en off del Jordi Novelles a TV3 -, si ets el millor o la millor cantant i vols demostrar-ho, participa al concurs d'aquest estiu a TV3! Truca ara al telèfon que apareix a la pantalla per passar el càsting que et donarà la oportunitat de la teva vida! Molt aviat, a TV3 "Jo vull cantar", amb l'Àlex Casademunt.

Quan el Sergi surt d'una de les habitacions amb el seu equipatge, el Iago apaga la tele i es posa dret.
- Ja ho tens tot?
- Sí. Em sembla que no em deixo res -diu el mosso una mica trist.
- D'acord... doncs que vagi bé...
- Gràcies, igualment. Escolta Iago... diga-li al Max que ho sento, que sento moltíssim com han anat les coses. M'hagués agradat evitar la bestiesa que va cometre la Clara l'altre dia... Em sento responsable en part.
- Tranquil, tu vas fer el que havies de fer. Quan el Max surti de l'habitació ja li diré...
- Bé, doncs, adéu.

El Sergi obre la porta, carrega el seu equipatge i se'n va. El Iago tanca la porta i s'acosta al passadís:
- Max! Surt, vine a esmorzar... El Sergi ja s'ha anat.
Amb samarreta i pantaló curt, surt despentinant i amb mala cara el Max que va cap a la taula. Seu fent-ho el Iago després.
- Menja alguna cosa -li diu agafant al Max de la mà.
- No tinc molta gana.
- Max, has de tenir forces per ajudar a la teva mare, no pot veure't enfonsat.
- No em puc treure del cap el que la Clara va fer. Va matar a la Chus per mi, sembla que no et vulguis adonar...
- Jo també hi era, sé el que va fer i per què. Però ara el que hem d'intentar és fer-li costat i esperar a veure què passa...
- La Clara m'estima, sempre m'ha estimat -diu com absent -, i jo no he sabut demostrar-li mai el que sento per ella...
- Encara estàs a temps, amor meu.
- T'ha dit res el Sergi?
- Que ho sentia molt... Però no hi pensis en ell ara. Pensa que has de tirar endavant i que farem tot el possible per treure a la Clara de la presó.

El Max, de sobte, trenca a plorar. El Iago l'abraça. Sona el timbre de la porta:
- No obris, no vull veure a ningú.
- Pot ser el teu pare..., ens va dir que vindria.
- Ara no tinc ganes de veure'l...
- Max! Iago! -diu el Beni picant la porta i tocant el timbre -, obriu?
- Vaig a obrir o tirarà la porta a terra...

Iago s'aixeca i el Max es fica a una habitació. El Iago el mira sense poder fer res i obri la porta entrant el Beni.
- Ostres nano... si que us ha costat! O es que estàveu fent... d'allò? No sé si m'explico!! -diu deixant anar una de les seves riallotes.
- No, Beni, no fèiem res. El Max està fotut, molt fotut per la seva mare.
- Sí, clar, ja m'ho imagino. Perdona'm, no volia semblar un insensible.
- No, tranquil, Beni.
- És més, quan vau decidir venir aquí, al pis de la Clara, perquè el Max així ho volia, jo ja sabeu que no us vaig posar cap pega.
- I t'ho agraïm... Però ara hem d'intentar trobar la manera de fer-li costat i jo sol no sé si podré.
- Sap que era jo? I no ha volgut sortir...?
- Sí, s'ha ficat a l'habitació.
- Potser, hauria de parlar amb ell...
- No sé si serà bona idea Beni.
- I llavors, què fem?

Al Bar Peris, començava la primera jornada sense el seu propietari. L'ambient era més apagat que de costum. El Fidel s'ho mirava tot amb una sensació d'impotència molt gran mentre no deixava d'assecar un got amb un drap. La Sara baixa del pis i es fica darrere del taulell amb el seu home.
- Hola... El Ventura ja s'ha dormit per fi.
- Molt bé...
- Ara tornaré a pujar per començar a endreçar les nostres coses. Aprofitaré aquests dies que la perruqueria està tancada.
- D'acord...
- Després havia pensat despullar-me en mig del carrer i deixar que s'aprofiti de mi qualsevol tio que passi pel davant.
- Perfecte... - Fidel!! M'estàs escoltant?? -crida la Sara.
- Què? O, no... perdona. Tenia el cap en un altre lloc.
- I ben lluny pel que he vist. Què et passa? - Fixa't, mira com estan tots... Això més que un bar sembla una funerària.
- És normal, Fidel. Tothom trobem a faltar al Peris, i això que no fa ni tres dies que se'n va anar.
- Però em fa mal veure així el bar. Ni tan sols el Francisco s'ha volgut demanar el seu carajillo.
- Dóna'ls-hi temps, Fidel. Ho han de pair, res més... No t'hi capfiquis. Vaig a dalt, a seguir col·locant coses. Fins ara... I Fidel...
- Què?
- Deixa de treure-li brillo al got, o el desfaràs de tant fregar-li! -diu ella amb un somriure.
- Sí, tens raó.

La Sara torna al pis i el Fidel després de mirar al seu voltant, entra a la cuina. Mentrestant, el Francisco parla amb l'Eli i la K, o almenys ho intenta:
- Noies! M'esteu escoltant o mireu la tele?
- Perdona, Francisco... Ha sortit un anunci a la tele i... -diu l'Eli.
- Sí, però res d'important, ho sentim... què ens preguntaves?
- Que si ja esteu instal·lats a La Sagrera?
- Sí, però no hi som tots. Alguns han volgut anar-se'n a una casa a Gràcia.
- I vosaltres ja esteu tramitant els papers perquè Can Sarró sigui un centre social? -pregunta la K.
- Sí, aquest matí he anat a l'ajuntament i ha m'han dit que tot està en marxa.
- Francisco, i en saps alguna cosa de l'Ivan?
- Eli, no comencis, tia!
- No començo res... Només era curiositat.
- Si et serveix d'alguna cosa, he sentit dir que han vist a l'Ivan begut ahir. Aquest nano no acabarà bé.
- Si tia, i si fossis una mica intel·ligent, t'allunyaries d'ell per sempre. Vaig a pagar.

