"PROTECCIÓ"

..Si hi ha alguna cosa que l'ésser humà desenvolupi igual que un animal és l'instint de protecció. L'Antònia sempre s'ha cuidat molt del seu fill, no tan sols de petit sinó també de gran. En Salva sempre ha protegit a la seva filla Claudia de qualsevol mal que li pogués passar. Posava protectors de goma allà on la nena es podia donar un cop i fer-se mal quan va començar a caminar. També va protegir els endolls perquè la nena no fiqués els dits. I ara estava intranquil. Volia protegir a la seva mare. En canvi, hi ha persones que s'estimen més els objectes que els seus propis fills, com el Paco Benjumea, que cuidava i mimava al seu ordinador com si fos part de la família.


- Óscar, mira a veure què li ha passat. No em deixa imprimir una cosa.
- Ara no puc. He quedat amb el Ballester.
- Ah sí? És més important ell que jo?
- Va, no comencis... Anem al Camp Nou.
- A què? A refregar-t'hi pels morros que juga al primer equip? A aquest la tonteria se li va a acabar aviat... -remuga entre dents.
- No va a presumir de res. Últimament, no se't pot parlar del Ballester, eh?
- Ho sento, fill... Mira'm això abans de marxar, si us plau -diu més suaument.
L'Óscar acaba acceptant i li soluciona el problema.

Mentrestant, el Salva parla amb l'Antònia al pis d'ella:
- Aquesta tarda vindran els de l'empresa de seguretat a instal·lar-te una alarma i posar una porta nova.
- Fill, de veritat que no cal. Et gastaràs uns diners innecessaris. Qui vols que entri a robar al pis d'una vella? No tinc res de valor...
- Precisament mama, perquè ets gran, ets més feble. I pels diners no t'amoïnis. Tu sempre has mirat pel meu bé, i ara ho he de fer jo.
- Està bé, d'acord. Però jo prefereixo no ser-hi. Segur que tant de soroll em posa el cap com un bombo.
- Ja m'hi quedo jo, i quan estigui tot posat, t'ho explico.

Al Pati, la Maise parla amb el Fidel:
- Com vas amb la teva admiradora?
- Estic desitjant acabar-li l'encàrrec. L'altre dia va estar-se a casa més de mitja hora xerrant amb la Irene, i aquesta setmana ha de començar a venir per provar-se el vestit a veure com li queda.
- Dona, si amb la Irene sembla tenir bon rotllo, que l'atengui ella, no et sembla? Així t'evites tractar-la tu mateixa.
- No és mala idea però no crec que a la Irene li faci gràcia... Però total, seran uns dies només -diu la Maise contenta -. Li proposaré. Ai! No sé què faria sense tu!

La Maise marxa quan entra el Paco emprenyat:
- Posa'm alguna cosa forta, si us plau.
- Quins fums! T'ha passat res?
- L'ordinador que no em funciona bé. Quan no és la impressora és la connexió, i quan no la mare que el va parir!
- És una màquina, tampoc és per posar-se així. Compra't un altre.
- No tinc diners, Fidel. Ja saps..., bé, ja saps quina és la meva situació.
- Pren, apa!
Fidel li serveix la copa i el Paco se la pren d'un glop.

L'Óscar i el Ballester parlen a fora del Camp Nou:
- El meu pare porta uns dies molt irritable. Entre la botiga que no rutlla i això d'anar a fitxar...
- El teu pare no està bé, tio.
- Ja ho sé. Només li preocupa l'ordinador. Si no posa seny, perdrà el món de vista.
- Va, deixem de parlar del teu pare, si us plau.
- Tu també estàs raret últimament. La calor us deu afectar massa.
- No, no és la calor, Óscar.
- Llavors què és?
- Estic ficat en un embolic. No sé com t'ho prendràs però... surto amb el Max. Sóc gai.
- Què?
- I algú ho sap i m'ha amenaçat amb escampar-ho per tot arreu si no deixo el Barça.
- No m'ho puc creure! I qui està fent-hi això??
- El teu pare.

Al seu pis, la Maise intenta convèncer a la Irene perquè sigui ella qui atengui a la Virgínia.
- És molt senzill, i a mi em trauries un pes del damunt.
- Que et dic que no, Maise. Si vols una secretària o una dependenta, la contractes. No vull saber res d'aquesta dona. L'altre dia va ser eterna la seva visita.
- Si distreus la seva atenció, potser deixarà d'estar tan a sobre meu... Fes-ho per mi, si us plau -diu amb un to quasi infantil.
- I què rebré a canvi?
- No ho sé, demana quasi el que vulguis.
- M'ho pensaré, però d'acord, et donaré un cop de mà.
- Moltes gràcies germaneta! -diu la Maise fent-li una abraçada.
- Però quan sàpiga què vull, m'ho hauràs de pagar, eh?
- Que sí, pesada!! -diu rient -. A qui hauràs sortit tu tan pesada?!

Algú s'acosta amb una maça a la porta dels Benjumea. L'aixeca i la trenca d'un cop. Després entra aquest i un acompanyant més i comencen a obrir calaixos i a tirar els mobles pel terra. El que porta la maça obre la porta del despatx. Agafa la maça amb força, l'aixeca i la deixa caure damunt de l'ordinador, donant-li uns quants cops. Quan tota la casa està regirada, surten.

I mentrestant, el Salva, s'està al pis de la seva mare col·locant el sistema de seguretat.


Protegir als que t'estimes és molt important. L'Antònia ara té un fill que es preocupa perquè no li passi res. La Irene intenta ajudar a la seva germana per protegir-la d'una suposada assetjadora. Perquè quan no protegeixes als teus..., se't poden posar en contra.


El Valverde que s'està prenent un cafè al bar del Fidel veu sortir a dos nois del portal on viuen els Benjumea. Un d'ells, el moreno, porta una maça. Veu sortir al Ballester i a l'Óscar.

-CONTINUARÀ DIMECRES 02 D'AGOST...-

Channing