L'Ajuntament de Barcelona ha construït l'últim any o està a punt de finalitzar les obres de 1.120 pisos de lloguer per a joves. A més a més té sobre la taula projectes per començar els treballs en 1.000 apartaments més i solars disponibles per a un altre miler addicional de vivendes. L'objectiu és que els joves es puguin emancipar i, durant els cinc anys improrrogables del contracte, preparar-se per entrar després en el mercat immobiliari sense haver de deixar la ciutat. ¿Funciona la fórmula? Una primera experiència similar portada a terme fa cinc anys també a Barcelona s'ha acabat tot just ara amb dramàtiques queixes per part dels inquilins.

Els afectats són els residents en una sèrie de promocions que l'ajuntament va batejar com a vores del cinturó, edificacions construïdes sobre terrenys expropiats per construir la Ronda de Dalt i que, finalment, van ser reciclats urbanísticament per acollir vivendes de protecció, en total 431.

Els joves hi van entrar pagant lloguers de 276 euros (46.000 pessetes) i, després de les pujades anuals, ara abonen 354 euros (59.000 pessetes). "En el seu moment ens va semblar una proposta molt interessant", explica col.lectivament un grup de residents en una de les promocions, al carrer de Gomis. Ha estat tant així que, tranquils per aquesta falsa sensació de seguretat, molts han acabat per formar una família, amb un o dos fills. Trobar-se amb una embarassada a l'ascensor és fàcil.

NI A PISOS ALUMINOSOS
El discurs polític que pregona que s'ha de facilitar l'emancipació dels joves semblava que havia resolt el trencaclosques amb un projecte com el de les vores del cinturó.

No obstant, fora, al carrer, el mercat immobiliari ha experimentat els últims cinc anys una pujada tan salvatge de preus que la finalització dels contractes pràcticament obliga a fer les maletes per buscar pis en una altra ciutat. "He mirat pisos per la zona. N'he vist un amb aluminosi que val 50 milions (300.000 euros) i on les finestres no tancaven bé, i lloguers per 1.000 euros (166.000 pessetes)", comenta un afectat.

"Venir aquí ha sigut un dels errors més grans de la meva vida, perquè avui tinc menys accés a una vivenda al mercat lliure que quan es van sortejar els pisos", resumeix un altre.

PRÒRROGA
¿Què demanen? Si és possible, que el Patronat Municipal de l'Habitatge (PMV) revisi el seu cas més enllà d'una possible pròrroga d'un a tres anys que ja figurava en el contracte de lloguer. Són, a priori, pessimistes, així que almenys intenten deixar en l'aire de cara al futur una interessant reflexió: la fórmula --segons la seva manera de veure-ho-- no funciona.

"Els polítics diuen que estan preocupats per l'envelliment de la població a Barcelona. Deu ser així, perquè no ens va costar gens que els nostres fills fossin acceptats a les escoles del barri en primera opció. Però ara que els tenim escolaritzats aquí, al costat de casa, potser ens en haurem d'a- nar a un altre municipi", expliquen.

Als nous pisos de lloguer per a joves que construeix el PMV no està previst que s'hi formin famílies. Són apartaments, a diferència dels de les vores del cinturó, molt petits, que tenen menys de 40 metres quadrats. Els afectats del carrer de Gomis també fan un pronòstic: el patronat s'equivoca si es pensa que, tal com està el mercat immobiliari, algú renunciarà a formar una família en tan poc espai.