Fa uns dies, EL PERIÓDICO informava que el pressupost espanyol de Defensa per al 2004 seria d'uns 7.000 milions d'euros, als quals s'haurien de sumar 1.400 milions més aportats per Ciència i Tecnologia per a la recerca i el desenvolupament d'armaments, més altres partides camuflades entre altres ministeris. En definitiva, que gastarem un mínim de 8.400 milions d'euros (1,398 bilions de pessetes), amb una perspectiva a mig termini d'augmentar-los fins a gairebé 12.000 milions anuals (1,996 bilions de pessetes), el triple del pressupost ordinari anual de l'ONU... ¿Això és sensat?

Cada any, les agències de l'ONU fan una crida conjunta per dotar- se dels recursos necessaris que els permetin atendre les crisis humanitàries, tant les existents com les previsibles, per ajudar a rehabilitar els països després d'un conflicte armat i treballar sobre altres múltiples necessitats que hi ha al món en l'àmbit sanitari, educatiu, en el de la infància, els refugiats, etcètera.

La crida d'aquest any puja a 5.341 milions de dòlars (un bilió de pessetes) i només se n'han aconseguit 1.716 milions (322.608 milions de pessetes), és a dir, la tercera part, dels quals uns 1.000 milions (188.000 milions de pessetes) han anat a parar a l'Iraq i l'Afganistan. Per a la resta, una engruna de 719 milions de dòlars (135.172 milions de pessetes), la centèsima part del que es creu que li costarà als EUA la guerra de l'Iraq.

MOLTS dels programes que queden pendents de fer tenen un caràcter preventiu, de suport a la reconciliació en països dividits, o de construcció d'infraestructures que enforteixen els processos de pau. Però mentre que sempre hi ha diners per a la guerra, no hi ha mai recursos per a la pau. Hi ha 33 programes molt significatius d'11 organitzacions (Unifem, Unesco, PNUD, OIM, Unicef, World Vision, Save the Children, OCHA, CICR, OIT i l'oficina de l'ACDH) dirigits a nou països en conflicte (Burundi, Colòmbia, Congo, Costa d'Ivori, Indonèsia, Libèria, RD Congo, Somàlia i Uganda) per un total de 60 milions de dòlars (11.280 milions de pessetes) que no han trobat finançament.

¿De què tracten? Doncs de coses tan serioses com: la promoció d'iniciatives de pau de la societat civil; la reconciliació entre dones; el reforç del lideratge de dones en els grups impactats pel conflicte; el desenvolupament de la pau en zones afectades pel conflicte; la vigilància i la prevenció dels drets humans en zones de conflicte; el desarmament, la desmobilització i la reintegració d'excombatents; el reforç de la capacitat per gestionar les crisis; el suport al rol dels mitjans de comunicació en la reconciliació i la cultura de la pau; la protecció dels nens afectats per la guerra; la prevenció de la violència sexual contra les refugiades; l'educació per a la pau dirigida als mestres; la millora dels programes de drets humans; la creació de llocs de treball en zones d'alta conflictivitat; el pagament de deutes de les conferències de pau de Somàlia, i de capacitar els nens segrestats pels combatents. Tot això només costa 60 milions de dòlars, i tot i així no s'han obtingut.

SENSE ÀNIM de crear una mala consciència innecessària ni de posar en qüestió determinades infraestructures, crec oportú fer algunes comparacions didàctiques sobre alguns costos, per tenir una idea clara de la fallida absoluta dels programes internacionals de construcció de pau i compartir el dilema ètic de les prioritats que concedim a les coses. Rehabilitar la plaça de toros de Les Arenes costa 100 milions d'euros (16.638 milions de pessetes), i la nova terminal de l'aeroport de Barcelona, 581 milions (96.670 milions de pessetes), quantitats inferiors als 2.000 milions (332.772 milions de pessetes) a què puja el deute dels club de futbol espanyols.

Alguna cosa seriosa no funciona al món quan hi ha tants recursos per a la guerra i tan poca disponibilitat per prevenir-la o per intervenir en situacions de crisi extrema, com a Libèria. Sorprèn que la unitat política de Míster PESC compti amb 38 persones, inclo- ent-hi les secretàries, per analitzar el que passa al planeta i per a activitats preventives. Mentrestant, el nombre de soldats al món és de 19 milions, un equip 35.120 vegades més gran que el dedicat a la prevenció de conflictes des de l'ONU i la UE. Completament absurd.

Vicenç Fisas
'El Periódico' 14 d'agost 2003