..Paquita escolta el timbre de la porta. Traspassa la sala arribant al rebedor. Al obrir es troba amb un noi d'estatura mitjana, ulls marrons, ulleres, no massa prim i vestit d'una manera molt informal.
- Hola, bon dia...
- Vostè és la mestressa d'aquesta pensió?
- Sí, Paquita. Molt de gust.
- Encantat. Jo em dic Víctor, li vaig fer la reserva ahir.
- Ah, perfecte... Passa, no et quedis en la porta...
- No pensava fer-ho -diu rient i agafant l'equipatge.
- Deixa'm, et porto la bossa.
- No, no cal. Gràcies per deixar que m'allotgi aquí. Havia de venir a Barcelona per una reunió i ho he decidit a l'últim moment. I clar, a aquestes alçades, trobar lloc en aquesta ciutat es fa difícil.
- Doncs la pensió no està ni tan sols inaugurada. Falten alguns detalls, però em va semblar que anaves desesperat...
- Una mica sí que ho estava.
- Passa i seu, ja portarem l'equipatge a la teva habitació després. Fas cara de cansat... D'on vens?
- Des d'una ciutat al sud d'Alacant... Elx, la coneix?
- Em sona d'alguna cosa. Em sembla que el meu difunt marit havia anat algun cop. Era viatjant. Va morir en un accident...
- Ho sento.
- No passa res. Després vaig saber que em tenia enganyada com una burra... I tu? A quina mena de reunió has vingut? Si no és indiscreció, es clar...
- No, i ara! Demà dissabte hi ha una trobada de seguidors d'una sèrie que s'emet aquí, el "Vides de Lloguer", la coneix?
- Sí, i tant! I si us plau, tracta'm de tu... Al cap i a la fi, ets el meu primer client i jo tampoc soc massa gran per anar amb compliments -diu ella rient.
- D'acord... Doncs jo és que també segueixo aquesta sèrie. I per les tardes des de casa, em connecto per internet a un fòrum on ens dediquem un grup de gent a parlar bé o malament, segons el cas, de la sèrie, els personatges, les trames...
- A mi això de l'internet em té fascinada... I de què va la reunió?
- La trobada és una festa que hem muntat precisament en un centre cultural d'aquí, de Sant Andreu. Era l'únic disponible en aquestes dates... Em sembla que es diu Fabra o Can Fabra...
- I tant! Està molt a prop d'aquí... Sembla molt curiós tot plegat.
- La veritat és que sí. Hem muntat aquesta festa entre un grup d'amics que ens hem conegut arrel d'escriure en aquest fòrum. I mitjançant el correu electrònic hem fet tots els preparatius que calien. Mira, tinc per aquí el programa d'actes.
Víctor el treu d'una de les butxaques del seu pantaló i li dóna a la Paquita.
- Emissió del darrer capítol de la temporada, homenatge al Santi Cortés, entrega de premis al creador de la sèrie i als guionistes... Això sona molt bé...
- Jo la veritat és que he contribuït en molt poca cosa, però estic segur que tot sortirà molt bé. Alguns actors, els guionistes i directors de la sèrie..., fins i tot el seu creador, han confirmat la seva assistència. De fet, aquesta tarda he d'anar als assajaments perquè demà surti tot a pedir de boca...
- I jo sense saber res vivint tan a prop...
- És que suposo que el públic convidat s'haurà assabentat per internet. Un amic ha creat una web perquè la gent votés..., per donar els premis...
- Doncs jo vull anar.
- Estaria molt bé...
- I conec d'altra gent que també vindria encantada... Segur que la Mari, la nóvia del Santi, voldrà venir.
- La nóvia? Ostres, havia sentit a dir que era de Sant Andreu... I seria genial que vingués, així podria recollir el premi pel Santi... La podries convèncer perquè anés a la festa?
- Jo crec que sí... Mira, vaig ara mateix, però abans deixa'm que t'ajudi a instal·lar-te i si vols aquesta tarda t'acompanyo a Can Fabra...
- Moltes gràcies... -diu ell molt somrient.

Paquita arriba al Peris camí a casa de la Mari on comenta el fet que el seu primer hoste l'ha explicat.
- I dius que és demà a la tarda? -pregunta la Teresa que hi era prenent un cafè.
- Sí, a les 9 del vespre. A Can Fabra deuen tenir programes d'actes.
- Sembla força interessant, però no sé si al Peris l'agradarà venir. Però a mi em pica la curiositat... -diu la Cinta.
- Vaig a passar-me per Can Fabra. Al Narcís l'agraden aquests embolics i potser, m'hi passo i tot!
- Molt bé Teresa, adéu... Bé, jo vaig a veure a la Mari. Fins després, Cinta.

En una taula, Núria pren un cafè amb la Rosa...
- Enhorabona... Sabia que el lloc de treball seria teu!
- T'ho dec a tu, Rosa. Sempre m'has recolzat, has estat al meu costat... Moltes gràcies! Ara ja podré ajudar al meu pare. Està fent tot el possible per reunir els diners que deu i pagar. Ara jo el podré donar un cop de mà.
- Això està molt bé... Et desitjo tota la sort del món... o la merda, com es sol dir!
Les dues riuen molt animades.

Lola camina pel carrer quan es troba a la Remei, saludant-se.
- On vas amb tantes presses Remei?
- A la companyia d'assegurances. A tu no tan trucat?
- Sí, ahir ja vaig arreglar els papers...
- El mal parit del Ramon... Ens l'ha jugada un cop més.
- Però aquesta vegada pagarà pel que ha fet.
- M'agradaria donar-li les gràcies a la persona que el va denunciar...
- Ara només hem d'esperar que refacin el mercat...
- I tu, Lola. On anaves?
- A veure a la Isabeleta. Està molt fotuda. Saps que el Rafa vol separar-se d'ella? Està fart de tanta Bíblia i tantes creences estúpides. Això quasi li costa la vida.
- Jo no sé com una noia com ella pot ser tan influenciable... Bé, ens veiem...
Totes dues s'acomiaden i continuen els seus camins.

Paquita arriba al pis de la Mari. Totes dues seuen al sofà.
- Ocupada? T'agafo en mal moment?
- No, hi ara Paquita... Li acabo de donar el dinar a la Desi i estava a punt de preparar-me el meu.
- És que volia parlar amb tu. Avui he rebut al meu primer hoste a la pensió. És un noi alacantí, molt simpàtic i agradable. Ha vingut per una trobada de seguidors del "Vides de Lloguer" que faran demà. Tots escriuen per internet.
- Ostres... Què fort, no?
- Sí. El cas és que oferiran premis i un d'ells està dedicat al Santi?
- De debò...?
- Havia pensat que potser tu el voldries recollir...
- Jo... no sé... M'agafes per sorpresa...

- Fes-ho Mari. Ell estarà molt orgullós... I pots dir unes paraules parlant d'ell... I si no et preocupis que he escampat això per tot Sant Andreu i vindrà molta gent. Tu li pots dir a la Pilar, al Marcel... I a la filla del Fede. Ella va sortir al Vides, no?
- És que ara no sé si és un bon moment.
- Per què?
- Bé, suposo que tard o d'hora ho sabràs... Ahir van detenir al Martí Costa.
- Al Martí? Què ha fet aquest ara?
- L'acusen de pertànyer a una xarxa de pederastes instal·lada a Barcelona. Feia fotos a menors, videos pornogràfics... etc.
- No m'ho puc creure... I per què dius que no és un bon moment?
- Això no ho diguis a ningú, però l'Alba, la filla del Fede, en va ser una de les víctimes d'aquest fill de puta. La va convèncer en un xat i l'Alba, confiada, va anar-hi a casa seva pensant que anava a fer unes fotos per una campanya publicitària.
- Pobre noia...
- El més fort és que ahir se'l va trobar cara a cara en La Fusteria. Per sort hi era el Marcel amb una policia i no li va donar temps de fugir. Més tard, aconseguiren una ordre d'escorcoll del seu pis on van trobar de tot.
- Tan de bo es podreixi a la presó...
- Ja veus com estan les coses.
- Bé, aleshores com tu vulguis. Però pensa-t'ho bé. Al Santi l'agradaria que anessis tu. Jo ara me'n vaig. Té, et deixo un programa d'actes.
Mari el recull i Paquita poc després, se'n va.

