.. L’actitud del Ramon provoca un allau de crítiques que ell escolta com si sentís ploure.
La Isabeleta inicia amb ell una guerra de probervis però ell ja té artilleria preparada i contraataca amb més salms.
La Pilar també intenta disuadir-lo... però res.

Quan l’Emili se n’assabenta per la Gemma, aquest diu que el duran a magistratura, que tenen el testimoni del Quim que invalida la foto i que li trauran una bona indemnització amb la què pagar el pis... i a falta d’una altra cosa, al Peris, li etziba un formidable cop de puny, que el Ramon encaixa desconcertat.

La Laura va a veure el David, només per saludar-lo; està enyoradeta i avergonyida i no és capaç de dir res al noi del que ha passat.

El Robert, tanmateix, no perd punt: diu al Xavi que aquesta setmana santa aniran a Eurodisney, que ben aviat tornaran a viure tots tres junts...

I quan el David regala una brúixola al nen per quan se’n vagin al bosc, el Xavi comenta que no podrà anar al bosc perquè el papa els duu a Eurodisney.

Abans d’anar a la presentació del llibre del Fede i al comiat de soltera de la Lola, la Laura deixa el nen a ca la Mari i parla amb el Robert: li diu que no infli el coco al nen, que si es posa burro no el veurà més... però l’ex se sent molt segur d’ell mateix i li diu que ja va veure que el polvet de divendres no era només un polvet... La Laura l’engega.

L’Eduard passa un moment per la perruqueria i la Montse el convida a sopar a casa seva perquè “al Narcís li farà molta il·lusió”.
Ell accepta i, mentre la Teresa prepara el sopar, ells dos parlen de la vida: l’arqueòleg assegura que la Montse és la dona més forta que ha conegut mai, que ella li ha ensenyat què és realment la vida: lluitar i tirar endavant, sí, però amb la gent que estimem. Conclou dient que la Montse és una dona extraordinària... i quan la cosa sembla posar-se tendreta, arriba el Narcís dient que la seva mare sembla estar una mica rara...

El Marcel encara està emprenyat amb la Núria i va a La Fusteria per clavar-li la bronca.
I en plena discussió arriben el Ray i el Charco per fer uns cubates. El Marcel no té més remei que compartir la beguda amb ells, però se’n va de seguida.
La Núria aprofita l’ocasió per demanar informació sobre l’”Iñaki”. Averigua que va treballar al Bamako i que ara és al Batacada.

El Max no sap com tornar-se a fer amic del Joel, que està emprenyat, i amb raó. Però la K inventa una estratègia de les seves.
Així que, més tard, el noi diu al Joel que la K està molt trista amb el mal rotllo dels seus pares i que haurien d’animar-la: proposa de llogar una peli de les que li agraden a la noia i veure-la a casa d’ell. El Joel accepta per la K.

La Fina ha de sortir; diu que va a veure el Roman i, de passada demanar-li les peles...
Però al llarg de tota la tarda, el mòbil ha estat sonant i el Toni ha vist que era el Roman.
Així que, quan ella torna tota contenta, ell està feta una fúria: l’agafa pel braç violentament, ella confessa que ha estat amb el seu marit, hi ha un intercanvi de bufetades, d’escopinades i d’insults, però tot plegat acaba en un polvet salvatge que els deixa relaxats; tant que el Toni li proposa a ella de fugir junts amb les peles i la Fina, presumptament, accepta.

El David està tancant el bar per anar a la presentació del llibre del Fede, quan arriba el Robert.
Li diu que la Laura no l’estima, que aviat tornaran a estar junts... El David es manté tranquil fins que l’altra li diu què van fer la nit de divendres. Desconcertat, el noi el fa fora del bar contenint la ràbia.

Spock