La K s'aixeca i mira per la finestra cap al carrer. De sobte es queda parada i surt fora però quan ho fa, no veu a ningú pel carrer, i torna a entrar reunint-se amb l'Eli i el Francisco.
- K, què passa?
- Res... m'havia semblat veure a algú... però no sé..., no sé -diu atònita i mirant a la Paquita.

Dins del bar, en una taula rodona estaven alguns veïns del carrer:
- Això mai tornarà a ser igual, el Fidel no té esma per res -diu la Roser.
- Ja veuràs que sí -diu la Trini -. A Sants, portava molt bé el seu negoci.
- El Peris formava part d'aquest poble. Ens coneixia a tots de tota la vida -diu la Carmeta.
- Com nosaltres..., que vivim a Sant Andreu des de sempre -diu la Roser.
- Ja no en som tant els de sempre, Roser... -diu l'Aureli.
- Per cert, quina desgràcia això de la Clara, oi? -diu la Carmeta.
- Sempre ha sigut una delinqüent... I pensar que és la mare de la meva néta!
- Va fer-ho pel seu fill. Qualsevol mare hagués fet el mateix per protegir al seu fill -diu la Trini.
- Tu no la defensis ara! La Clara és una assassina i haurà de pagar pel que ha fet! -sentencia la Roser.

En la taula del costat, la Paquita xerra amb la Remei:
- Tu ho estàs sentint això? -diu referint-se al que ha dit la Roser.
- Paquita..., en part té raó. Si ha matat a una persona per més dolenta que sigui...
- Aquí tots ens sentim amb el dret a opinar, jutjar i dictar sentència, sense conèixer tots els detalls. Si m'hagués passat a mi... Per la meva filla faria qualsevol cosa.
- I jo pel Mateuet, què et penses? però no sé..., matar a algú és massa fort...
- I tu què penses fer? Obriràs el quiosc o què?
- No ho sé..., hauria de parlar amb algú de la família suposo...

El Fidel surt de la cuina carregat amb copes i cava, deixant-ho tot damunt del taulell.
- Un moment d'atenció si us plau! -crida.
- Què passa res, Fidel? -diu el Francisco.
- Acosteu-vos i agafeu una copa cadascú.

La gent ho fa i el Fidel obre un parell d'ampolles de cava.
- Família, gent de Sant Andreu... Ompliu-vos les copes i brindem plegats. Perquè entre tots continuem fent del Peris el que era fins ara! Un brindis pel Peris i la seva nova vida, i per aquest bar que és casa vostra!
- Pel Peris! -criden tots, bevent després.
- I més us val feu-me cas, cagun dena!!!! -crida el Fidel provocant les rialles de tots.

Al pis de la Clara, al vespre, el Max intentava sopar alguna cosa en companyia del Beni i el Iago.
- Fill, has d'aixecar cap. No pots estar-te tot el dia ficat a l'habitació.
- És el que hem ve de gust fer...
- T'ho diem pel teu bé. I si tu estàs bé, estaràs en millors condicions per ajudar a la teva mare.
- Voleu fer el favor de callar tots dos? -crida el Max -. Heu aconseguit que surti i mengi alguna cosa, no? Doncs ja està hòstia!! Deixeu-me en pau d'una vegada!

El Max llença contra el plat els coberts i es torna a ficar en la seva habitació.
- El meu fill em té molt preocupat.

Li sona el mòbil al Beni:
- Digui? Sí, soc jo... el Beni Sepúlveda, sí... Ah! sí, sí... com li va tot??... Sí, sí... aja... Està bé, com vulgui, però ja no m'hi dedico, eh?... D'acord, d'acord, fins dimecres doncs...
- Qui era?
- Un dels clients que tenia a l'agència de publicitat. Que diu que necessita parlar amb mi. No sé de què...

La K i l'Eli anaven caminant pel carrer:
- Has vist l'anunci d'aquest matí a la tele?
- El del concurs? Sí, una imbecilitat -diu l'Eli.
- No he entès mai aquesta mena de programes. La gent que s'hi presenta deu ser una flipada de collons.
- Sí. Munten un circ amb l'excusa de trobar cantants i l'únic que volen és espectacle gratuït a costa de la gent que truca amb il·lusions i esperances.
- Ei, no tinc ganes de tornar encara a la finca. I menys per veure al teu germà fent l'idiota amb la Sandra. Anem a fer-nos unes birres?
- Em sembla de conya!

- Jo m'hauria d'anar a casa -diu el Beni.
- D'acord. Si vols passar-te demà... -diu el Iago acompanyant-lo fins la porta.
- Cuida-me'l, eh? I fes que mengi, ai que em farà patir el meu fill!
Quan obren la porta, de sobte es troben a la Carme Bosch.
- Carme?? Què hi fas tu aquí?
- I vosaltres? I Aquest qui és?
- Passa, passa... -diu el Beni mentre tanca la porta.
- Però no tanquis! -diu la Carme.
- Ah, no? I per què? És que ve algú més?

El Beni torna a obrir la porta del tot i entra la Núria carregada d'equipatge.
- Hola a tothom, ja torno a ser a casa.

Dit això, el Max surt de l'habitació i corre a abraçar-se a ella.

-CONTINUARÀ ...-

Channing