Al vespre, Cecília arriba a La Fusteria on l'esperava la Lola. Seu amb ella en la taula:
- Hola Lola. He sentit el missatge que m'has deixat al contestador. M'has amoïnat. Passa res?
- No... Vols una copa? Estic celebrant que he fet front a la veritat. Tenies raó, Cecília. Durant tot aquest anys he volgut ser una dona com les altres. Però no he estat mai com les altres... I ara que m'he quedat sense feina, potser sigui hora de començar de nou en tots els aspectes de la meva vida.
- Així m'agrada. Que siguis forta, valenta. Que afrontis la realitat com cal.
- Vols que anem de festa? Avui el cos em demana marxa!
- No, avui no. Vull estar-me amb l'Alba. Ja t'explicaré què ha passat. No em puc quedar molta estona. De totes maneres sí que vull convidar-te a un lloc. Demà vindries amb mi a una trobada de seguidors del Vides de Lloguer?
- Alguna cosa he sentit a dir... Vindran famosos, oi?
- Sí, i si puc portaré a la meva néta. Al cap i a fi, ella va sortir en aquesta sèrie i ara necessita distreure's... Què me'n dius?
- D'acord, deu estar molt bé!

I arribà el dissabte al vespre.
Paquita, acompanyada pel Víctor, va conèixer als seus amics d'internet. Tots, absolutament tots hi eren: la Casablanca, el Xagori, la Pandora, el Miocardi, l'Ingli, la Blau, la Milú, la Vennus, la Maureen, el Pode, l'Spock, el Mocedades, el Tàntal, l'€noc, l'Alana, Sesé, Massagran i molt més persones que escrivien al fòrum del Vides. Víctor li va explicar a la Paquita que ell signava els missatges com a Channing i a ella li va fer gràcia perquè sempre li va agradar Falcon Crest.
A Can Fabra tot estava molt ben preparat, amb una gran pantalla per emetre el capítol, safates amb pica-pica, els premis llestos per ser entregats i el públic que de mica en mica anava omplint la sala: la Marta va veure al David distret mirant fotos de la sèrie, la Núria acompanyava a la Roser i a la Pilar, la Teresa anava amb tota la família, Lola amb Cecília, Fede amb l'Alba que era aturada pels seguidors de la sèrie. Això la feia posar contenta i oblidar el tràngol que va passar.
També hi eren el Peris i la Cinta, el Lluís, el Francisco que tenia ganes de veure a algun actor famós, la Remei, el Lobo amb la Sílvia agafats de la mà, i la Mari amb la Desi i el Marcel, nerviosa perquè ja havia parlat amb el Víctor per ser ella que pugés a recollir el premi del Santi.
L'arribada dels famosos va provocar que el públic s'agités perquè tots els volien veure. Demanaven autògrafs, es feien fotos o simplement xerraven.
En primera fila van seure els actors i l'equip de guionistes i direcció de la sèrie, així com el seu creador. De mica en mica, els seients es van omplir i a l'hora senyalada, els llums es van apagar i va començar a emetre's el darrer episodi de la temporada del Vides de Lloguer. En acabar, començà l'entrega de guardons.

Quan va arribar l'hora de retre homenatge al Santi, la Mari i tots els que el van estimar, es van emocionar.
- Recull el premi, Mari Esteve -digué el Víctor encarregat de presentar aquest guardó.
Mari, emocionada, va pujar amb la Desi als braços.
- Disculpeu-me que no parli molt... Estic molt emocionada... No m'esperava una cosa així. Gràcies a tots aquells que heu tingut la idea de fer aquesta festa. El Santi era la millor persona que he conegut mai. Sempre l'estimaré -digué mirant al Marcel- En el seu nom, en el de la seva filla i en el meu... gràcies!
La sala es va omplir d'aplaudiments i Mari va baixar plorant com una magdalena.

En acabar l'entrega de premis, Paquita va presentar al Víctor a tots els seus amics de Sant Andreu, i un per un li van dir que transmetés a tota la gent que havia fet possible aquella festa les més sinceres felicitacions perquè allò havia estat un èxit.

Diumenge a la tarda, Paquita va acompanyar al Víctor a Sants on agafaria el tren cap a casa.
- Espero que si tornes algun cop, vinguis a la meva pensió... M'ho he passat molt bé i m'ha agradat molt conèixer-te.
- El plaer ha estat meu, Paquita. M'has tractat molt bé. Em porto un bon record d'aquest viatge. I no pateixes, cada estiu tornaré a Sant Andreu.
Víctor pujà al tren i Paquita es va esperar fins que va sortir amb destinació Alacant.

Qui sap si Víctor tornaria l'estiu següent. El que sí estava clar és que la vida continuaria a Sant Andreu..., al Cor de la Ciutat.

FI

Channing


"Dedicat a tots aquells que heu llegit aquests capítols"