..- Mira Cinta! Cagondena! -diu el Peris.
Cinta s'apropa al seu marit que llegeix el diari:
- Què passa?
- Avui publiquen un article sobre l'incendi del mercat. Et llegeixo: "Segons ha pogut saber aquest diari, l'incendi que va arrasar el mercat de Sant Andreu va estar provocat. Això indica l'informe dels bombers que han trobat restes de benzina en una de les parades on sembla ser, es va originar el foc que en poc temps va cremar la majoria de les parades d'aquest mercat el passat dijous. Per aquest motiu, les asseguradores afirmen no fer-se càrrec de cap despesa ni dany material ocasionat per l'incendi fins que tot no estigui perfectament resolt".
- Qui haurà tingut la mala idea de calar-li foc al mercat? -diu amoïnada la Cinta.
- Em sap greu aquesta putada de les asseguradores. A sobre que ho perden tot, ni tan sols seran indemnitzats com cal...

Entra el Marcel amb una carpeta i uns discs compactes.
- Bon dia, família! Un tallat, si us plau.
- Has vist l'article del diari? -pregunta el Peris.
- Sí, ja l'he llegit... Ho tenen fotut els del mercat.
- Jo pensava que escriuries tu els articles sobre l'incendi -diu la Cinta.
- No... Jo estic investigant un altre assumpte, més greu des del meu punt de vista.
- Ja ho deu ser. No t'hem vist el pèl en tot el cap de setmana.
- Vull enllestir-lo aviat. Necessita un procés d'investigació molt exhaustiu.
- I no pots dir de què es tracta?
- No, Cinta. És molt delicat. S'ha d'anar molt en compte.
- Coi, Marcel, m'estàs donant por... A veure si ara ens tindràs amoïnats a la Cinta i a mi!
- No, Peris... -diu rient-, no és per a tant. Cobra't que he d'anar passant... Bé, fins després...

Marcel acaba marxant entrant poc després la Cecília.
- Bon dia... Què? Com us ha anat el cap de setmana?
- Com sempre... I a tu?
- Pots comptar, si fa no fa com de costum. Ara anava a visitar al Rafa. Cada cop que penso el que la Isabeleta volia fer...
- Sí, dóna... -diu el Peris- Aquests mormons o el que siguin, estan penjats.
- Ja ens van explicar que ella no volia que li fessin res al pobre Rafa -diu la Cinta.
- Segons m'han dit, ell està emprenyadissim amb ella, i no m'estranya! Després del que li va fer... -diu la Cecília.
- Mai hauria pensat que la Isabeleta fos tan fidel a les seves creences -diu la Cinta- Hauria estat capaç de deixar morir al seu home perquè la seva religió prohibeix aquest tipus de pràctiques mèdiques... Això m'ho ha explicat en Lluís.
- Aquesta està ficada en una secta, el que jo et digui, home! -diu en Peris.
- No fa mal a ningú...
- Cinta, si us plau... Que volia deixar morir al seu home... Tu em deixaries morir?
- En Rafa ha passat unes hores molt crítiques, però se'n sortirà. Avui em sembla que ja el traslladaven de l'UCI -diu la Cecília- Vull anar per si puc donar-li un cop de mà a la Isabeleta en alguna cosa. Aquest home l'hi ha vist les orelles al llop, i ben vistes! Però abans, Peris, posa'm un bon cafetó....

Remei i Lola, acompanyades pel Francisco, s'apropen a les restes de les seves parades.
- No puc creure'm el que ha passat... -diu Lola.
- Encara fa pudor a cremat, i sort que l'estructura del mercat ha aguantat! -diu en Francisco.
- No queda res... Ho he perdut tot! -diu la Remei.
- Jo també, filla... Si enxampés al mal parit que ha fet això... Tants anys dedicant-m'hi a mantenir la parada, i ara què?
- Lola, no t'amoïnis, saps que pots comptar amb mi pel que calgui...
- Ho sé, Francisco, i tu agraeixo -diu Lola agafant-lo de la mà i mirant-lo amb tendresa.
La Pilar arriba per darrere d'ells.
- Verge santíssima! La meva parada! -diu plorant.
- Calmi's senyora Pilar -li diu la Remei abraçant-la.
- Què fas aquí, Pilar? -pregunta Lola.
- La meva vida ara... convertida en cendres... Si l'Esteve estigués viu es moria...
- I l'assegurança no es fa càrrec? -pregunta Francisco.
- De moment, pel que ens han comentat, no. Si l'incendi ha estat provocat, han d'enxampar primer qui ha estat -contesta Lola.
- Se sap on va començar l'incendi? -diu el Francisco.
- En aquesta parada -diu un perit assenyalant la de la Remei i que s'apropava a ells- Tot el tendal va ser ruixat amb benzina. El foc es va estendre ràpidament per les parades del costat. Algú de vostès és la senyoreta Remei Vàzquez?
- Sí, sóc jo. Per què? Passa res?
- Hauria d'acompanyar-me per contestar unes preguntes.
- Jo? -diu evasiva- Referent a l'incendi?
- Sí. Fa poc va comprar aquesta parada, oi?
- Sí, però no he tingut res a veure en aquest incendi...
- Jo no l'acuso de res. Però vostè és la propietària de la parada que va ser cremada i necessitem parlar amb vostè.
- No t'amoïnis, maca. Jo estaré amb tu -diu la Pilar més refeta.
Tots tres marxen.
- Anem? No vull seguir aquí -diu la Lola.
- On vols anar?
- No sé, donem un tomb, i després podem dinar junts, què et sembla?
- Per mi, perfecte!
Lola i Francisco surten del mercat.

