"VERITAT"

..Quan l'Eva era petita, els seus pares la van castigar per una cosa que no havia fet. Va ser un càstig dur i sever, dels que no s'obliden, dels que et deixen marcat. Des de llavors, quan a la guarderia acusaven a la seva filla Clàudia d'alguna malifeta, s'intentava assegurar de que realment hagués estat ella i no qualsevol altre nen. No consentia les injustícies, i volia per tots els mitjans procurar que la seva filla mai visqués situacions injustes.

Fa dies, el barri a Sants on viu l'Eva, quedava commogut quan va presenciar la detenció al mig del carrer del senyor Valverde, un pobre home que durant molts anys havia estat una persona respectada i digna, i que de cop i volta, era taxat d'assassí i criminal. La policia el va detenir justament davant del seu lloc de treball habitual fins que uns esdeveniments van provocar que el fessin fora. L'Eva va sortir del seu despatx i va ser testimoni en primera línia d'aquest fet. En aquell moment, ningú sabia per què el detenien. Ningú sabia que el Miquel Castells havia estat assassinat... Ningú?


El Castells era un jove assenyat, detallista i un conqueridor de dones que no tenia cap problema en presumir d'això. Quan va començar a treballar a La Caixa Metropolitana, va conèixer a l'Eva, una dona atractiva, centrada a la seva feina, amb objectius molt concrets i no va trigar el jove Romeo a fer servir tot el seu poder de seducció per aconseguir-la, fins que ho va fer. El que no sabia en Castells és que tenia una mena de competidor, el Valverde, que també s'havia enamorat de la subdirectora de la sucursal. Però l'edat és un avantatge amb molt de pes i el noi es va fer amb l'objecte del desig. I tots dos es deixaren portar fos on fos per donar regna solta als seus instints...
Aquest fet que el Valverde va descobrir sense que la parella d'amants ho sabés, va despertar la ira del vell i va fer tot el possible per treure's de sobre a la competència en el terreny amorós. El pitjor de tot és que quan van fer fora als Castells, l'Eva li va donar l'esquena i no va fer res per ajudar-lo. Això va marcar al noi, prometent-se que algun dia li faria pagar aquest abandonament no tan sols laboral sinó també sentimental.

El Valverde va veure el seu camí obert per arribar al cor de la seva estimada i quan li va dir, l'Eva li va deixar clar que ells només eren amics i companys de feina. El pobre Valverde ho va veure clar: mai aconseguiria l'amor de la seva estimada. Però encara hauria de patir una decepció més. L'Eva seria la responsable de que ell perdés la feina després de tants anys amb un expedient net i perfecte. I després d'això, el Valverde, no va aixecar cap.


Setmanes més tard, l'Eva va començar a rebre amenaces i va trigar molts dies en descobrir qui era qui li estava enviant: el Castells. L'atemorida directora va pensar al principi que es tractava del Valverde doncs se'l trobava sempre en algun carrer o al girar una cantonada. Però estava equivocada i ara patia les conseqüències d'un rebuig que la podria fer tornar boja.

El dia que el Castells va parlar amb l'Eva confessant-li que ell l'estava enviant aquelles amenaces, ella va prendre una decisió. Poques hores més tard, es presentava al pis del seu ex amant tot i que ell era el que volia, que hi anés.

L'Eva arribà al pis del Castells. La porta és oberta i ella, entra cridant el seu nom... Travessa un corredor i arriba al saló on es troba una paret amb fotografies estripades d'ella, com a les pel·lícules. Ell apareix darrere d'ella donant-li un ensurt.
- Què significa això? Ets boig, Castells!
- Sabia que vindries. Ets una dona que ho ha de resoldre tot. I això ho havies de resoldre.
- He vingut per saber què vols de mi. Tornar-me boja? Venjança? No estic penedida per res. Vaig fer el que havia de fer.
- Ets una mala puta, Eva. No sé com em vaig fixar en tu... Però ara ets aquí, al pitjor lloc on podies estar...
- Només he vingut per advertir-te que com no deixis d'amenaçar-me, jo...
- Tu, què faràs?
- Aniré a la policia...
- Doncs saps què? Que si m'han de detenir que sigui per alguna cosa més que unes amenaces...

El Castells intenta agafar-la per la força, però ella aconsegueix lliurar-se. Es fica a una habitació i l'altre la segueix. L'Eva crida demanant ajuda i arriba fins la cuina. Desesperada, agafa un ganivet girant-se just quan el Castells estava darrere d'ella. Quan tots dos baixen el cap, veuen el ganivet clavat a l'estómac del noi i com comença a caure sang al terra. Després, ell la mira horroritzat i cau de genolls davant d'ella. El seu cos queda recolzat en un armari. L'Eva se'n duu les mans a la boca per evitar que es senti el crit que vol exclamar sense deixar de veure el cos agonitzant del Castells.

De sobte, quan aixeca el cap, veu a la porta de la cuina al Valverde:
- Eva, què ha passat? Què has fet?
- Jo..., jo... -diu plorosa.
- Tranquil·la, que jo me n'ocuparé de tot.

En Valverde que l'havia seguida com d'altres vegades, va agafar a l'Eva per treure-la del lloc on s'havia quedat immobilitzada. Va buscar un drap per netejar el mànec del ganivet i tot seguit el va empunyar ell mateix deixant les seves empremtes en ell.


L'Eva no creia en les injustícies, ni deixava que ningú pagués per alguna cosa que no hagués fet. Però allò era diferent. El Valverde la va convèncer que era la millor opció. Ell a la vida ja no tenia res a fer, era només un pobre home que s'havia enamorat de la dona equivocada i per la que faria qualsevol cosa. Fins i tot, perdre la seva llibertat.

-CONTINUARÀ I ACABARÀ
DIVENDRES 08 DE SETEMBRE.-





Channing