Aquests són Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici de la 6ª temporada
bo i que han marxat de Sant Andreu de Palomar hem considerat amb en Channing que era bo seguir amb la tradició
No s'emeten mai per la tele (de moment)
|
CAPÍTOL
13
d'El Cor de l'Estiu 2006 |
| "IL·LUSIONS" ..Cada dia no pica algú a la teva porta i t'ofereix una feina tan emocionant com la d'aparèixer en un anunci per tot arreu, com li va passar a la Loli. Des que va rebre l'oferta no podia pensar en una altra cosa. La Loli esmorzava amb la Maise al forn. - Jo pensava que tot era una mena de broma, però què va! La proposta va de debò. Avui mateix he d'anar a l'agència de publicitat a donar una resposta a la Pilar aquesta. - Si m'ho haguessin dit a mi, ni m'ho pensava -diu la Maise -. Jo l'hagués dit que sí en el mateix moment de fer-me l'oferiment. - Però si a mi em fa molta il·lusió, però saps què passa? Que entre l'Éric que és molt petit i el Gabriel que sembla gran però a vegades sembla més petit que el nen, no rep cap tipus de suport. - Tens el meu, nena. - Gràcies..., ja et diré al final què faig. - Bé, jo et deixo que he de passar-me pel bar del Fidel que he quedat amb la Mercè. I tu, tira endavant amb això, no siguis tonta... - Si almenys trobés cangur per l'Éric tot seria diferent. - Adéu, Loli... La Loli agafa al nen i se l'entra a l'obrador on està treballant el seu avi. - Què hi fas aquí amb el nen? No veus que es podria cremar? - Ai, no siguis rondinaire tu ara. Ja aniré amb compte perquè no li passi res. - A veure si els seus pares arriben ja d'una vegada perquè estic fins als collons d'aquest estiu. - Quin vocabulari..., ordinari! Això sí que li pot fer mal al nen.. - Per què no te l'enduus a casa? Quan arribi ja el veuré. - A casa m'avorreixo. No tinc ganes d'estar-me tancada a casa. Et posis com et posis, acabaré agafant un cangur pel nen. - Tu al final sempre fent la teva. La meva opinió no compta per res. - Això no és cert. - Ah, no? I amb això que se t'ha ficat al cap ara de fer anuncis, què? Eh? - A mi em fa il·lusió. És diferent, nou..., el que necessito per no pansir-me. - Veus com al final faràs el que tu vulguis? Tu et penses que tot seran flors i violes però quan tothom et pari pels carrers, quan la teva cara estigui a tot arreu, llavors te'n penediràs. - Ets massa tremendista, Gabriel. A vegades penso que no vols res que em pugui fer feliç... - Com pots dir això? Ets molt injusta, Loli. - Aquesta tarda he de donar una resposta. M'agradaria que em recolzessis... - Faràs el que tu vulguis. La mirada de la Loli era trista sobretot al veure la poca atenció que el Gabriel li prestava. En tota la estona que eren allí, el Galiana no havia parat d'amassar en cap moment. La Loli tornava a casa amb el nen i seia al sofà. En aquells instants un munt de records li passaven per la ment, quan eres una família, quan reien plegats. Però ara mirava al seu entorn i se n'adonava de com estaven les coses: les filles fora de casa, barallada amb el Galiana, i amb una criatura amb la que no li tocava fer de mare sinó d'àvia. Però no sabia que rebria una emocionant sorpresa. Loli està fent el dinar i parant taula quan sona el timbre de la porta: - Ja t'has deixat les claus, Gabriel? -crida ella mentre camina cap a la porta. - Mare!!! - Juani!! Filla!!! Què hi fas tu aquí?? Totes dues es fonen en una emocionada abraçada. La Loli ajuda a ficar dins l'equipatge de la seva filla. Treu del foc el dinar i seuen al sofà. La Juani agafa a l'Éric. |
 |
- Què gran està... |
Capítol 013 · Capítol 014 · Capítol 015 ·
Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2006
Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu
L'equip de la WEB STAP ©
amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca,
Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana, Baulena, Gòmix
i altres 'cardíacs', vam procurar cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguessin quina imatge es donava de nosaltres.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |