.. Els Reis han arribat al Cor de la Ciutat i seguint el seu ancestral costum han repartit regals i carbó de forma indiscriminada i no sempre justa.

Els regals:

Per al Narcís que ha trobat la seva mitja taronja i anuncia a casa que s'hi vol casar.

Per a la Paula que retroba un pare amatent disposat a vendre les joies de la seva dona per a donar-li un caprici i tornar a veure una rialla en els seus ulls.

Per a la Remei que acaba fent seus 30.000 €uros que algú ha deixat en una habitació de la pensió.

Per a la Paquita que veu com la Marta es va recuperant dia a dia.

Per al Iasir que treballa molt content al Cal Peris.

Per al David a qui aquestes festes han consolidat com a indiscutible cap de cuina de Can Solsona.

Per al Franciscu que se sent com "la Monyus" en la seva millor època gràcies als periodistes i a l'admiració de la Lola.

El carbó:

Per a la Montse que no acaba d'entendre què passa amb el Narcís i està més desconcertada, anguniosa i trasbalsada que el José Mari amb el tripartit d'esquerres catalanes.

Per al Manel que no troba feina ni demanant-la de genolls i sense pantalons.

Per a la Clara i el Dani que no s'acaben d'adaptar a la seva nova situació.
La Clara, tot i que la operació ha anat molt bé, no vol compartir els seus temors i les seves pors i el Dani se sent més poca cosa que un zero a l'esquerra.

Per al Marcel que s'entossudeix a fer de pare protector de la Núria sense saber que és el seu propi pare qui està darrera del cas Duran que tants maldecaps li porta.

Per a la Núria que amb les paraules rebutja totalment la relació amb el Víctor i amb els fets ens demostra que només caldria que ell xiulés per a tornar-hi a caure de quatre potes.

Per a la Mar que ha començat l'any amb mals presagis i sent sorolls estranys al pis que comparteix amb el Gus.

Per a la Claudia a qui l'única categoria que se li ha apujat ha sigut la mala llet i l'esperit de revenja.

Per a la Isabeleta i el Rafa que ja han comprat el pis però no hi poden anar a viure.

La conversa inacabada de la setmana:

La Blanca, a la farmàcia, li pregunta a la Núria si ja ha solucionat el tema del Víctor sense saber que els dos van acabar follant la nit del comiat de soltera.
La Núria, com si mai hagués trencat un plat, li diu que és un assumpte que ja no la preocupa:
Núria.- "El Marcel m'estima i jo no l'enganyaria mai"
Per evitar que li caiguessin totes les dents de cop o que el nas se li allargués sobtadament hauria hagut d'afegir:
"...si m'ho fes amb el Franciscu".

Casablanca