..Mari entra al bar del Peris molt somrient al veure a la Laura:
- Mari!!
- Laura... Hola preciosa...!
- Ja tenia ganes de veure't per aquí un altre cop.
- Sí, mira. Ja em trobo millor i he pensat, vaig a fer un cafè després de dinar al Peris per veure a la meva millor amiga.
- Què bé... I la Dessiré, on l'has deixada?
- Amb la Pilar, no vegis quina dona més... insuportable! -ja li ha canviat la cara- Es passa tot el dia amb la meva filla, com si realment fos la seva néta, i ja m'estic començant a cansar.
- Va, dona, és normal que la tracti així... I el Ramon que fa?
- Doncs a aquestes hores estarà a punt de plegar de La Fusteria. Ara pels matins em quedo tancada a casa cuidant la meva filla, la Pilar és a la parada i el Ramon de cambrer... I pels vespres tots ficats al pis... Ostres Laura, això em tornarà boja.
- No t'amoïnis, Mari, i fes-te a la idea...
- I tu amb el Marcel què?
- Molt bé, com sempre. Està molt il·lusionat amb la nova feina a la ràdio... Treballarà a les ordres de la seva anterior parella, però jo confio en ell... Per cert, saps que el Santi també està molt enfeinat?
- No, no sé res d'ell des que el vaig veure a l'hospital.
- Doncs sembla que li han donat un paper al Vides de Lloguer i ara està gravant els capítols pel setembre.
- Me n'alegro que li vagi tot molt bé... D'això, Laura, em poses un tallat?
- Clar que sí, dona...

En una taula, estaven asseguts l'Adrià i el Narcís jugant a les dames. Quan l'Adrià fa un moviment equivocat, el noi li retreu:
- No, Adrià... No t'has adonat que movent l'altra fitxa m'haguessis menjat dos meves?
- Oh, sí... tens raó.
- Però ara ja no pots tornar enrere -diu rient, però de sobte es queda seriós- Et trobes bé, Adrià? Et veig amb mala cara.
- No és res, fill, només que porto uns dies amb l'estómac regirat... Ja se'm passarà.
- Pren-te una camamilla, la meva avia me la dóna quan tinc mal de panxa... Si vols li demano una a la Laura...
- No, Narcís, no cal, gràcies...
En aquest moment entra el Jaume que li demana a la Laura un cafè. Al veure a l'Adrià, s'apropa a la taula.
- Què Adrià? Com va tot?
- Aquí, ja veus, passant una estona amb el Narcís...
- Li fa mal la panxa -diu el Narcís.
- Et trobes malament, Adrià? -diu amoïnat el Jaume.
- No, no... serà que he dinat massa avui i alguna cosa em costa més de digerir, res més...
- Si et continues trobant mal, passa't per la farmàcia i et dono alguna cosa, d'acord?
- Gràcies, Jaume. Ho tindré en compte.
- Per cert, què saps de la Núria? No ens ha trucat des que va marxar.
- Doncs... a mi sí. Un cop només. Es troba bé, però diu que no pot trucar totes les vegades que voldria, que no ens amoïnem per això.
- Ah, millor saber-ho. Ara ja podrem estar més tranquils...
- Sí, clar...
- Bé, vaig a prendre'm el cafè que he de tornar a la farmàcia. Adéu...
- Adéu, Jaume -diu el Narcís.

El Jaume torna a la barra i seu al costat de la Mari:
- Nena -li diu a la perruquera- T'ha sortit una filla ben maca, sí senyor!
- I vostè com ho sap?
- Ah, coi! Perquè la meva cunyada està amb la Roser a la farmàcia amb la petita...
- Serà capaç...! Ara torno, Laura...

