Aquests són Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici de la 6ª temporada
bo i que han marxat de Sant Andreu de Palomar hem considerat amb en Channing que era bo seguir amb la tradició
No s'emeten mai per la tele (de moment)
|
CAPÍTOL
08
d'El Cor de l'Estiu 2006 |
| "COMPANYIA" ..Tot el que vivim quan som petits i no ens fa feliços, intentem no reproduir-ho quan som grans. - Fidel, va, menja't les verdures -diu una veu de dona. - No en tinc ganes, mare, no m'agraden -diu una veu de nen. - Va, si us plau, Fidel... No em facis emprenyar. Menja-te-les i així quan vingui el teu pare et trobarà gran i fort! - On és, mama? On és el papa? - De viatge fill..., de viatge. - Papa, papa!! -crida la Mercè. - Què? Què? - L'entrepà i el suc... Ei! On estaves? - Perdona'm, filla. Tenia el cap en un altre lloc. - Tranquil, a mi a vegades també em passa. - Què m'havies demanat? - Un entrepà i un suc. - Ara mateix t'ho porto. El Fidel entra al magatzem i es toca el front amb la mà, mentre baixa el cap amb els ulls tancats... El Fidel es troba en una botiga de roba, i deixa una camisa damunt del taulell. Es gira per mirar una altra però no n'agafa cap més. Disposa't a recollir la camisa escollida, pagar i marxar, el Fidel es sorprèn quan la seva camisa ja no hi és damunt el taulell. Mira al seu voltant. En la tenda no hi ha clients però veu com es corre una cortina d'un dels provadors. S'acosta a ell: - Disculpi... ha agafat per casualitat una camisa que havia damunt del taulell? - Com diu? -contesta una dona traient el cap per un cantó de la cortina. - Que si ha agafada una camisa que havia damunt del taulell. Era meva, un regal per la meva esposa. La dona del provador es mira al Fidel de dalt a baix. - Clar, casa't. Ho imaginava. Una llàstima... - Què vol dir? - Res -respon la dona tornant a ficar el cap. - Perdoni! L'ha agafada o no? - Sí. - Me la pot tornar, si us plau? - No pot agafar una altra? - Només quedava aquesta -diu impacientant-se -. I jo l'he vista primer! - Ho sento, però em queda molt bé. Crec que me la quedaré. - No pot fer això. Era meva!! - No veig cap etiqueta amb el seu nom que per cert, no sé quin és... - Fidel, em dic Fidel. Vol deixar-se de preguntes i tornar-me-la? - Si la vol..., entri a per ella. Fidel, emprenyat, descorre la cortina i es troba a la clienta amb la camisa posada però descordada, mostrant el sostenidor. El Fidel es queda molt parat. - Faci el favor de tapar-se... - Llavors en què quedem? Me la trec o me la deixo? - Torni-me-la, si us plau -diu després d'uns segons. Ella tanca el provador i li dóna. Ell agafa la camisa i la porta a la caixa per pagar-la. Quan marxa i surt al carrer sent que el criden: - Fidel! Fidel! - Sí? -diu fent mitja volta. - Tingui, la meva targeta... Pot ser, la pot necessitar algun dia. Em dic... Isabel. El Fidel li fa dos petons i es miren somrients. |
  |
El
Fidel continuava amb el cap abaixat.
|
Capítol 007 · Capítol 008 · Capítol 009 ·
Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2006
Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu
L'equip de la WEB STAP ©
amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca,
Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana, Baulena, Gòmix
i altres 'cardíacs', vam procurar cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguessin quina imatge es donava de nosaltres.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |