Centenars de nens, adolescents, pares i monitors es van manifestar 
                ahir al centre de Barcelona per reclamar el reconeixement de la 
                tasca educativa que fan agrupaments escolta, centres d'esplai 
                i moviments infantils i juvenils. Amb la Marxa Educativa, prop 
                de 200 entitats també van demanar més pressupost i locals dignes. 
                 
                Ahir, per primer cop, representants de tot tipus d'entitats de 
                lleure infantil de la capital catalana van sortir al carrer plegats 
                per reivindicar la fi d'aquests greuges històrics. Pel president 
                del Consell de Joventut de Barcelona, Fabian Mohedano, amb l'acte 
                es va demostrar que «és un moviment potent que té el suport dels 
                pares». 
                 
                «No som un happy park.» Marc Enric, de l'Esplac, va expressar 
                així el sentiment de les entitats del món de l'educació en el 
                lleure infantil de Barcelona. Hi afegia: «Volem que les administracions 
                ens tinguin en compte a l'hora de definir les polítiques de joventut 
                i educació.» 
                 
                 
                 | 
                | 
              Ahir 
                al matí, els manifestants que van omplir primer la plaça Universitat 
                i després tot el carrer Pelai fins arribar a plaça Catalunya, 
                van fer algunes denúncies, com que falten espais per reunir-se 
                i finançament per mantenir les entitats. 
                 
                «La majoria dels locals estan en condicions precàries», va explicar 
                Enric. Així, en el manifest van demanar un pacte per a l'ús dels 
                espais públics municipals perquè, per exemple, els caps de setmana 
                s'utilitzin les escoles. 
                 
                Pel que fa a la manca de diners, el portaveu de l'acte va denunciar 
                la disparitat de criteris que utilitzen els districtes per donar 
                subvencions i la inexistència de beques anuals perquè els nens 
                sense recursos accedeixin durant el curs als centres de lleure 
                educatiu. |