Mentrestant, a la farmàcia, la Pilar amb la Dessiré als braços, parla amb la Roser:
- ...i de sobte, entra l'estudiantina cantant-li a la Lola. Es va quedar bocabadada. Tothom la

mirava. I després, d'entre els estudiants, apareix l'advocat aquest nou que hi ha al carrer dient-li que era el seu regal d'aniversari i que després la convidava a sopar.
- Quin valor de fer tot això...
- Valor? El que no saps és que avui, la Lola no ha obert la parada...
- No em diguis?
- Es veu que el sopar va ser massa profitós i tot! -diu rient.
Entra la Mari emprenyada:
- Què hi fot aquí amb la meva filla?
- Dona, calma't... Només l'he portada perquè la veiés la meva germana i per pesar i prendre-li mida a la meva néta.
- La seva néta? La seva néta? Quan se li ficarà al cap que la Dessiré no és ni serà mai la seva néta?? Dóna-me-la.... Marxo a casa!
Mari, mig plorant, li agafa la seva filla a la Pilar i surt de la farmàcia.
- Quina mala educació té aquesta noia... No vull ni pensar la vida que portarà la Dessiré si deixes que aquesta... perruquera, se n'ocupi d'educar-la -diu la Roser.
Pilar es mira a la seva germana com donant-li la raó.

Adrià arriba amb el Trasto a última hora de la tarda al seu pis. Està pàl·lid i la mirada la té molt trista. Deixa anar al gos i ell seu en una cadira de la taula del menjador. Es gira i obri un calaix d'on treu la llibreta d'estalvis. La revisa i després la deixa sobre la taula. S'aixeca i seu al sofà:
- Trasto, vine... Trasto... El gos s'apropa a ell.
L'acaricia.
- Com ens hem de tornar a veure, amic meu -diu l'Adrià en veu alta- Massa despeses per un pobre vell com jo... Avui què soparem? Em sembla que encara em queda una mica de pernil dolç... Em sap molt de greu, Trasto. Tens tanta gana com jo... i no puc fer-hi res...
El Trasto recolza el seu cap sobre la cuixa del seu amo.

Mari arriba al pis de la Pilar amb la seva filla.
- Quines hores són aquestes d'arribar? D'on vens? -diu amb fermesa la Pilar.
- He estat visitant al meu germà. Vaig a deixar en el bressol a la Dessiré. I el Ramon?
- Dutxant-se...
Pilar es queda sola però poc després torna la Mari. Totes dues es miren i de sobte, la Pilar li dóna una bufetada a la Mari.
- Però que fa? Què s'ha cregut?
- No em tornis a tractar mai com ho has fet en la farmàcia.
- Jo la tractaré com em doni la gana... No la soporto! Està boja, això és el que li passa!
- No consentiré que a casa meva se'm tracti sense respecte, t'enteres?
- Si estic a casa seva és pel Ramon, perquè el té controlat!
- Si esteu a casa meva és perquè no teniu on caure morts! Mira, joveneta... Pel teu bé et recomano que canviïs d'actitud, perquè no penso consentir que la meva néta l'eduqui una dona tan baixa i rastrera com tu, em sents?
- Vostè no és l'avia de la Dessiré ni el Ramon el seu pare... Estic farta de tots dos! Si fos per mi, marxàvem la meva filla i jo d'aquesta casa demà mateix!
- En això t'equivoques... Escolta'm bé el que et diré... La Dessiré és legalment tan filla teva com del Ramon. Tu podràs anar-te'n on vulguis i amb qui vulguis, però la nena es quedarà amb nosaltres, ho entens!?
Pilar es dóna mitja volta i marxa a la seva habitació deixant a la Mari plorant.

Adrià surt de la cuina amb paper de plata a la mà i un tros de pa. Seu a taula. Es passa la mà per la comissura dels llavis i es mira al Trasto que és al seu costat. Desfà l'embolcall del paper del plata que conté tres llenques de pernil dolç. Es menja una. Fa un mos al pa una mica dur. Beu del got d'aigua que ja tenia a la taula. Es mira al Trasto de nou i li dóna una llenca que el gos es menja ràpidament.
Adrià es tapa la cara amb les mans...

Channing