Marcel entra en el pis de la Mari que intentava dormir a la Desi.
- Perdona'm que em presenti així... He vingut per fer còpies de seguretat de tot el que tens a l'ordinador, instal·lar-te el sistema operatiu nou i alguns programes. No vull que pensis que t'anava a deixar penjada amb això de l'ordinador...
- No passa res, home. Vols prendre res?
- No gràcies. Jo vaig fent, d'acord?
Mari deixa al Marcel que segui davant l'ordinador i es queda en un racó mirant com va fent mentre continua amb la Desi als braços. Marcel deixa uns quants discs compactes damunt la taula i comença a treballar-hi.

A l'hospital mentrestant, Isabeleta seu al costat del Rafa que ja ha estat traslladat a planta. Té el cos embenat i parla amb molta dificultat.
- Com vas poder...?
- No parlis... No et convé... -diu ella.
- M'anaves a deixar morir...
- El que has fet és imperdonable... Has pecat, Rafa!
- Estic fart... No penso continuar amb ells...
- No cal ja. El cap de la congregació quan ha sabut el que has fet, he pres la decisió de fer-te fora.
- Millor! Això m'estalvio...
- Com pots parlar així? Ara tens sang d'un desconegut... El teu cos no serà ben rebut per Déu... No te n'adones del que has fet consentint que te'l manipulessin d'aquesta manera? Rafa, el Senyor no volia...
- Calla! -diu mirant-la enrabiat- Fora d'aquí! No et vull veure! No et vull sentir!
- No saps el que dius... Sóc la teva esposa...
- No! Has estat a punt de ser... el meu... Àngel... Exterminador!
- Calma't, si us plau...
- Fora!
Isabeleta sense saber com reaccionar davant les paraules del Rafa el mira i decideix sortir de l 'habitació. A fora comença a plorar.
Poc després, es troba amb la Cecília.
- Què et passa...?
Cecília seu al costat de la Isabeleta i aquesta l'abraça plorant.

Mari s'apropa fins al Marcel.
- Et queda molt? T'ho dic perquè volia sortir a comprar i ara que la nena dorm no la vull despertar...
- Ja estic acabant. Però tu fes... A quina hora marxava l'Alba d'aquí quan substituïes a la Cecília?
- Al voltant de les dues o potser abans. Per què?
- Per res... Ja està. Ja ho tens tot instal·lat de nou.
- Llavors, marxes?
- No, no! Encara tinc per una estona... Surt a comprar que ja estaré pendent jo de la Desi.
- Gràcies! Vols quedar-te a dinar? Així aprofito i compro una mica més...
- Eh..., sí! Sí. Em sembla bona idea. Gràcies.
Mari somriu contenta.
- Molt bé. Vols alguna cosa en especial?
- Per mi no, el que anessis a fer...
- Perfecte.. No trigaré gaire. Fins ara.
La perruquera surt de casa somrient.

Marcel agafa la carpeta i treu els fulls on va imprimir les converses de l'Alba amb el Pinoxo. Marcel torna a seure i obre el programa de xat on ho feia la nena. Primer escriu el nick "Pinoxo", però aquest programa no el deixa fer servir perquè ja està enregistrat. Després el canvia per "Alba_9". Aquest sí el pot fer servir. Marcel entra en el canal on l'Alba va xatejar. No hi ha ningú.
- Molt bé, ara només he d'esperar. A veure si t'enxampo, fill de puta!

Cecília entra al Peris per prendre's un cafè després d'haver dinat alguna cosa a casa amb la seva néta. Quan va cap a la barra, veu a la Lola i al Francisco que ja han pres les postres. S'apropa a ells.
- Bon profit...
- Gràcies, Cecília -diu content ell- T'oferiríem seure, però ja hem acabat.
- Com estàs Lola?
- Com vols que estigui? Malament! M'han cremat la parada...
- Si només estiguessis malament per això... -diu la Cecília.
- Francisco, vaig a pagar-li al Peris a la barra. T'espero fora
Lola se'n va.
- Que us passa res?
- A nosaltres dues? No... res... I tu ves, no la facis esperar...
- Adéu, Cecília... -diu Francisco sense entendre res.

Cinta s'acosta a la dona per desparar la taula.
- Què? Com t'ha anat per l'hospital?
- Ai, Cinta... La Isabeleta estava feta pols! El Rafa sembla que no vol saber res d'ella pel que va passar...
- En el fons no m'estranya...

Francisco es reuneix amb la Lola a la porta del bar.
- Bé, suposo que fins aquí ha arribat la teva companyia, no?
- Però què dius, Francisco? El millor encara està per venir... No em vols acompanyar a casa meva a fer una darrera copa...?
- Lola... -diu sorprès.
- Tu vine i calla...

Channing