Aquests són Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici de la 6ª temporada
bo i que han marxat de Sant Andreu de Palomar hem considerat amb en Channing que era bo seguir amb la tradició
No s'emeten mai per la tele (de moment)
|
CAPÍTOL
09
d'El Cor de l'Estiu 2006 |
| "DECISIONS" ..La gent, en general, tendeix a no oblidar. I a vegades està bé perquè així pots fer allò que encara tenies pendent. Però també pot ser perillós i com ja se sap, algunes coses no es poden oblidar mai i això acaba passant factura. El Paco Benjumea està a punt d'entrar al forn quan surt el Carles Ballester. El jove s'atura i mira als ulls del Benjumea que li mostra un somriure maliciós. Quan passa pel seu costat, el Paco li diu a cau d'orella: - Tu i jo encara tenim un assumpte pendent... -entrant al forn després. En Carles deixa que la porta es tanqui a les seves esquenes quedant-se quiet per uns moments, immòbil de la por. La seva primera reacció és acostar-se a una cantonada i fer una trucada pel mòbil: - Óscar, he vist al teu pare... No ha servit per res, merda! En Salva acompanya a l'Eva a l'oficina: - No t'havies d'haver molestat, Salva. Estic bé, de debò. - No és cap molèstia i ho saps. Així em quedo més tranquil. Passaré quan pugui, i si el Valverde et torna a molestar, m'ho dius! - Escolta Salva... què vas fer l'altre dia? Vas anar a veure al Valverde? - Tan se val, Eva... - Necessito que m'ho expliquis, és important. - Mira..., jo no podia quedar-me de braços plegats sabent que aquell mal parit t'estava assetjant. I sí, vaig anar a casa seva i al veure-li la cara d'ase no em vaig poder reprimir i li vaig donar uns quants cops de puny! - Salva!!! Però com vas poder? - No m'hi vaig poder refrenar, Eva... D'alguna manera l'havia d'aturar. - I si em vaig equivocar? I si no va ser el Valverde? - Ell no va negar cap de les acusacions que li vaig fer, és ell! - Però no es va defendre? Tu no tens ni una esgarrapada... - Bé, l'home tampoc estava com defensar-se... d'acord que no va oposar massa resistència però jo... anava molt calent. - No hauries d'haver fer res. Jo m'hauria sortit tota sola... Igual l'hem cagada, Salva. Bé..., ja ens veurem, i gràcies per tot. Eva dóna mitja volta i entra a La Caixa Metropolitana davant la mirada preocupada del seu ex marit..., i d'algú més que els observa no molt lluny d'ells. En Carles ha anat al pis dels "xurris" per acomiadar-se del Max que se'n va a una concentració de motos amb la Susanna i el Beni. - No sé si podré aguantar la pressió, Max. Sé que no em deixarà en pau. - Has de ser fort. Ell s'aprofita d'aquesta feblesa, que no ho veus? Ell té més a perdre que tu. És un estafador. Tu no has fet res, Carles. - Sé que tens raó, però no estic segur que me'n surti tot sol. - Ja t'he dit si vols que em quedi, prefereixo estar amb tu que no pas amb les motos... - No, has d'anar. L'Óscar m'ha dit que pensarà alguna cosa... - No feu cap bestiesa com la de l'altra vegada. I truca'm cada dia, no deixaré de pensar en tu... Tots dos, s'abracen i es fan un llarg petó. L'Óscar passeja amb l'Amèlia "la Canya", per la platja, agafats de la mà. - Fa dies que et noto estrany, Óscar. Sé que et passa alguna cosa... que no em vols explicar. Jo pensava que ja no haurien secrets entre nosaltres. - Ho sé, i sí, és cert. Estic amoïnat. - Per la teva germana? Segur que es troba bé... - No, no és per ella. És pel Ballester. Està ficat en un embolic i no sap com sortir-se'n. - Què li passa? Saps que pots confiar en mi. - Ho sé. Algú ha descobert que el Carles surt amb el Max i l'està obligant a que deixi el Barça. - No fotis? L'estan fent xantatge per això? La gent no toca... - Tens raó, no hi toca, però el pobre ho està passant malament. Vam destrossar-li la casa al cabró aquest pensant que se n'oblidaria, però sembla que ha tornat a amenaçar-lo. - O sigui que tu saps qui li està fent això... - Sí. - I qui és? - No t'ho creuràs..., i promet-me que no li diràs a ningú. - És clar que t'ho prometo, Óscar. Et torno a repetir que... - ... puc confiar en tu. Ho sé -l'Óscar es deté i pren aire -. Es tracta del meu pare. - Què dius?? El teu pare?? O sigui que allò de l'altre dia...? l'atracament...? - Sí, vam ser nosaltres. - Estàs boig! |
  |
-
No sabia què més podia fer. Parlar segur que no podria..., i tampoc
hem de deixar-li que es surti amb la seva, i vaig pensar en fer
això.
agafem la setmana |
Capítol 007 · Capítol 008 · Capítol 009 ·
Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2006
Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu
L'equip de la WEB STAP ©
amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca,
Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana, Baulena, Gòmix
i altres 'cardíacs', vam procurar cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguessin quina imatge es donava de nosaltres.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |